La principal característica dels pocs
estudis a què hem pogut accedir és la manca dun diagnòstic clar i de solucions
adequades.
Aquesta manca
destudis, probablement, està molt relacionada amb la inèxistència duna
política lingüística coordinada per les institucions públiques autonòmiques
(Generalitat Valenciana) i per les universitats valencianes.
Al País
Valencià, de fet, no es pot obviar que el conflicte lingüístic encara no sha
resolt. A causa daquesta peculiar situació, les institucions cerquen contínuament
solucions individuals i locals per mantenir lús del valencià.
La situació en
què es troba lús del valencià a lAjuntament de Sagunt pel que fa al
resultats de lIndexplà està encara lluny doferir una capacitat mínima per
garantir lús normal del valencià per part dels treballadors i de la institució.
Lefecte dels
resultats és dincoherència i dispersió. Les accions desestructurades i
descoordinades dutes a terme pels polítics de lAjuntament de Sagunt (podríem
anomenar-les voluntats polítiques normalitzadores) shan deixat veure a
través del major índex de normalització lingüística que sobté en el factor
dadequació lingüística del personal. Ens referim al període durant el qual
lexistència dun Gabinet de Promoció del Valencià ha promogut la
realització de cursos de valencià per als funcionaris.
En tot cas les
actuacions fetes fins ara han estat insuficients i lAjuntament de Sagunt no arriba a
oferir uns valors mínims que garantisquen la plena utilització dambdues llengües,
valencià i castellà.
No seria massa
agosarat afirmar que lAjuntament de Sagunt, com a institució, està afavorint el
procés de substitució lingüística a favor del castellà.
Si comparem els
resultats de lIndexplà amb els resultats de lestudi sociolingüístic més
recent (1998), es confirma la tesi de Ninyoles segons la qual augmenten els nivells de
coneixements teòrics del valencià (lectura i escriptura), però en disminueix la parla.
A Sagunt-Ciutat
disminueix lús del valencià segons els resultats del Padró dHabitants dels
anys 1986, 1991 i lestudi de 1998. En comparació amb Sagunt-Ciutat el nucli de
Sagunt-Port naugmenta lús.
Des dací el
que es proposa és la planificació o intervenció sociolingüística multisectorial, que
incloga tant les accions procedents del poder polític com les accions dutes a terme per
moviments socials que cerquen el canvi dels comportaments i de les idees lingüístiques.
El poder polític
té una gran incidència sobre la determinació del comportament lingüístic global,
social. Lorientació ideològica del poder polític tindrà una influència
transcendental en el tipus de mesures que les institucions adoptaran i en levolució
global de la situació sociolingüística.
Al País Valencià
shauria diniciar ja una planificació sociolingüística que intente
duna manera conscient canviar la situació del valencià. Així es faria realitat el
principi ecologista recollit per A. Bastardas "pensar globalment i actuar
localment". (10)
Tant des dels
governs com des dels moviments cívics caldria intentar conéixer amb el màxim de
precisió lentramat de la dinàmica social del canvi dels comportaments, en aquest
cas lingüístics:
"Cap
quantitat de dades descriptives resoldrà el problema de quines són les tècniques
eficients per provocar els canvis desitjats". (11)
Albert Bastardas i
Boada en la conferència que va donar a Alcoi durant les III Jornades de
Sociolingüística va resumir molt clarament els passos que cal seguir, i la necessitat de
comptar amb la imaginació per aconseguir lèxit en la planificació
sociolingüística que necessita el nostre país:
"La
imaginació teòrica i el coneixement de la realitat esdevenen imprescindibles per a
lèxit de la planificació sociolingüística: la contínua observació,
lanàlisi desapassionada i objectiva de les situacions, la recerca de les causes i
de les dinàmiques, lavaluació de les experiències reals i la reformulació
destratègies i dels conceptes són tasques fonamentals i ineluctables que convé
teoritzar i entendre adequadament". (12)
Nosaltres
considerem que una vegada feta una aproximació a la realitat de la institució objecte
del nostre estudi, lestratègia política immediata consistiria a aplicar un Pla de
normalització lingüística (pensar globalment i actuar localment).
Conclourem aquest
article apuntant els reptes de futur següents:
1. Al País
Valencià, existeix el marc legal per a encetar el procés de recuperació del valencià i
per a aconseguir una situació dequilingüisme (igualtat plena i efectiva
entre les dues llengües oficials, el valencià i el castellà).
2. Les iniciatives
per planificar les diferents polítiques lingüístiques han de partir de les Institucions
i dels seus representants polítics elegits pels ciutadans. Tenen un paper fonamental per
aconseguir que el valencià, com a llengua materna i dús habitual per grans sectors
dels ciutadans, aconseguisca lestatus social que li correspon a fi de fer-la llengua
de prestigi en la comunicació.
3. No cal oblidar
que la llengua és un element que cohesiona tota una comunitat i és, per tant, una
forma dexpressió de la cultura dun poble; la llengua és el nostre millor
patrimoni cultural.
4. Correspon a
tots els agents socials, polítics i econòmics, assumir el compromís per a
continuar i millorar les accions de recuperació i promoció del valencià en tots els
àmbits de lAjuntament i de la vida quotidiana. Els mecanismes legals per fer açò
estan a labast de tots a través dels objectius fixats en un Pla municipal de
normalització lingüística per a lAjuntament de Sagunt; (13) en el futur Reglament de
normalització lingüística del municipi de Sagunt i en la Llei dús i ensenyament
del valencià.
5. Aquest treball
dinvestigació, pel que fa a laplicació de lIndexplà, podria ser un
model dactuació que haurien de seguir altres institucions; ajuntaments,
diputacions, universitats, etc. De fet, des de fa uns pocs anys, molts organismes catalans
(dàmbit públic i privat) inclouen la realització prèvia de diagnòstics que
sobtenen a través de lIndexplà, abans daplicar un pla de
normalització lingüística.
6. Bibliografia
Ajuntament de
Sagunt: El valencià al Camp de Morvedre, coneixement i ús social. Sagunt: (1998)
(mimeo).
ABRIL, J.: "Els
perfils lingüístics i la política de personal (I)". Llengua i Ús
[Barcelona] (1996), núm. 5, p. 4-8.
BASTARDAS, A.:
"Persistència i canvi en el comportament lingüístic: la planificació
sociolingüística". III Jornades de sociolingüística: normalització i
planificació lingüístiques. Alcoi: Gabinet Municipal de Normalització
Lingüística. (1994), p. 11-25.
ESCOLÀ, A. [et
al.]: "Indexplà: programa de seguiment i avaluació de plans i acords de gestió
lingüística per a les organitzacions". Llengua i Ús. [Barcelona ] (1996),
núm. 5, p. 19-24.
LEPRÊTRE, M.:
"El País Valencià. La situació sociolingüística als territoris de llengua
catalana (IV)". Llengua i Ús. [Barcelona] (1996), núm. 7, p. 62-67.
MOLLÀ, T.
PALANCA, C.: Curs de sociolingüística 1. Alzira: Edicions Bromera, 1987.
MOLLÀ, T. VIANA,
A.: Curs de sociolingüística 2 Alzira: Edicions Bromera, 1989.
MOLLÀ, T; VIANA,
A.: Curs de sociolingüística 3. Alzira: Edicions Bromera, 1991.
MOLLÀ, T.:
Política i planificació lingüístiques. Alzira: Edicions Bromera, 1997.
NINYOLES, R. L.: Conflicte
lingüístic valencià. València: Tres i Quatre, 1969.
NINYOLES, R. L.: Idioma
i prejudici. Palma: Edicions Moll, 1971.
NINYOLES, R. L.: Estructura
social i política lingüística.Alzira: Edicions Bromera, 1989.
VALLVERDÚ, F.: Aproximació
crítica a la sociolingüística catalana. Barcelona: Edicions 62, 1980.
VALLVERDÚ, F.:
Velles i noves qüestions sociolingüístiques. Barcelona: Edicions 62, 1998.
M.
Lluïsa Pérez Castilla
Ajuntament de Sagunt
lluisaper@saguntomail.com |