En aquest article s’exposen les línies generals dels 87 treballs sobre sociolingüística i planificació lingüística encarregats o promoguts per la de Política Lingüística (DGPL), o auspiciats per aquesta, segons matèries i segons les característiques d’aquests, entre l’1 de gener de 1994 i el 31 de desembre del 2001. El conjunt dels treballs comentats és consultable al Centre de Documentació en Sociolingüística (CDS) de la DGPL.

0. Introducció

1. Descripció dels estudis realitzats

2. Explicació dels treballs
2.1 Treballs de caire general
2.2 Treballs realitzats amb altres unitats de planificació lingüística
2.3 Treballs de tipus específic o sectorial
2.4 Treballs d'estudiants en pràctiques
2.5 Assessorament a altres unitats
2.6 Premis i beques

3. Difusió dels resultats

4. Metodologia

5. Aplicabilitat de la recerca a la política lingüística

6. Conclusions

7. Bibliografia

7.1 Bibliografia en paper

7.2 Bibliografia en suport electrònic

0. Introducció

El primer treball de recerca sociolingüística encarregat per la DGPL es va efectuar al cap de poc d’iniciades les seves activitats. La necessitat de disposar d’informació sobre el capteniment lingüístic en portes d’engegar els treballs que conduirien a l’elaboració dels materials del curs "Digui, digui…" va fer necessària la realització d’una enquesta sociolingüística per tal d’obtenir informació sobre quines eren les perspectives d’ús, actituds i necessitats lingüístiques entre la població adulta de l’aglomeració barcelonina (entesa en sentit ampli), els resultats principals de la qual van ser editats el 1986. El conjunt de les activitats de recerca de la DGPL entre 1982 i 1993 va ser exposat de manera succinta per Jordi Bañeres i Joan Maria Romaní (1994). En aquell text els autors exposaven que:

"…Molts d’aquests textos tenen una excel·lent qualitat –sovint han estat realitzats per les millors empreses especialitzades en demoscòpia– però no són coneguts per la comunitat científica. Justament, esmenar això és la fita que es marca l’article present: donar a conèixer allò que ha romàs amagat… Creiem que aquests estudis no han de servir només com a material de consulta per a l’Administració. També tenen un valor documental, científic i de reflex de l’evolució de la realitat sociolingüística catalana."

En aquest article, i amb la mateixa intenció d’ampliar el coneixement de quins treballs s’han dut a terme, quines àrees han estat objecte d’estudi, i com han estat fets els estudis, en comentarem els principals elaborats des l’inici de 1994 fins al moment present. Comentar-los tots no ens serà possible perquè el total de treballs fets supera la vuitantena, i el mínim d’informació requerida sobre cadascun faria l’article excessivament llarg.

1. Descripció dels estudis realitzats

Ateses les matèries pròpies de la DGPL, la majoria d’aquests treballs fan referència a estudis sobre:

• Sociolingüística (especialment sobre la llengua catalana i la seva situació en diferents àmbits sectorials i geogràfics).

• Política i planificació lingüístiques.

• Ensenyament i didàctica de la llengua, tant del català a catalanoparlants o no catalanoparlants com teories generals sobre l’ensenyament de qualsevol llengua.

• Dret lingüístic, tant pel que fa a persones com a col·lectius.

• Antropologia lingüística, amb estudis de diferents comunitats lingüístiques, fenòmens de plurilingüisme i multiculturalisme.

• Altres temes relacionats amb la llengua catalana.

La proporció de treballs elaborats sobre les diferents àrees temàtiques es pot veure en el següent gràfic:

En aquest gràfic veiem que la meitat dels treballs del període comentat corresponen a només dues àrees o sectors, el socioeconòmic (24 %), àrea a la qual s’han dedicat molts esforços en aquesta etapa, i la de la població general o específica (25 %). El món de l’ensenyament presenta pocs treballs atès que aquesta àrea és competència del Departament d’Ensenyament, i aquest encarrega els treballs que considera adients o necessaris.

Cal especificar, d’altra banda, que els treballs efectuats són de diferents menes:

• Treballs generals o de tipus "macro", amb informació referida al conjunt de la població, com per exemple els estudis de les dades lingüístiques dels censos o enquestes a mostres representatives del conjunt de la població adulta.

• Treballs de tipus específic o sectorial, sobre algun sector determinat de la població, sobre una localitat concreta, o sobre un aspecte molt puntual dels usos lingüístics, com la retolació d’establiments o els usos lingüístics a les benzineres.

• Treballs becats per la DGPL o treballs presentats als premis atorgats per aquesta (com el premi A. M. Badia i Margarit a la recerca empírica sociolingüística, o el premi J. McDowell a la innovació i la recerca en l’ensenyament de l’anglès com a llengua estrangera, o del català com a llengua primera o segona). Atesa la temàtica específica d’aquesta publicació, no parlarem dels treballs que fan referència a aspectes de didàctica, que han estat tractats àmpliament en els diferents números de Noves SL i Llengua i Ús.

• Treballs resultants de les estades de pràctiques d’estudiants de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona, a partir de 1996.

En el gràfic 2 apareixen reflectides les proporcions dels treballs de què disposem segons el seu origen:

Els blocs més importants corresponen als encàrrecs externs (més d’una tercera part) i als premis atorgats per la DGPL. En el futur, la proporció d’aquests treballs baixarà, atesa la reorientació dels premis, que seran atorgats conjuntament amb l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a partir del proper any.

2. Explicació dels treballs

Tal com dèiem més amunt, en aquest article no disposem de prou espai per donar informació detallada de cadascun dels treballs que esmentarem, ni tampoc fóra adient. Qui tingui interès per algun treball en concret, pot trobar la informació sobre els objectius, la metodologia i el procediment de recollida d’informació en l’annex 1 (PDF 81 k). Dels treballs dels quals hagi resultat una publicació, i dels articles apareguts que se n’han derivat, en donem referència a la bibliografia.

2.1 Treballs de caire general

En aquest bloc destaquen:

• Els dos estudis sobre les dades dels censos de 1991 i 1996, coordinat el primer per Modest Reixach (Reixach, 1997) i el segon per F. Xavier Vila (Vila, 2000). En el primer s’analitzaven les dades lingüístiques dels censos de les tres autonomies catalanòfones. En el segon s’estudiaven únicament les dades de l’Enquesta Oficial de Població de Catalunya de 1996, feta per tal d’obtenir les dades de competència lingüística i mobilitat forçada, entre altres, atès que no es podien incloure en els padrons municipals. En aquesta ocasió, per primer cop, hi havia un capítol dedicat al coneixement de l’aranès a la Val d’Aran. Aquests dos treballs donen continuïtat a la sèrie d’estudis de les dades dels censos lingüístics de 1981 i 1986.

• Diverses enquestes a mostres de població adulta amb diferents objectius:

a. Dissenyar i elaborar l’INUSCAT (Índex de l’ÚS del CATalà), indicador que consta d’un doble component, un d’objectiu a partir de diverses fonts estadístiques, i un altre de subjectiu, obtingut per enquesta. Es van fer tres treballs: Inuscat 1994. Estudi subjectiu. La parla de la gent. Ús del català i producció cultural (J. Aragay i J. Sabaté); Inuscat 1995: Estudi subjectiu i Estudi objectiu: El món socioeconòmic i l'Administració (J. Aragay, J. Sabaté i R. Mur) i Inuscat 1996: Estudi subjectiu. Estudi objectiu / subjectiu: La societat civil catalana i l'ús del català (J. Aragay i R. Mur).
b. Conèixer els usos interpersonals orals de la població adulta, tant en l’ambient familiar com en l’ambient laboral, amb una mostra de 3.323 persones de 15 o més anys que representen població general, a les quals es va accedir per entrevista telefònica, el 1997. Es va plantejar com un estudi paral·lel al cens lingüístic efectuat l’any anterior que complementava les dades de coneixement amb dades d’usos lingüístics interpersonals. (El citem més endavant com a estudi DYM 97).
c. Avaluar el grau d’acceptació de pel·lícules en català per part de la població adulta de Catalunya, amb una enquesta feta el 1997 a 1.707 persones de 15 o més anys que representen la població general, i no solament la que assisteix amb una certa regularitat al cinema, a la qual es va accedir mitjançant entrevista telefònica.
d. Conèixer quina era l’opinió de la població catalana respecte a la política lingüística de la Generalitat i sobre l’aplicació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, un any després de l’aprovació d’aquesta.