|
|
|
|
Sociolingüística catalana |
|
Tardor
2002 |
|
Sumari
1.
La transformació dels sistemes de comunicació i la televisió local: un gir copernicà
1.1. La
fragmentació de les audiències
1.2. El
paper de la radiodifusió pública envers la privada
2. La
normalització lingüística i la televisió: el que regulen les lleis
2.1. El
suport al procés de normalització lingüística
2.2.
Especificació de quotes d'emissió en llengua catalana
2.3.
Règim sancionador
3. Escenari
jurídic de la televisió local
4. El paper
dels mitjans de comunicació en el procés de normalització lingüística
4.1. El
procés de normalització lingüística en els mitjans de comunicació: una qüestió de
quota
4.2. El
procés de normalització lingüística en els mitjans de comunicació: el paper de
l'estàndard
5.
Conclusions
6.
Bibliografia
1. La transformació dels sistemes de comunicació i la
televisió local: un gir copernicà
Parlar avui dia de televisió local i no fer esment de la forta transformació
que estan patint els sistemes comunicació seria un error. I dic sistemes i no mitjans
perquè el nostre present i futur ve marcat pel «fenomen de convergència i interrelació
de les telecomunicacions, dels mitjans de comunicació i de les tecnologies de la
informació». (1) Aquest fenomen sinicia el 1987
amb laparició del Llibre verd sobre el desenvolupament del mercat comú dels
serveis i equips de telecomunicacions, que obre la primera escletxa al monopoli
natural del servei de les telecomunicacions a Europa i posa les bases de la
liberalització del sector de les telecomunicacions a Espanya. Precisament a lEstat
espanyol, la liberalització té el primer marc jurídic també el 1987, (2) i es conclou amb laprovació,
11 anys més tard, de la Llei 11/1998, de 24 dabril, general de telecomunicacions.
Aquesta Llei permet la separació total entre els serveis de telecomunicacions, els quals,
fins aleshores, shavien ofert tots plegats associats al servei telefònic i a la
seva xarxa. (3)
El futur de la televisió local
passa per la tecnologia digital
Ara bé, lEstat espanyol i les comunitats autònomes tenen competències
distintes pel que fa al desenvolupament legislatiu de làmbit de la televisió i les
tecnologies que shi vinculen. I és per això que mentre que larticle 149 de
la Constitució espanyola determina com a competència exclusiva de lEstat les
telecomunicacions, pel que fa a Catalunya, larticle 16 de lEstatut
dautonomia atribueix a la Generalitat, com a competència exclusiva, el
desenvolupament legislatiu i lexecució del règim de radiodifusió i de televisió
i, en general, de tots els mitjans de televisió en el marc de les normes bàsiques de
lEstat. (4) Aquesta competència reguladora
sha anat exercint des del 1996, creant una política legislativa de
laudiovisual que, obligatòriament, ha hagut de caminar de manera paral·lela als
canvis soferts en làmbit de les telecomunicacions i de les noves tecnologies que
shi vinculen. (5)
Pel que fa a aquesta política legislativa val a dir que, tal com sesmenta
en lInforme 1/1999 del Consell de lAudiovisual de Catalunya, (6) en un primer moment, aquesta
política es basava en lús dun recurs limitat, com són les freqüències
radioelèctriques i en linterès públic inherent a la radiodifusió com a
instrument central de transformació de lopinió pública. Ara bé, la
liberalització del sector conjuntament amb laparició de les noves tècniques
digitals en la transmissió de la informació va suposar i està suposant passar dun
entorn caracteritzat per la limitació de lespectre de freqüències i, per tant,
dun nombre reduït de canals disponibles, a una situació de multiplicitat de
freqüències que possibilita laparició de centenars de canals de radiodifusió
digitals subministrats per xarxes diverses (terrestres, per cable i per satèl·lit) i per
agents no públics. El canvi de radiodifusió analògica a radiodifusió digital |
|
|