Aquí, també, els resultats mostren la dificultat creixent en la comprensió dels diversos tipus de text: narracions, notícies i la dificultat superior del text expositiu.

En canvi, l’avaluació de competència en escriptura, a partir de la reescriptura de la faula, ha resultat molt difícil per a tots els alumnes de la mostra, de forma que els criteris establerts només s’aconsegueixen de forma excepcional a tots els tres grups. La coherència ha estat l’aspecte més difícil: només tres alumnes han incorporat els elements específics de la faula (la intenció d’enganyar a través les adulacions, per aconseguir el formatge) i menys de la meitat (el 41%) han incorporat al seu text tots els elements narratius bàsics (personatges, conflicte, acció i desenllaç). La cohesió, lligada al progressiu domini gramatical de la llengua, ja és assolida per la majoria dels alumnes que fa més de tres anys que estan escolaritzats aquí. Com anècdota, podem dir que l’ortografia arbitrària, ni que sigui inicial, és excepcional als grups A i B, fins i tot en els alumnes d’ESO i que al grup C només apareix a la meitat dels alumnes.

Les diferències de resultats entre els tres grups definits pel temps d’escolarització, resulten significatives, estadísticament (1), especialment entre el grup B i el grup C. En canvi, la millora de resultats entre els grups A i B no assoleix significació clara, ni a la conversa, ni a la lectura. Això obliga a revisar els límits cronològics de les successives etapes en el procés d’adquisició. Val a dir que aquest no era un objectiu de la recerca i, per això mateix, només podem aproximar unes hipòtesis que caldria confirmar.

Per fer aquesta aproximació, hem ordenat els resultats de cada alumne segons el temps d’arribada. L’alumne que fa menys temps que va arribar, ho va fer fa cinc mesos. El que fa més temps, va arribar fa 12 anys, quan en tenia un d’edat. Recordem que cap alumne de la mostra no ha nascut a Catalunya. La representació gràfica dels resultats, ordenats així, indica a partir de quin temps d’estada a Catalunya es comencen a obtenir els resultats suficients o bons a cada ítem, segons els criteris fixats.

Així, per exemple, pel que fa a la competència discursiva en conversa, observem que és a partir dels 30 mesos d’estada a Catalunya que comencen a obtenir-se resultats valorats com a suficient o bons.

Resultats similars els hem obtingut a l’explicació de festes populars i a la resolució del dilema. Des del punt de vista de l’anàlisi estadística, efectivament, les diferències de resultats tenen una significació clara si agrupem els alumnes entre els qui fa menys de 30 mesos que van arribar i la resta. És a dir, semblaria que cal una estada d’un mínim de dos anys i mig a Catalunya, amb escolarització, per aconseguir una competència suficient o bona en conversa. Pel que fa als altres tipus de discurs, de major dificultat, els resultats no són concloents.

Des del punt de vista de les possibilitats d’accedir als requeriments escolars, és especialment rellevant la competència lectora. Pel que fa als textos narratius, sembla que, malgrat excepcions, és a partir de quatre anys que la majoria dels alumnes obtenen resultats suficients.