Això ha aconsellat al govern portuguès a repensar-se la seva posició davant el sector audiovisual i el passat desembre va publicar un nou decret sobre política audiovisual, argumentant que el fins aleshores vigent havia quedat “ultrapassat”. De moment, el decret no s’aplica fins resoldre una qüestió prèvia de competències.

Si ampliem aquestes comparacions a la producció pròpia de la resta d’Espanya, d’acord amb el quadre que es reprodueix a continuació, les conclusions ens donaran nou tema de reflexió. A la resta d’Espanya, per tant, en referència a la producció pròpia de l’Estat descomptades les pel·lícules considerades industrialment catalanes, es recapten 20.168 milions de pessetes i es produeixen 251 pel·lícules, xifres que donen com a mitjana una recaptació de 80,4 milions de pessetes per pel·lícula.

Per tant, Catalunya, respecte a la resta d’Espanya, està lleugerament per sobre en el nombre de pel·lícules produïdes a l’any per cada milió d’habitants, però es troba a una forta distància pel que fa a la resposta social dels ciutadans.

Com resulta fàcil de comprovar, les productores catalanes de pel·lícules tenen el mateix dret a rebre ajuts del Ministerio de Educación y Cultura que les de la resta de l’Estat, sense cap tipus de discriminació. En tot cas, d’haver-n’hi, aquesta discriminació seria positiva, atès que les pel·lícules en llengua oficial espanyola no castellana tenen un tractament menys rigorós i, a més, encara poden rebre els ajusts lingüístics de la Generalitat.