|
Sumari1.
Introducció
2. Alguns aspectes teòrics i
metodològics
3. La parla de la Conca de Tremp: una
actualització
4.
Processos de variació i canvi lingüístics: anàlisi d'alguns casos representatius
4.1
Variables lingüístiques i conjunts de factors explicatius
4.2
Resultats
5.
Conclusions
6.
Bibliografia
1. Introducció
La llengua catalana compta amb una
important tradició dialectològica que sha ocupat intensament de certes zones del
domini nord-occidental, sigui pel seu interès com a zona de transició interlingüística
la Franja de Ponent, interdialectal el tortosí o, més
recentment, a causa de la importància demogràfica de làrea del lleidatà.
Tanmateix, làmbit nord-occidental té, encara, buits per omplir, tant des del punt
de vista dialectològic, ja que manquen monografies i actualitzacions, com des del punt de
vista sociolingüístic, perquè són necessaris estudis de les actituds en les diferents
comunitats de parla (vegeu Sistac, 1998/2000: 227). En aquest context, la parla de la
Conca de Tremp, que ha estat escassament objecte destudi i tractament diferenciats,
presentaria les característiques pròpies duna zona de transició intradialectal
que, com provarem de mostrar, comparteix característiques dels subdialectes veïns,
làrea ribagorçanopallaresa i el lleidatà.
Segons les
hipòtesis de partida, les característiques particulars de tipus geogràfic (vall
prepirinenca de caràcter mediterrani), històric (romanització tardana, sembla que no
anterior al segle V, i zona de frontera), econòmic (àrea agrícola i ramadera que manté
el caràcter tradicional de zona de comerç i serveis en el seu entorn immediat de
referència) i social (àrea molt castigada per lemigració durant el segle XX, que
actualment presenta una demografia estable, però amb una de les poblacions més
envellides de Catalunya) dibuixarien una situació que permetria lestudi de les
modificacions internes de la llengua, causades per factors lingüístics i per
daltres de caràcter extern.
2.
Alguns aspectes teòrics i metodològics
El marc teòric
que dóna cobertura als objectius plantejats es configura a partir daportacions del
camp del contacte de varietats, especialment de lanàlisi de processos de
convergència lingüística i de les característiques de la varietat estàndard del
català i les seves relacions amb les varietats geogràfiques (Pueyo, 1980; Lamuela, 1994;
Segarra & Farreny, 1996; Bibiloni, 1997), especialment amb el català nord-occidental,
i de postulats procedents de la sociolingüística quantitativa (Labov, 1966; Sankoff,
1978), que permet estudiar els canvis lingüístics en fase de desenvolupament i descriure
la variabilitat en termes de regla variable a partir de lassignació de
valors probabilístics que fan possible predir la probabilitat docurrència de les
variants (a través deines informàtiques específiques com la saga de programes
informàtics VarbRul).
Des del punt de
vista metodològic, diversos estudis exploratoris previs (Romero, 1996, 1998a i
1998b) ens havien aportat indicis per a la identificació de diferents factors
explicatius individuals, socials, sociolingüístics i situacionals que incidirien en el
procés de canvi lingüístic dels trets analitzats en aquesta comunitat de parla. Aquests
mateixos estudis prospectius havien permès
justificar també la necessitat de complementar el tractament freqüencial de les dades,
que contribueix a la descripció de lús oral actual, amb el tractament
probabilístic, que possibilita lanàlisi de la regressió de certes formes
tradicionals i la consegüent progressió de les formes estàndard.
En lingüística,
la quantificació s'ha tendit a fer a través de l'anàlisi estadística i a partir,
precisament, de dues finalitats principals que sobtenen dels diferents tractaments
quantitatius aplicats a les dades utilitzades: per un cantó, shan descrit i resumit
les dades mitjançant les freqüències, que provenen de l'estadística descriptiva; i,
per un altre cantó, shan fet estimacions de significació i de fiabilitat, per
poder aplicar conclusions a un conjunt de dades major, aquestes operacions són possibles
a partir de les probabilitats obtingudes per estadística inferencial. En aquest context,
doncs, la sociolingüística quantitativa havia buscat fórmules en l'estadística
aplicada que li permetessin incorporar un model explicatiu rigorós a l'estudi de la
variació. El segon model probabilístic de Rousseau & Sankoff (1978), base dels
programes informàtics VarbRul entre els quals es troba laplicació GoldVarb 2.0 per
a Macintosh, és un dels models estadístics més utilitzats per mesurar la influència de
factors lingüístics i extralingüístics en l'aparició de variants lingüístiques i
per convertir, a través de procediments matemàtics, freqüències reals en probabilitats
teòriques. |