| Per tant, del quadre anterior
obtindríem aquests acaraments en el període 1992-1996: A Catalunya (fiscalment) es recapten 2.094 milions de pessetes i es produeixen 101 pel·lícules, la qual cosa dóna com a mitjana una recaptació de 20,7 milions de pessetes per pel·lícula. A Catalunya (industrialment) es recapten 631 milions i es produeixen 51 pel·lícules, que dóna com a mitjana una recaptació de 124 milions de pessetes per pel·lícula. Si consideréssim la recaptació daquestes pel·lícules industrialment catalanes a tota Espanya, la quantitat arribaria a 1.683 milions de pessetes i la mitjana per pel·lícula a 32,9 milions de pessetes. Tot plegat indica que les inversions dempreses fiscalment catalanes en pel·lícules realitzades fora de Catalunya o sota organitzacions no lligades a professionals catalans ofereixen una rendibilitat superior en els ingressos per taquilla que les daquelles fetes en produccions que per la participació de professionals catalans es consideren industrialment catalanes. Si continuem aquest exercici comparatiu amb els altres tres països obtindrem aquests resultats. A Dinamarca es recapten 6.305 milions de pessetes i es produeixen 84 pel·lícules, la qual cosa dóna com a mitjana una recaptació de 75,1 milions de pessetes per pel·lícula. A Portugal, on per falta de dades confirmades hem de limitar el període a 1992-1994, es recapten 96 milions de pessetes i es produeixen 37 pel·lícules, que manera que tenim com a mitjana una recaptació de 2,6 milions de pessetes per pel·lícula. A Holanda es recapten 4068 milions de pessetes i es produeixen 81 pel·lícules, és a dir, que la mitjana de recaptació és de 50,2 milions de pessetes per pel·lícula. Aquestes dades ens expliquen, dentrada, que la resposta social a Dinamarca pel seu cinema és molt més alta que a Holanda, sobretot atesa la població, i que la de Portugal és extremadament baixa. Caldria fer notar que a Dinamarca no existeix el doblatge del cinema estranger, que només se subtitula, per tant, safavoreix en aquest sentit la producció pròpia, en la direcció abans apuntada pel teatre i la música en què més sales, més consum de loferta pròpia; però cal afegir que a Portugal, on la resposta dels espectadors pel |
| |
||