Encara que, intuïtivament,
qualsevol no expert pot entendre el significat de lexpressió adequació
lingüística, nexplicarem breument el significat.
Amb aquest
factor ens referim a com sadeqüen els coneixements lingüístics del personal al
lloc de treball que ocupen. Per saber si els coneixements lingüístics dels treballadors
sadeqüen al lloc de treball que desenvolupen (segons la categoria o el grup a què
pertanyen, si tenen contacte amb el públic i les funcions que duen a terme), hom ha
establert prèviament uns perfils lingüístics estàndards.
Tot seguit,
descriurem el significat de perfil lingüístic així com la relació dels perfils
lingüístics amb els llocs de treball i la seua correspondència amb els certificats que
atorga la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià) de la Conselleria de
Cultura de la Generalitat Valenciana:
"Quan
parlem de perfils lingüístics parlem de la suma de les habilitats lingüístiques
necessàries per a dur a terme satisfactòriament el conjunt dactes comunicatius que
requereix un lloc de treball determinat. Per tant, com més elements de referència hi
hagi per descriure una plaça, més fàcil serà identificar les corresponents necessitats
lingüístiques.
Lelaboració
duns criteris bàsics per definir els perfils lingüístics respon principalment a
la necessitat de disposar duna guia pràctica que orienti la direcció duna
empresa a lhora de decidir el grau de competència lingüística que un treballador
necessita per ocupar una plaça determinada.
(
) Els
perfils demanen ladequació a les exigències del mercat laboral, i això vol dir,
sovint, la necessitat de seguir un cicle variable de formació constant entre el
personal." (4)
Una proposta de
correspondència entre els nivells de valencià de la Junta Qualificadora de Coneixements
del Valencià i els diversos grups professionals podria ser la classificació següent:
Col·lectius Professionals |
Nivell de comprensió oral (entendre) |
Nivell de comprensió escrita (llegir) |
Nivell d'expressió oral
(parlar) |
Nivell d'expressió escrita
(escriure) |
Certificats de la JQCV |
Personal
que no té contacte amb el públic
(grups D-E) |
Oral |
Oral |
Oral |
Oral |
Oral |
Personal
d'atenció al públic
(grups D-C) |
Elemental |
Elemental |
Elemental |
Elemental |
Elemental |
Personal
directiu, comandaments intermedis, personal de gestió
(grups B-A) |
Mitjà |
Mitjà |
Mitjà |
Mitjà |
Mitjà |
Per tant, el 37 %
dels treballadors de lAjuntament de Sagunt sí que tenen els coneixements
lingüístics adequats al seu lloc de treball. Tot i que aquest percentatge és baix,
demostra que líndex dadequació lingüística dels treballadors està per
damunt de la mitjana obtinguda en tota lorganització.
Els factors on
intervenen activament els funcionaris, elaboració de documents tant dús intern com
extern, no arriba al 34 % global (la mitjana).
Segons açò es
podia pensar que els treballadors de lAjuntament de Sagunt no tenien
ladequació lingüística suficient per desenvolupar el seu treball.
Duna part
és cert que la majoria no tenen els coneixements adequats al perfil lingüístic del lloc
que ocupen; de laltra, però, descobrim que del perfil corresponent al grau elemental
(5) el 31% dels funcionaris sí
que estan capacitats per parlar i escriure en valencià.
Per tant, malgrat
lexistència de funcionaris amb capacitat i competència lingüística suficients, i
que aquesta competència lingüística té el suport de les eines tecnològiques i
personals (informàtica, diccionaris, servei de traducció, etc.) la majoria d'aquest
col·lectiu no utilitza habitualment el valencià en els escrits oficials.
Hom podria donar
com a causes possibles les hipòtesis basades en lexistència duna manca de
seguretat, les vacil·lacions, la por descriure amb faltes d'ortografia o la manca
de consciència lingüística. A açò caldria afegir-hi la inexistència de criteris
específics per escriure en valencià.
Apuntem ací que
un Reglament municipal de normalització lingüística, prèviament consensuat pels
polítics i pels representats dels treballadors, podria donar suport a la utilització del
valencià entre els treballadors (almenys daquest 37%).
Tot seguit
analitzarem conjuntament els factors 1 i 3:
FACTOR
1: IMATGE I RETOLACIÓ |
36
% |
FACTOR
3: CRITERIS D'ÚS LINGÜÍSTIC |
36
% |
Per avaluar el
factor imatge i retolació shan revisat els rètols, els indicadors interns i
externs de lorganisme, la publicitat que es fa mitjançant les campanyes
informatives i els anuncis que lorganisme publica en la premsa.
Respecte a la
Imatge i Retolació el resultat, un 36%, està lluny daconseguir una situació ideal
o normal on tots els rètols i elements estiguen escrits en valencià.
Els criteris
dús lingüístic, també amb un resultat del 36%, es refereixen a ladopció
de criteris dús lingüístic (valencià o castellà) en les diferents activitats
que lAjuntament desenvolupa.
Ambdós factors
estan per damunt de la mitjana total obtinguda. No obstant això, són percentatges encara
molt baixos ja que precisament estan molt relacionats amb la planificació lingüística
que les institucions fan.
Tot i això, les
causes que han influït en laugment del factor criteris dús lingüístics,
sense oblidar que continua sent un percentatge baix, són lexistència
delements dautonomia lingüística, bàsicament diccionaris i gramàtiques,
distribuïts pel Gabinet de Promoció del Valencià. (6)
FACTOR
4: DOCUMENTS D'ÚS EXTERN |
15% |
Aquest factor,
definit pels documents impresos dús extern, presenta el percentatge més baix de
tots els factors estudiats.
Per establir el
percentatge, hem estudiat els elements que genera lAjuntament cap a lexterior.
Hi hem inclòs, a més dels documents, els segells i encunys, elements que tradicionalment
donen el caire doficialitat als documents que les administracions públiques
produeixen.
El fet que es
tracte del percentatge més baix de tots els factors sexplica perquè els segells i
encunys no s'han renovat des de fa molts anys.
La immensa majoria
daquests elements apareixen escrits en castellà ja que la seua renovació i
normalització al valencià, inclosa dins duna campanya dimatge exterior, no
és una actuació prioritària. Açò suposaria una despesa econòmica addicional que en
molts casos no hi ha voluntat per fer-la.
El resultat és
que no hi ha una imatge global externa que done al valencià el prestigi
"oficial" necessari.
FACTOR
5: COMUNICACIONS EXTERNES |
33
% |
FACTOR
6: DOCUMENTACIÓ I COMUNICACIONS INTERNES |
32
% |
Quan es parla de
comunicacions exteriors ens referim als textos, tant de tipus oral (7) com escrits, que difon
lorganització i no es troben impresos.
La documentació i
les comunicacions internes engloben elements com ara les circulars internes, les
convocatòries, els ordres del dia i les actes de sessions, els pressupostos, les
memòries, la llengua que sutilitza en les reunions, etc.
En les
comunicacions externes i en la documentacó interna sobtenen els percentatges més
baixos dadequació lingüística.
Aquest resultat
sorprén ja que, tot i que el personal presenta una adequació lingüística per damunt de
la mitjana (37% percentatge dadequació lingüística, amb el 34 % de la mitjana),
els documents interns estan per sota del 34 % de la mitjana ponderada.
No hi ha una
correspondència entre ladequació lingüística dels treballadors, 37%, i les
comunicacions i documentació internes i externes, 32% en ambdós casos.
5. Conclusions i reptes de futur
Després
danalitzar els resultats daquest estudi hem arribat a les conclusions
següents:
Tot plegat, i
malgrat el que hem dit anteriorment, lefecte que produeix lanàlisi dels
resultats de lIndexplà a lAjuntament de Sagunt és de dispersió i
incoherència a causa de la manca dunificació de criteris lingüístics -podríem
dir de labsència de criteris lingüístics.
En el cas de
lIndexplà sorprén que ladequació lingüística del personal siga el factor
més elevat, encara que no es tracta evidentment de la situació ideal.
La nostra
valoració és que el factor que presenta el percentatge de normalització més baix, la
documentació dús extern, seria el menys costós dadaptar al valencià. I
suposaria un primer pas endavant per a un canvi dimatge així com un incentiu per
als treballadors.
Daltra
banda, també creiem que ara per ara seria possible coordinar i dirigir aquest col·lectiu
de funcionaris que tenen competència lingüística suficient per a escriure en valencià.
Recordem que
actualment ja existeixen eines informàtiques suficients per donar aquest pas. Hi ha una
xarxa dordinadors interna, hi ha diccionaris i vocabularis adaptables a les noves
tecnologies, etc.
Les reflexions que
va fer Marc Leprêtre entorn de la situació sociolingüística al País Valencià encara
continuen vigents. Estem totalment dacord en les causes de la lentitud (nosaltres
diríem absència) del procés de normalització lingüística al País Valencià,
que aquest autor planteja:
"El català
té aparentment un alt grau de legitimació en la regió (País Valencià) atès que
disposa dun bon nombre de disposicions legislatives. No obstant això, la dèbil
institucionalització social de la llengua en la comunitat no permet una extensió
homogènia dels progressos en tots els sectors. En efecte, lextensió de lús
social del català en la vida diària és menor que en els àmbits formals, com per
exemple el sistema escolar. (
)
Dins daquest
context, la Llei de 1983, Llei dús i ensenyament del valencià (LUEV), presenta
resultats molt desiguals segons els àmbits daplicació. Així, sha fet un
esforç considerable en lensenyament (
) mentre que els usos lingüístics del
català a lAdministració autonòmica i a les empreses privades són molt
deficitaris. Això sembla jugar a favor del procés de substitució lingüística del
català, que serà irreversible si no es posa en marxa una estratègia de política
lingüística." (9)
Labsència
dun procés de normalització lingüística al País Valencià provoca la pobresa,
pel que fa a la qualitat i a la quantitat, dels estudis sociolingüístics referits al
nostre àmbit territorial. No sols a làmbit de la comunitat autònoma, sinó també
a làmbit dels altres territoris més assequibles com ara el local o comarcal. |