Sumari1.
Introducció
2.
Instruments i metodologia
2.1
Prova de aparellament de veus disfressades (matched-guise)
2.1.1
Descripció de la mostra
2.1.2
Anàlisi i objectius
2.2
Entrevistes en profunditat
2.2.1
Estructura de l'entrevista
2.2.2
Participants
2.3
Grups de discussió
3. Resultats
4.
Propostes d'actuació
5.
Bibliografia
1. Introducció
El
Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega ha dut
a terme diferents recerques sobre la situació sociolingüística de
Galícia en col·laboració amb entitats públiques des de la seva creació
lany 1990. A més del projecte ressenyat en aquest article,
el Seminario de Sociolingüística de la RAG, en col·laboració amb
la Dirección Xeral de Política Lingüística de la Xunta
de Galicia, es va encarregar delaborar
el Mapa Sociolíngüístico de Galícia, per tal de conèixer la situació
lingüística a Galícia atès que existia una manca de dades fiables
sobre la vitalitat i la realitat actuals del gallec.
La preparació
daquest estudi es va iniciar lany 1992 i va acabar el 1996 amb la publicació
de lúltim dels tres volums que integren el MSG. Es varen realitzar 38.897 entrevistes (PDF 33 k) entre la
població de més de 16 anys resident a Galícia. Es varen establir 36 sectors en funció
del tamany del municipi i del percentatge de població ocupada en les diferents activitats
econòmiques. Dins de cadascun dels sectors, la mostra es va repartir de manera
proporcional entre els municipis que la integraven, i es varen assignar quotes per grups
dedat i sexe. El qüestionari es componia de 148 preguntes, alguna de les quals amb
subdivisions, amb la qual cosa el nombre de variables obtingudes va ser de 170. Els
aspectes abordats en el qüestionari són els següents:
a)
Dades didentificació personal de lentrevistat: nom, lloc de naixement i de
residència, sexe, edat, professió, estudis, etc.
b)
Competència lingüística: coneixement del gallec de lentrevistat i de la seva
família.
c)
Història (socio)lingüística de lentrevistat: llengua inicial, llengua usada en
làmbit escolar, llengua usada pels familiars més propers, etc.
d) Usos
lingüístics de lentrevistat en diferents situacions: en lentorn famíliar,
amb els amics, a la feina, amb lAdministració, etc.
e)
Actituds i prejudicis lingüístics: en relació amb lús del gallec en diferents
espais, la utilitat del gallec en relació amb el castellà, laugment de lús
del gallec, els gallegoparlants, els castellanoparlants, etc.
f)
Consciència sociolingüística de lentrevistat: llengua habitual dels joves, futur
de les llengües a Galícia, nivell dús del gallec en diferents moments de
lúltim mig segle, etc.
g)
Preguntes de control (a càrrec de lentrevistador).
El mapa
sociolingüístic de Galícia va ser publicat per la Real Academia Galega en tres volums,
en format llibre (Seminario de Sociolingüística, 1994, 1995, 1996) que recullen una
síntesi de les dades més significatives, utilitzant tres paràmetres bàsics, la
competència en gallec, els seus usos i les actituds respecte daquesta llengua.
Un dels resultats
més destacables contingut en el primer volum del MSG és la constatació del fenomen de
ruptura de la transmissió intergeneracional del gallec. Així, tot i que la majoria de la
població gallega (62,4%) declara tenir el gallec com a llengua inicial, aquesta
proporció canvia de forma significativa en funció de ledat. La diferència entre
gallegoparlants i castellanoparlants inicials des del grup de més edat (més grans de 65
anys) fins al més jove (entre 16 i 25 anys) és de més de 70 punts. De més a més,
entre els joves de menys de 20 anys el castellà passa a ser la llengua inicial més
freqüent, independentment de característiques tan rellevants com el lloc de residència
al naixement.
Gràfic
1: Llengua inicial a Galícia
Pel que fa a les
competències lingüístiques, el MSG mostra la existència dun domini elevat de les
competències orals en llengua gallega. Així, pràcticament la totalitat dels
entrevistats declara entendre el gallec (97, 1%) i una àmplia majoria es considera capaç
de parlar-lo (86,4%). Les competències escrites són no obstant això més limitades, ja
que menys de la meitat de població sap llegir en gallec (45,9%) i poc més duna
quarta part pot escriure en aquesta llengua (27,1%).
Pel que fa als
usos lingüístics, el MSG reflecteix que la llengua majoritària a Galícia és el
gallec. Així, gairebé el 70% dels entrevistats declaren parlar només (38,7%) o
preferentment (29,9%) aquesta lllengua. Tot amb tot, lús del gallec varia en
funció de variables com el lloc de residència, ledat, el nivell destudis o
la classe social. A grans trets, el MSG constata un descens general del gallec des dels
sectors rurals fins als de poble i dels de poble fins a les ciutats. Lús del gallec
també disminueix dacord amb ledat i en els grups amb major nivell educatiu i
amb un estatus socioeconòmic més elevat.
Si ens fixem en la
relació entre llengua habitual i edat, el MSG exposa un procés de substitució
lingüística preocupant.. En el conjunt de Galícia, el castellà ha passat a ser la
llengua predominant entre els més joves (el 53,4% dels entrevistats amb edats compreses
entre 16 i 25 anys només parla o ho fa preferentment en aquesta llengua).
Gràfic
2. Llengua habitual a Galícia
Al mateix temps es
va lliurar a la Xunta de Galícia un informe global, amb totes les dades analitzades i amb
un nivell despecificació molt superior al que apareix als volums publicats que, tot
i ser molt detallats, no són més que la síntesi de les dades recopilades en el mapa. El
Seminario de Sociolingüística de la Real Academia Galega va elaborar la part gallega del
projecte Developing Policies to improve the Conversion of Language Competence in
Language Use among young Adult Groups. Lobjectiu del projecte era desenvolupar
sistemes per a millorar el pas de la competència a lús en grups de gent jove. El
treball va ser coordinat per Pádraig Ó Riagáin de lInstitut Lingüístic
dIrlanda (The Linguistics Institute of Ireland) i varen participar, a part del
Seminario de Sociolingüística de Galícia, les Direccions Generals de Política
Lingüística de Catalunya i Euskadi, el Research Centre Wales,
així com lesmentat Institut Lingüístic dIrlanda.
La part referent a
Galícia consisteix en un estudi macroquantitatiu sobre la congruència o no-congruència
entre competència oral i ús de la llengua gallega en una submostra de població compresa
entre els 16 i els 34 anys, que va servir de font per a un estudi posterior sobre la
influència de les xarxes socials en aquesta congruència. Daltra banda, també
sestudiava la influència dels canvis en les xarxes socials dinteracció
quotidiana sobre la conducta lingüística dels parlants.
Els resultats
daquesta recerca a Galícia estan publicats en dos articles: Fernández Rodríguez,
M. i Rodríguez Neira, M. (1998 a) i Fernández Rodríguez, M. i Rodríguez Neira,
M. (1998 b).
El Seminario de
Sociolingüística de la Real Academia Galega està desenvolupant actualment el projecte Deseño
de medidas para mellorar las actitudes cara ó galego e incrementar o seu uso,
finançat per la Secretaria de Política Lingüística de la Xunta de Galícia.
Aquest projecte, iniciat el març de1999, està en la seva fase de conclusió i els
resultats es publicaran pròximament en forma de monografia.
Deseño
de medidas para mellorar las actituds cara ó galego e incrementa o seu uso neix com
a resposta a la necessitat feta palesa pel Mapa Sociolingüístic de Galícia (MSG), (RAG:
1994, 1995, 1996), destablir mesures dacció dirigides a aturar el descens de
lús del gallec en els sectors de població més jove. El principal objectiu
daquest projecte és descobrir quins aspectes hi ha al darrere del descens de
lús del gallec en determinats col·lectius. Els responsables de les àrees
implicades (sociolingüística, psicologia i sociologia) han concretat uns objectius
comuns i unes línies metodològiques de recerca que resumim tot seguit:
1. Tractar de detectar a partir
de les dades del MSG els grups socials on sobservi un rebuig cap al gallec.
2. Detectar la possible
existència dactituds negatives latents entre la joventut.
3. Relacionar les actituds
lingüístiques amb la història lingüística dels individus.
4. Observar els discursos
socials dels joves respecte del gallec. |