ENT: [somriu] aixís… s’ha de tallar el coll...

MUS: sí.

ENT: al xai, uhmm… i què més? Què més es fa?

MUS: eh… fas eh… cuscús, fas el cuscús.

ENT: sí, què bo!

MUS: el xai a sobre de… no a sobre, a dalt…

ENT: sí, a dalt del cuscús…

MUS: sí, sí. I menjo.

ENT: uhmm… molt bé; menjar el xai amb la família…

MUS: sí, amb… [murmuri]

ENT: i alguna cosa més… es fa aquell dia? Alguna cosa especial?

MUS: sí. Quan em donen els diner… a vegades donen un diners… a vegades no.

ENT: ahà…

MUS: jo compro. Vaig a una tienda… o compro una cosa per menjar… per jugar… i de tot.

ENT: molt bé, i alguna…

MUS: i canvio la ropa…

ENT: ah! Et compren roba nova…

El sistema lingüístic del grup C (més de tres anys d'estada)

A partir dels 30 / 36 mesos d’estada a Catalunya, la gran majoria d’alumnes assoleixen una competència suficient en el discurs oral en català.

• Els errors gramaticals que encara persisteixen al grup C (ni que sigui ocasionalment) indiquen els aspectes més difícils en l’adquisició del català per part d’alumnes marroquins:
  - Vacil·lació fonològica E / I, encara que sigui ocasionalment
  - Omissions no habituals de l’article definit
  - Confusió en l’ús dels pronoms àtons
  - Omissions no habituals del verb principal
  - Malformacions verbals en els temps compostos
  - Confusió en l’ús dels temps verbals, especialment l’ús dels temps de passat en lloc dels hipotètics: futur, el condicional o el subjuntiu.
  - Errors en l’ús dels nexes de subordinació.

Es mantenen també dificultats lèxiques en un discurs de baixa densitat verbal (una UIR per torn de paraula).

• Es fan servir escassament les estratègies de caire explicatiu per resoldre limitacions lèxiques.

• Pel que fa a la lectura i a l’escriptura, en la nostra mostra, l’assoliment de competència suficient segons els criteris marcats, només s’assoleix a partir dels quatre o cinc anys d’estada a Catalunya.

TAJ pot il·lustrar una competència suficient en l’explicació d’una festa, majoritària en aquest grup. És un noi de 6è de primària que fa sis anys que viu aquí.

TAJ: sí, la Pasqua, quan acabem el Ramadan. (…) ara… anem a on venen els xais; comprem el xai i el… [senyala el coll i fa el gest de degollar] com es diu? El matem, no sé com…

ENT: ah! li talleu el coll.

TAJ: sí, li tallem el coll i el mengem. (…) I ens compren roba nova. (…) al Marroc ho fan més bé; perquè és el seu país.

En canvi, SET, un noi de 3r de primària, que va arribar fa quatre anys, introdueix molts més detalls (informacions) del ritual de matar al xai:

SET: el matem amb un d’això.

ENT: i se li talla el coll…

SET: però tot no, fins aquí [senyala], i quan li surt sang, li posem aigua per aquí [senyala el turmell] i després l’inflem (…) L’inflem perquè la grassa no se quedi enganxada al d’això… Nosaltres el matem a casa.