En el cas de textos informatius --recordem que es tracta d’una notícia usada per avaluar la comprensió lectora d’alumnes del cicle mitjà de Primària-- els resultats suficients apareixen, amb excepcions, a partir del cinc anys d’estada al país. Finalment, pel que fa als textos expositius, l’èxit és excepcional fins arribar als sis anys d’estada a Catalunya.

Ja hem dit que els resultats de l’escriptura no permeten obtenir dades generalitzables.

En els resultats obtinguts, les altres variables considerades, al marge del temps d’estada, és a dir, la variable de gènere dels alumnes, la variable etapa educativa i la variable d’edat d’arribada, no han mostrat diferències significatives, en cap cas.

Probablement, a molts professionals de l’ensenyament els sorprendrà --com ens va passar a nosaltres mateixos-- que l’edat d’incorporació al sistema educatiu no sigui significativa. Aquesta variable l’hem considerada entre els alumnes del grup C, és a dir aquells que fa més temps que són a Catalunya. En aquest grup, els alumnes que es van incorporar al sistema educatiu a l’Educació Infantil o als primers cursos de Primària, no obtenen millors resultats que els que s’hi van incorporar de més grans. Com a mostra, podem observar els resultats en comprensió lectora dels diferents textos en els alumnes del grup C, ordenats segons l’edat que tenien quan van arribar a Catalunya.

Tot i que la mostra considerada en aquest cas (16 alumnes) és petita i no permet generalitzar, segurament els resultats inviten a qüestionar una creença molt estesa al sistema educatiu. De fet, els alumnes d’origen marroquí no tenen suports específics per a l’adquisició del català fins a partir de tercer de primària, al menys a les escoles de la zona estudiada.

Tampoc han resultat significatius els resultats en funció de la variable que agrupa els alumnes segons si són de Primària, o estan escolaritzats a l’ESO. Cal dir que la manca d’informació objectiva sobre el nivell d’escolaritat al país d’origen dels alumnes, abans de la seva arribada a Catalunya, ha impedit de considerar aquesta variable que, sens dubte, hauria aportat dades interessants.

6. Resultats pel que fa al procés d'adquisició del català per part dels alumnes d'origen marroquí a l'ensenyament obligatori

L’anàlisi del corpus recollit, permet avançar una primera descripció general dels sistemes lingüístics que els alumnes marroquins van desenvolupant successivament en el procés d’adquisició del català. Ateses les limitacions d’espai pròpies d’un article, ens limitem a fer una síntesi, forçadament breu, d’aquests sistemes lingüístics. Aquesta síntesi, d’altra banda, es limita als aspectes estudiats: anàlisi d’errors i produccions gramaticals (fonologia, lèxic i morfosintaxi); competència discursiva, lectura i escriptura.

Per tal de donar veu als propis alumnes, recollirem un fragment de cada grup que sembla prou representatiu del moment d’adquisició. Per a facilitar la comparació, mostrarem la mateixa seqüència: l’explicació d’una festa popular viscuda per ells. Les transcripcions s’han posat amb l’ortografia i puntuació normativa, per tal de facilitar la lectura.

El sistema lingüístic del grup A (menys de 18 mesos d’estada a Catalunya)