6. La utilització de les llengües
africanes en els sectors de modernitat
Està en
relació directa amb la seva modernització, i també amb les necessitats de la població.
En efecte, segons els mètodes de la terminologia cultural, lelaboració duna
terminologia en un sector tècnic donat necessita la identificació precisa del quadre
socioprofessional afectat per aquesta terminologia. Sha de poder identificar els
futurs usuaris de la terminologia per tal dassociar-los tant com sigui possible amb
lelaboració daquesta, per donar com a resultat tries de termes culturalment
integrades. Alguns exemples ens permetran comprendre millor aquest pas.
Un dels
sectors que necessita molt aviat el recurs de les llengües africanes és el de la
comunicació, i més concretament, la ràdio i la televisió. A la República
Centrafricana i al Txad, el 1984, sessions de formació destinades als periodistes van
permetre perfeccionar la seva pràctica professional alhora que la seva competència
lingüística. I, en el cas de la República Centrafricana, una terminologia de la
comunicació audiovisual ha pogut ser elaborada i implantada pels mateixos periodistes,
arran daquesta formació.
Al Camerun,
laplicació dels mètodes de la terminologia cultural ha permès lelaboració
en llengua peule de la terminologia dels insectes devastadors del cotó. Aquesta
terminologia ha servit després per a la formació dels responsables agrícoles que
enquadren la feina dels agricultors. Tant els responsables agrícoles com els agricultors
han participat estretament en el treball terminològic conduït per un col·lega nostre,
el lingüista africanista Henry Tourneux, investigador del LLACAN.
La religió
és un dels camps que més necessita que es faci tota aquesta feina, i també
lensenyament, quan es tracta de lalfabetització dels adults o de
lescolarització dels nens. Nombroses experiències densenyament en llengües
africanes han estat fetes a lÀfrica, amb un èxit variable, essencialment
dacord amb el compromís fluctuant dels responsables polítics que posen mitjans
financers molt insuficients en les seves experiències. En aquest camp, com en el de la
literatura escrita, el comerç formal, ladministració, les tecnologies i les
ciències, lús de les llengües africanes és molt informal, altrament dit virtual.
El progrés terminològic en aquesta direcció ha dacompanyar i traduir un progrés
socioeconòmic del conjunt de la societat.
Marcel
Diki-Kidiri
Investigador del CNRS
Llenguatge, Llengües i Cultures de lÀfrica Negra (LLACAN)
CNRS, INALCO, Universitat de París 7.
Professor convidat a la IULA (Universitat Pompeu Fabra)
7. Bibliografia
Sobre
lescriptura de les llengües
DIKI-KIDIRI
M., 1977, Le sängö s'écrit aussi... «Coll. TO n° 24 SELAF, París 187 p.
DIKI-KIDIRI
M., 1989b "Réflexions sur la graphématique" dans Cahiers détudes
africaines 89-90, pàgines 169-174.
EDEMA A.B. et
NDUKU K., 1993 : « Les variantes graphiques de lIFA: un point de vue zaïrois»,
dans Inventaires des usages de la francophonie. Nomenclature et méthodologies, París,
AUPELF-UREF/John LIBBEY, Actualité Scientifique, pàg. 355-372.
Sobre les
polítiques lingüístiques
DIKI-KIDIRI M.
1980c "Linguistique africaine et idéologie impérialiste" dans Etudes sango
n° 3, Institut de Linguistique Appliquée, Bangui, pp 1-19 (partie 1).
RENARD
Raymond, 2000. Une éthique pour la francophonie : Question de politique
linguistique. Didier Erudition, París, 357 pàgines.
Sobre la
terminologia i els neologismes
BRUMER J.
(1991) : ... Car la culture donne forme à lesprit. De la révolution cognitive
à la psychologie culturelle, (traduit de langlais par Yves Bonin), París,
Georg Eshel.
DIKI-KIDIRI
M., 1991 "Terminologie et développement linguistique: pour une meilleure
communication des connaissances." dans Terminologies nouvelles n° 6, Acte du
séminaire " Terminologie et Développement " 1ère partie, Rabat,
juin 1991. RINT, pàgines 13-14.
DIKI-KIDIRI
M., 1996 : "La métaphore comme base culturelle de conceptualisation et source
de néologismes terminologiques" dans Questions de glottopolitique : France,
Afrique, Monde méditerranéen. Publié par Amèle KATCHOURI, Fabienne LECONTE, Maman
MALLAM GARBA, Nicolas TSEKOS, Université de Rouen, URA CNRS 1164 / Formation doctorale
des Sciences du Langage. Pàgines 187-193 ;
DIKI-KIDIRI
M., 1998 a : "Le signifié et le concept dans la dénomination" dans La
mémoire des mots (sous la direction dAndré CLAS, Salah MERI et Taïeb
BACCOUCHE). Actes du Colloque de Tunis, 25-27 septembre 1997. AUPELF-UREF. Pàg. 217-227.
DIKI-KIDIRI
M., 1989c "Contexte sociologique centrafricain des travaux terminologiques" dans
Terminologies nouvelles n° 3, Actes du séminaire sur lharmonisation des
méthodes en terminologie (Talence, juin 1989 Hull, décembre 1989) , p ;
35-36 |