6. La utilització de les llengües africanes en els sectors de modernitat

Està en relació directa amb la seva modernització, i també amb les necessitats de la població. En efecte, segons els mètodes de la terminologia cultural, l’elaboració d’una terminologia en un sector tècnic donat necessita la identificació precisa del quadre socioprofessional afectat per aquesta terminologia. S’ha de poder identificar els futurs usuaris de la terminologia per tal d’associar-los tant com sigui possible amb l’elaboració d’aquesta, per donar com a resultat tries de termes culturalment integrades. Alguns exemples ens permetran comprendre millor aquest pas.

Un dels sectors que necessita molt aviat el recurs de les llengües africanes és el de la comunicació, i més concretament, la ràdio i la televisió. A la República Centrafricana i al Txad, el 1984, sessions de formació destinades als periodistes van permetre perfeccionar la seva pràctica professional alhora que la seva competència lingüística. I, en el cas de la República Centrafricana, una terminologia de la comunicació audiovisual ha pogut ser elaborada i implantada pels mateixos periodistes, arran d’aquesta formació.

Al Camerun, l’aplicació dels mètodes de la terminologia cultural ha permès l’elaboració en llengua peule de la terminologia dels insectes devastadors del cotó. Aquesta terminologia ha servit després per a la formació dels responsables agrícoles que enquadren la feina dels agricultors. Tant els responsables agrícoles com els agricultors han participat estretament en el treball terminològic conduït per un col·lega nostre, el lingüista africanista Henry Tourneux, investigador del LLACAN.

La religió és un dels camps que més necessita que es faci tota aquesta feina, i també l’ensenyament, quan es tracta de l’alfabetització dels adults o de l’escolarització dels nens. Nombroses experiències d’ensenyament en llengües africanes han estat fetes a l’Àfrica, amb un èxit variable, essencialment d’acord amb el compromís fluctuant dels responsables polítics que posen mitjans financers molt insuficients en les seves experiències. En aquest camp, com en el de la literatura escrita, el comerç formal, l’administració, les tecnologies i les ciències, l’ús de les llengües africanes és molt informal, altrament dit virtual. El progrés terminològic en aquesta direcció ha d’acompanyar i traduir un progrés socioeconòmic del conjunt de la societat.

Marcel Diki-Kidiri
Investigador del CNRS
Llenguatge, Llengües i Cultures de l’Àfrica Negra (LLACAN)
CNRS, INALCO, Universitat de París 7.
Professor convidat a la IULA (Universitat Pompeu Fabra)

7. Bibliografia

Sobre l’escriptura de les llengües

DIKI-KIDIRI M., 1977, Le sängö s'écrit aussi... «Coll. TO n° 24 SELAF, París 187 p.

DIKI-KIDIRI M., 1989b "Réflexions sur la graphématique" dans Cahiers d’études africaines 89-90, pàgines 169-174.

EDEMA A.B. et NDUKU K., 1993 : « Les variantes graphiques de l’IFA: un point de vue zaïrois», dans Inventaires des usages de la francophonie. Nomenclature et méthodologies, París, AUPELF-UREF/John LIBBEY, Actualité Scientifique, pàg. 355-372.

Sobre les polítiques lingüístiques

DIKI-KIDIRI M. 1980c "Linguistique africaine et idéologie impérialiste" dans Etudes sango n° 3, Institut de Linguistique Appliquée, Bangui, pp 1-19 (partie 1).

RENARD Raymond, 2000. Une éthique pour la francophonie : Question de politique linguistique. Didier Erudition, París, 357 pàgines.

Sobre la terminologia i els neologismes

BRUMER J. (1991) : ... Car la culture donne forme à l’esprit. De la révolution cognitive à la psychologie culturelle, (traduit de l’anglais par Yves Bonin), París, Georg Eshel.

DIKI-KIDIRI M., 1991 "Terminologie et développement linguistique: pour une meilleure communication des connaissances." dans Terminologies nouvelles n° 6, Acte du séminaire " Terminologie et Développement " 1ère partie, Rabat, juin 1991. RINT, pàgines 13-14.

DIKI-KIDIRI M., 1996 : "La métaphore comme base culturelle de conceptualisation et source de néologismes terminologiques" dans Questions de glottopolitique : France, Afrique, Monde méditerranéen. Publié par Amèle KATCHOURI, Fabienne LECONTE, Maman MALLAM GARBA, Nicolas TSEKOS, Université de Rouen, URA CNRS 1164 / Formation doctorale des Sciences du Langage. Pàgines 187-193 ;

DIKI-KIDIRI M., 1998 a : "Le signifié et le concept dans la dénomination" dans La mémoire des mots (sous la direction d’André CLAS, Salah MERI et Taïeb BACCOUCHE). Actes du Colloque de Tunis, 25-27 septembre 1997. AUPELF-UREF. Pàg. 217-227.

DIKI-KIDIRI M., 1989c "Contexte sociologique centrafricain des travaux terminologiques" dans Terminologies nouvelles n° 3, Actes du séminaire sur l’harmonisation des méthodes en terminologie (Talence, juin 1989 – Hull, décembre 1989) , p ; 35-36