• Mantenen les substitucions entre verbs copulatius i entre verbs del mateix camp semàntic, en nombre decreixent.

• Les preposicions bàsiques no augmenten. Els adverbis sí: introdueixen no gaire, poc, allà, a dins, a fora, ara, a vegades…

• Ús predominant d’estratègies economitzadores, però disminueix a la meitat el recurs a la demanda directe d’ajut.

• Poques estratègies explicatives en les dificultats lèxiques, però són una mica més precises.

• Els sintagmes nominals són més complexos i diversos. Augmenta l’ús dels determinants indefinits, poden posar dos determinants junts. La meitat incorpora adjectius i preposicions.

• Encara la majoria fan errors de gènere, i la meitat, errors de nombre.

• La possibilitat de construir sintagmes verbals més complexos fa augmentar el nombre d’errors, fins i tot l’omissió del verb principal.

• Disminueixen les malformacions verbals i ja es limiten al verbs irregulars en les formes simples de l’indicatiu. Hi ha més autocorreccions. La majoria ja fa servir el perfet i el futur. L’indefinit és més freqüent que l’imperfet.

• La meitat fan servir el condicional, el present i l’imperfet de subjuntiu.

• Són més freqüents les confusions de mode, i també les confusions entre temps verbals, especialment l’ús del present en lloc del passat o del futur.

• Tots els alumnes fan servir pronoms àtons, però amb molts errors d’omissió, de confusió i addició.

• La majoria construeixen ja subordinades temporals, condicionals de possibilitat i subordinades relatives.

• Han millorat la producció discursiva: produeixen enunciats més llargs i complexos.

• Encara necessiten molt ajut: per completar una UIR requereixen més d’un torn de paraula. El ritme de conversa és encara molt lent i feixuc.

• Augmenta l’autonomia del discurs i poden encadenar més informacions, però, en aquests casos, les produccions resulten poc comprensibles i cal molt ajut per aclarir el sentit. Hi ha força errors gramaticals que afecten la coherència del seu discurs.

• Es manté el recurs freqüent al castellà (prop del 15 % d’enunciats són en castellà).

• Encara hi ha dificultats en la comprensió d’alguns enunciats de l’entrevistadora (en prop de la meitat dels alumnes). Un 25 % encara es mostren força inhibits en l’expressió.

• També poden incorporar, ocasionalment, alguns elements de qualitat: precisions, detalls…

• Millora la competència, però només entre un 20% i un 30 % assoleixen els criteris de suficiència en el discurs oral.

• Pel que fa a la lectura, encara hi ha tres alumnes que no poden llegir un text. Ateses les dificultats, l’entrevistadora decideix llegir-los el text expositiu a deu dels 16 alumnes. Només el 25% assoleixen els criteris de competència en habilitats de lectura en veu alta. La meitat no fan cap entonació i la majoria fan més de cinc errors en el desxifrat.

• La comprensió de textos és minoritària. Tres alumnes demostren comprensió suficient de la faula i del text expositiu. Només dos ho assoleixen amb la notícia.

• En l’escriptura, millora la cohesió del text (sis alumnes se’n surten bé), però cap d’ells no reuneix tots els criteris de suficiència.

MUS, per exemple, explica la festa del Xai. És un noi de parla berber, que està a segon d’ESO, té 15 anys i fa 29 mesos que va arribar a Catalunya. La competència és mínima, perquè la seva explicació no seria suficient sense els coneixements previs de l’entrevistadora, però és capaç d’aportar detalls, com la manera de matar el xai, el fet de portar roba diferent…:

ENT: em podries explicar com es fa la festa del Xai? Què és el que s’ha de fer?

MUS: ah!… aixins [fa un gest passant-se el dit pel coll]