• Lèxic molt limitat. Predomini dels verbs de tot propòsit, de caràcter més general (fer menjar x cuinar). Ús de les preposicions fonamentals i dels adverbis d’afirmació, negació, ordre i alguns de quantitat. Moltes restriccions en l’ús d’adverbis temporals, de lloc i modals.

• Predomini d’estratègiques lèxiques economitzadores (gestos, deíctics, hiperònims, onomatopeies…). Ús freqüent de la demanda directe d’ajut. Molt poques estratègies explicatives (definicions, descripcions, analogies…).

• Errors de confusió entre verbs copulatius, entre parelles de verbs oposats (venir x anar) o entre verbs del mateix camp semàntic (preguntar x dir) o entre d’altres verbs (portar x tenir).

• Sintagmes nominals molt simples. Omissió de l’article determinat en els primers mesos; omissions de l’indeterminat; molt pocs adjectius; errors freqüents de gènere, especialment en els femenins. Menys errors de nombre.

• Sintagma verbal: omissió freqüent del verb principal. Freqüents malformacions verbals, ja en l’indicatiu. Ús del present, l’imperfet i l’indefinit, però el perfet i el futur no apareixen a la meitat dels alumnes. El condicional és rar i el subjuntiu és excepcional i sempre forçat.

• Ús dels pronoms àtons, molt limitat i amb errors abundants.

• Adquisició progressiva de la coordinació, la subordinació causal, completiva i temporal. Les relatives i les finals són rares.

• Necessiten molt ajut de l’interlocutor: baixa densitat del discurs: necessiten més de dos torns de paraula (i d’ajut), per terme mig, per completar una informació concreta. Molt escassa autonomia de discurs: una sola producció de 4 UIR en un torn de paraula en tot el corpus.

• Fàcilment es recorre al castellà en enunciats complets (un 15% d’UIR estan formulades en castellà).

• Poden aparèixer dificultats de comprensió de l’enunciat de l’entrevistadora. Un nombre considerable d’alumnes, mantenen una actitud d’inhibició i retraïment important al llarg de tota l’entrevista.

• No aportació personal a la conversa: es limiten a contestar el que es demana. Tendeixen a evitar els temes complexos (p.e. les festes populars: no sé…)

• Desenvolupament temàtic mínim.

• Lectura: el domini de les habilitats de lectura en veu alta és rar.

• La competència en lectura de textos narratius és excepcional.

• Només una alumna aconsegueix comprendre la notícia i el text expositiu.

• Gairebé la quarta part no aconsegueixen escriure un text mínim. Només una quarta part dels alumnes poden construir un text simple, comprensible i amb cohesió.

Com a mostra de les produccions d’aquest grup, hem triat ABD, un noi de 4t de primària que fa 16 mesos que ha arribat. Explica la festa del Xai, d’una forma mínima, però aconsegueix explicar el nucli fonamental:

ENT: i com és la festa de Xai allà, al Marroc? Com la feu? Què s’ha de fer?

ABD: eh… menjar xai.

ENT: molt bé!. Però com? es reuneixen els amics, no? I què fan?

ABD: no. Cada un té un xai. I el que tenen xai… vénen a fer festa amb nosaltres.

ENT: els que tenen xai es reuneixen tots i mengen el xai plegats…

ABD: sí.

ENT: i no s’ha de fer res més? No hi ha més coses per fer aquell dia? És un dia especial…

ABD: no.

El sistema lingüístic del grup B (entre 18 i 36 mesos d'estada)

• Es mantenen els mateixos errors fonològics encara que en menys quantitat.

• Fan servir el doble de verbs que al grup A, especialment en els àmbits d’accions generals i vida quotidiana.