|
Sumari 1. Introducció
2. Actituds lingüístiques i
comportament lingüístic
3. Els mètodes directes i
indirectes
4. La prova daparellament de
veus disfressades
5. Conclusions
6. Bibliografia
1. Introducció
Els estudis
sobre actituds lingüístiques són interesants per a la sociolingüística, tal com
dèiem més amunt, per la seua capacitat per a "predir" un determinat
comportament lingüístic: lelecció duna llengua en comunitats multilingües,
la lleialtat lingüística, el prestigi lingüístic...
Amb tot,
paradoxes de la ciència han fet que des dels estudis sobre sociolingüística no
shagen dedicat recerques serioses, tant des dun punt de vista teòric com
metodològic, al treball sobre les actituds lingüístiques, lligades estretament a la
psicologia social del llenguatge. (2)
A més, els intercanvis de coneixements teòrics i metodològics entre aquestes dos
disciplines entorn de les actituds lingüístiques han estat pocs i pobres, ja que tant la
sociolingüística com la psicologia social del llenguate han seguit camins paral·lels,
tanmateix quan les obligades aportacions recíproques entre les dos disciplines han fet
acte de presència (veg. Agheyisi&Fishman, 1970; Cooper&Fishman, 1974). (3)
2. Actituds lingüístiques i comportament lingüístic
Pel que fa a
lestudi sobre les actituds lingüístiques shan desenvolupat diferents
teories, (4)
de les quals, principalment, sobresurten dos: la mentalista i la behaviorista,
segons el seu concepte dactitud. (5) Mentre que el corrent mentalista propugna les
actituds lingüístiques com a estats mentals i neurals de disposició (Allport, 1967), no
directament observables, però inferibles gràcies a uns estímuls apropiats, el corrent
behaviorista considera les actituds com a conductes o respostes a una situació
determinada (Agheyisi&Fishman, 1970).
Amb tot,
alguns autors com ara Bierbach (1988), conclouen que a lhora de dur a terme les
recerques empíriques, aquestes dos escoles presenten diferències poc significatives.(6)
Un dels
aspectes, però, que sí que diferencien els dos corrents des del punt de vista teòric,
és la concepció multicomponencial o unicomponencial de les actituds lingüístiques: per
als behavioristes, les actituds solament presenten un component, lafectiu, mentre
que per als mentalistes, les actituds presenten tres components: lafectiu, el
conatiu i el cognitiu. Els estudis de Lambert i el seu equip de treball de la Universitat
canadenca de McGrill sobre psicologia social del llenguatge, i pioners pel que fa al
desenvolupament i laplicació de la prova daparellament de veus disfressades,
es basen en aquesta teoria multicomponencial.
Axí, el
corrent behaviorista presenta un greu inconvenient científic perquè, només amb el
component afectiu no es pot preveure la conducta verbal (ni cap altra cosa) (López
Morales, 1989) al contrari que en el cas del corrent mentalista. La capacitat predictiva
sobre el comportament lingüístic de les concepcions mentalistes les ha convertit en les
preferides a lhora destablir models teòrics sobre les actituds
lingüístiques.
3. Els mètodes directes i indirectes
Linici
de linterès sobre lestudi de les actiuds lingüístiques com a variable en
els estudis de sociolingüística té el seu origen en els treballs de Lambert --ja un
clàssic--, qui, tal com dèiem abans, juntament amb altres col·laboradors va
experimentar la prova daparellament de veus disfressades, de tipus indirecte,
en el context quebequès on a partir de la gravació duns textos per individus
bilingües en francès i en anglès, aquests van ser avaluats per "jutges", de
L1 (o primera llengua) francès o anglès, amb la intenció de posar de manifest les
inclinacions i les preferències sobre la personalitat daquests o tot
el contrari--, aspectes determinats en última instància per la varietat lingüística
utilitzada cada cop pels individus enregistrats (Lambert, 1960; 1967). (7) |