| El model del
National Trust
Richard
Ellis
Director
en cap del National Trust a Pembrokeshire, Gal·les
En
aquest article es tracta d’exposar el model del National Trust. Amb 2,6
milions de membres, el Fons és el cos de conservació no governamental
més gran del Regne Unit (i, probablement, d’Europa), amb un moviment
financer l’exercici 1998–99 de 182,4 milions de lliures (50.160 milions
de pessetes).
El
National Trust es va instituir el 1895 per preservar permanentment llocs
d’interès històric o bellesa natural perquè en pogués
gaudir la nació. En aquell any va rebre la seva primera propietat,
una petita parcel·la del vessant marítim d’una muntanya a
l’agresta costa occidental de Gal·les. Aquesta propietat té
una extensió de 2 hectàrees, i estava (i ho està)
coberta de gatoses europees (ulex europaeus), roures (ouercus petraea)
y auró blanc (acer pseudoplatanus). Avui el National Trust té
més de 248.000 hectàrees dels paratges més bells d’Anglaterra,
Gal·les i Irlanda del Nord, i esdevé així un dels
terratinents més importants del Regne Unit. (Escòcia té
la seva pròpia organització separada, el National Trust d’Escòcia,
que es va fundar el 1931). També posseeix uns 900 quilòmetres
de costa. Va adquirir la primera peça de patrimoni construït,
la Casa Clerical d’Alfriston al sud d’Anglaterra el 1896 (per 10 lliures
esterlines); avui dia el National Trust protegeix i obre al públic
al voltant de 200 cases i jardins històrics, i també 49 monuments
industrials i molins.
El
National Trust ha estat estretament associat amb la conservació
de la natura des del 1899, quan va adquirir Wicken Fen, la reserva natural
més antiga del país. Avui no representa només l’organisme
de conservació més gran del Regne Unit, sinó d’Europa,
amb un moviment financer de 182,4 milions de lliures (50.160 milions de
pessetes). Les seves activitats són moltes i variades; el fet que
també s’ocupi d’aspectes del medi construït el diferencia d’altres
organitzacions benèfiques per a la conservació de la natura
molt conegudes i en fa una comparació directa amb altres organitzacions
i les dificultats de les seves finances. No hi ha cap altre organisme de
conservació com aquest.
El
National Trust és una organització benèfica enregistrada,
un estat que comparteix amb milers d’organitzacions grans i petites del
Regne Unit, des d’organismes d’ajuda a ultramar passant per les organitzacions
benèfiques d’atenció fins a organitzacions que s’ocupen dels
animals malalts, els bots salvavides —i, per descomptat, les Organitzacions
associades No Governamentals per a la preservació (ONG). No depèn
del govern, i depèn de la generositat dels seus defensors, a través
de les subscripcions, obsequis, llegats i les contribucions de molts milers
de voluntaris. Destina tots els seus ingressos a la cura i manteniment
de la terra i edificis sota la seva protecció.
Gaudeix
d’un poder legal recollit a les seves Actes al Parlament, el de tenir la
capacitat de declarar la seva terra inalienable. Les terres declarades
inalienables no es poden vendre ni hipotecar voluntàriament ni obligatòria
contra els desigs del Trust sense un procediment parlamentari especial.
Això vol dir que la protecció per part del Trust és
per a sempre.
Ingressos
(Vegeu
taula 1)
Socis
Els
2,6 milions de membres del National Trust suposen la principal gran font
d’ingressos del Trust, amb al voltant de 55.700.000 lliures esterlines
(15.317.500.000 PTA) (Vegeu taula 1). Així, el reclutament de socis
és una activitat molt important, i disposa d’un departament d’admissions
que constantment desenvolupa estratègies cada vegada més
ben orientades, tant per aconseguir nous membres com per conservar-los.
Tradicionalment, la gran majoria de membres nous que es recluten a les
propietats del National Trust ho han estat en propietats "edificades" en
les quals hi ha un preu d’entrada i en què la perspectiva de la
futura entrada gratuïta a totes les propietats del National Trust
suposa un incentiu molt fort. El fet que el missatge de la importància
de la conservació del camp arribi a la gent mentre estan associats
es demostra amb el nombre de llegats específicament vinculats per
desig personal del benefactor a propietats o activitats no relacionades
amb l’entorn construït, sinó més aviat amb propietats
al camp o costaneres.
 |
El
principal repte és conservar els membres una vegada s’han associat.
Les estadístiques indiquen que una persona que paga en metàl·lic
la taxa d’associació i que, per tant, ha de renovar-la cada
any amb un xec és deu vegades menys probable que en segueixi sent
membre que una persona que inicialment signi una domiciliació bancària.
Així, part de l’estratègia de reclutament, consisteix a animar
a la gent a domiciliar el pagament, que es pot cancel·lar en qualsevol
moment, però que, una vegada signat, és més fàcil
que se’l deixi estar. Un altre aspecte important del reclutament és
"l’escriptura de garantia". Aquest és un acord per mitjà
del qual, després de completar un formulari addicional i acceptar
seguir sent membre com a mínim durant quatre anys, la taxa que el
membre paga sobre la quantitat d’ingressos recollida a la seva descripció
d’associat és transferida pel govern a l’organització benèfica.
Si tots els membres contribuents firmessin escriptures de garantia (que
no els suposen cap cost, sinó senzillament redirigir els seus impostos
del govern cap al National Trust), els ingressos del Trust creixerien en
3.500.000 lliures (962.500.000 pessetes) per any.
Un
altre repte és ampliar el nombre d’associats en termes demogràfics.
Tradicionalment, el perfil de l’associat típic al National Trust
corresponia al d’una persona de mitjana edat i classe mitja, amb una mitjana
d’edat que ha anat augmentant lleugerament. D’altra banda, cal implicar
grups d’edat més joves entre els quals la conscienciació
mediambiental és elevada, però que se senten menys atrets
per les grans cases de les quals el National Trust també té
cura i que tenen uns ingressos disponibles més reduïts. La
tensió entre la conservació dels membres més antics
i l’augment de l’atracció envers l’audiència és tot
un repte, i esdevé més gran arran del caràcter multidisciplinar
de la tasca del Trust. Està en "competència" (pels membres
i les donacions) amb altres organitzacions que defensen un sol tema o amb
un plantejament més concret i un atractiu molt més evident
i acaparador d’atencions. A la inversa, el National Trust sovint es veu
cada vegada més en el punt de mira de grups de pressió d’un
sol tema que desitgen veure reflectit el seu punt de vista en la perspectiva
i polítiques del National Trust. Un bon exemple en els darrers anys,
n’ha estat l’interès que han manifestat pel Trust aquells que estaven
a favor i en contra de la caça (de guineus i cérvols). S’han
percebut petits augments del nombre d’associats durant el període
precedent a les Reunions Generals Anuals, ja que cada punt de vista tracta
de fer créixer els seu poder de vot. Afortunadament el nombre d’associats
es prou gran com per absorbir aquests alts i baixos sense haver de modificar
la direcció, alhora que tampoc no suposen una diferència
important respecte a les xifres d’associats. En qualsevol cas, la política
no s’elabora pel vot dels associats sinó pel Consell del National
Trust. (Vegeu la taula 2 sobre el cost de la subscripció d’associació).
 |
Llegats
i ingressos d’inversions
Els
llegats constitueixen la següent gran font d’ingressos del National
Trust (33,3 milions de lliures entre 842 llegats diferents el 1998-99),
seguits pels ingressos d’inversions. Es poden deixar propietats o béns
específicament al National Trust per tal que aquest els preservi
per a la nació, o se li poden deixar terres o propietats per vendre
o obtenir-ne ingressos. Naturalment, la terra deixada al Trust com a terres
d’inversió no es declararien inalienables (vegeu amunt) ni tampoc
no tindrien la qualitat que caldria per a terres que s’haguessin de preservar
per a la nació. Recentment, això ha estat motiu d’un cas
molt conegut en què el Trust va proposar de vendre unes terres d’inversió
al Nord de Gal·les, una proposta que va rebre l’oposició
d’una campanya local molt ben organitzada per persones que no van apreciar,
o com a mínim no van reconèixer, la distinció entre
els dos tipus de propietat. En aquest cas, el National Trust va decidir
no tirar endavant aquesta venda en concret. A pesar d’això, aquest
tipus de conflictes no sovintegen, i els llegats tant de diners com
de propietats, generalment, suposen una font vital de fons.
Rendes
— El National Trust i l’agricultura — els antecedents
La
gran majoria de les 248.000 hectàrees del Trust, les conreen 700
arrendataris. Els ingressos de les propietats arrendades constitueixen
la quarta gran font d’ingressos del Trust. Aquí s’hi inclouen els
ingressos d’edificis llogats, però la major part prové de
granges llogades. El fet que una part tan gran de les possessions de terres
de l’organització consisteixi en terres
de conreu és producte de l’evolució del National Trust des
dels anys 30, quan va començar a acceptar cases pairals i mansions
a gran escala. Fins a aquell moment, el Nation-al Trust només posseïa
dues cases pairals, totes dues al sud-oest d’Anglaterra. El 1934 es va
suggerir que el National Trust provés de rescatar activament les
nombroses cases pairals que estaven quedant en mal estat durant els anys
següents a la Primera Guerra Mundial. El resultat va ser el "Pla de
cases pairals", segons el qual el National Trust acceptava cases pairals
amenaçades per preservar-les. El procés d’adquisició
es va accelerar ràpidament després de la Segona Guerra Mundial.
L’impost de successió
—taxes imposades pel govern sobre les propietats heretades— s’havia començat
a aplicar uns anys abans, però amb l’arribada del nou govern laborista
el 1945 es van introduir elevats impostos i una legislació socialista.
Tanmateix va ser el canceller laborista de l’erari públic qui va
establir el National Land Fund [Fons nacional per a terres], que va permetre
al govern acceptar terra i cases amb el seu contingut enlloc dels pagaments
de l’impost de successió. Al seu torn, aquestes es van traspassar
al National Trust en benefici de la nació. Alguns propietaris de
cases pairals les van transferir directament al National Trust. Entre el
1940 i el 1970, el Trust va adquirir 78 cases de la vella elit terratinent.
Juntament
amb aquestes cases pairals va arribar una gran quantitat de terres. La
majoria d’aquestes cases pairals posseïen grans extensions de terres,
que també va adquirir el Trust, normalment per un o tots dos dels
següents motius principals. Un era assegurar l’establiment del paisatge
i preservar el nucli històric de les grans ciutats. L’altre era
percebre uns ingressos per mantenir aquestes finques. La conseqüència
va ser que la gestió del camp va esdevenir una disciplina cada vegada
més important. En termes generals, el National Trust posseeix dos
tipus de terres de conreu. Un, normalment terres baixes, va unit a una
casa pairal o finca. L’altre, ja sigui a les terres altes o a la costa,
s’adquirirà pel seu paisatge intrínsec o valor de conservació
i poden no estar relacionades amb les grans finques del passat. A Anglaterra,
on al voltant del 70 % de les àrees de terres es conreen, és
fàcil entendre la importància del nostre paisatge conreat
per a la vida salvatge. Molts dels paisatges més estimats i hàbitats
de vida salvatge del Regne Unit es van crear principalment a arrel de la
interacció de l’agricultura i la geologia subjacent. En gran mesura,
les nostres terres de conreu són el nostre camp.
El
National Trust i l’agricultura avui
En
els darrers anys, dos factors han alterat la perspectiva per a les finques
conreades del National Trust. Un és la creixent realització
del valor de conservació de la natura de gran part d’aquesta terra
de conreu. Això ha desviat l’atenció cap a la creixent incompatibilitat
de conrear la terra pels ingressos màxims amb la de conrear-la amb
el respecte corresponent als interessos de conservació de la natura
que suposa. Durant els anys que van seguir a la Segona Guerra Mundial no
hi havia una altra activitat tan rendible per a la nació com la
producció d’aliments, impulsada per la necessitat
conscient d’esforçar-se per ser autosufi-
cients.
Avui dia, el que és rendible per a la nació s’orienta cada
vegada més en termes de facilitar l’accés al camp, i en ocupar-se
de la conservació de la natura. Això vol dir que cal suavitzar
o alterar el recorregut cap a la producció màxima per permetre
una sèrie de prioritats guiades per la conservació i la sostenibilitat.
L’altre factor és la situació de canvi a l’agricultura a
Europa. En aquest cas, també hi ha hagut un plantejament cada vegada
més freqüent de la sobreproducció i d’una excessiva
dependència del subsidi, i preocupacions ambientals creixents. La
societat espera alguna cosa més del camp que la mera producció
d’aliments. Se’l valora per un seguit d’atributs: la seva bellesa escènica,
els seus trets històrics i valors culturals, la seva flora i fauna,
i les oportunitats que proporciona per al temps de lleure a l’aire lliure
—la qüestió és que el National Trust es va crear per
protegir. A més, la societat cada vegada més valora l’aire
net i l’aigua neta i qüestiona pràctiques que perjudiquin el
medi ambient. Demana aliments que es pugui demostrar que són sans,
assequibles i de bona qualitat —produïts a partir d’estàndards
acceptables de benestar dels animals. És la combinació de
totes aquestes coses el que ara representa la contribució que s’espera
que faci el camp a la qualitat de vida de la nació i a les estructures
econòmiques i socials de les àrees rurals. El National
Trust, a través de la propietat, gestió i associació
amb els arrendataris es troba en posició de demostrar com l’agricultura
pot proporcionar aquest seguit de beneficis a la nació i contribuir
a comunitats rurals sostenibles.
Les
implicacions de les rendes rurals en un moment en què cauen els
ingressos del camp i creixen les dificultats per als agricultors, especialment
en àrees marginals o terres altes, són òbvies. Les
rendes segueixen sent fonamentals per als recursos financers del Trust;
no obstant això, cada vegada més el Trust treballa amb els
arrendadors per ajudar-los a diversificar les seves activitats rurals (com
el turisme) o a especialitzar-se en productes orgànics, cosa que
exigeix preus excel·lents.
Subvencions
i contribucions
L’actual
crisi econòmica de l’agricultura es veu compensada en part per una
sèrie de pagaments dels quals disposen els agricultors per a l’aplicació
de mesures ambientals dins plans agroambientals. Els plans que hi ha inclouen
les d’Àrees Sensibles Ambientalment, Plans d’Administració
Rurals i (a Gal·les) un pla anomenat (en gal·lès)
Tir Gofal. Aquestes concessions es concedeixen al pagès i no al
terratinent, però ajuden a assegurar la supervivència del
mode de vida agricultor i les comunitats i economia rurals que hi van relacionades.
A una
escala més gran, les subvencions i contribucions constitueixen una
part important dels ingressos del Trust. Aquests són diversos i
variats; entre ells són importants les inversions en projectes del
Heritage Lottery Fund, i les subvencions o patrocini del món comercial
i empresarial.
Empreses
Les
botigues, restaurants, sales de te i casetes d’estiueig són totes
gestionades per empreses del National Trust. Els beneficis que generen
es destinen íntegrament a donar suport a la tasca del National Trust,
i durant 1998-99 van contribuir amb 1,6 milions de lliures als fons. Moltes
de les propietats del Trust inclouen botigues que ofereixen una àmplia
gamma de productes relacionats, i, a més, el Trust disposa d’una
sèrie de botigues als centres de les ciutats. Gestiona al voltant
de 140 sales de te i restaurants, que normalment es troben situats en edificis
antics especials com ara castells, fars i estables. Té en propietat
al voltant de 250 casetes d’estiueig ubicades en alguns dels punts més
destacats d’Anglaterra, Gal·les i Irlanda del Nord, incloent-hi
antics edificis agrícoles, la caseta d’un faroner, una casa pairal
i la caseta d’un guardabosc. Les empreses del Trust han sorgit amb l’únic
objectiu de donar suport i fomentar la tasca de conservació del
National Trust.
Crides
i obsequis
Les
crides s’associen molt sovint a l’adquisició de noves propietats.
Quan apareix al mercat una adquisició potencial important, el National
Trust no només necessita poder cobrir el preu de compra, sinó
també prou fons com per assegurar-ne la gestió futura —i
dotació, en altres paraules. Un exemple memorable en els darrers
dos anys ha estat la crida per comprar una gran part de Snowdon, la muntanya
més alta de Gal·les. L’actor i estrella de cinema Sir Anthony
Hopkins, d’origen gal·lès, va prometre un donatiu d’un milió
de lliures, més de 250.000 persones van contribuir a la crida, i
en menys de quatre mesos es va recaptar la xifra de 5 milions de lliures.
Aquest és un clar exemple del grau de suport de què gaudeix
el National Trust entre el públic general, i en major mesura del
grau de suport a la conservació en general (ja que hi ha altres
organisme al Regne Unit que fan crides).
Al
llarg dels anys, hi ha hagut diverses crides. La més coneguda i
amb més èxit va ser la crida de Coastline, que es va llançar
el 1965 com Enterprise Neptune. El 1963, el National Trust va fer un estudi
de tota la línia de costa anglesa, gal·lesa i d’Irlanda del
Nord. Un terç d’aquesta (1.500 km) encara conservava la seva bellesa
natural, però el desenvolupament li prenia terreny a una velocitat
de 10 km per any. La crida Enterprise Neptune es va llançar el 1965
amb tres objectius —salvar per a sempre la línia costanera encara
verge, alertar la població sobre les pressions a la costa i obtenir
diners per adquirir àrees de línia de costa. La crida va
ser especialment exitosa i recentment s’ha tornat a llançar. A finals
de 1997 s’havien recaptat al voltant de 28 milions de lliures, i actualment
el National Trust és propietari de més d’un sisè de
la nostra línia de costa. L’experiència del Trust en gestió
costanera l’ha capacitat per assumir una sèrie de reptes nous com
ara zones de la costa a East Anglia que són les més propenses
a veure’s afectades per la pujada del nivell del mar, i un tram de costa
a Northurmberland altament contaminada pels residus de carbó procedents
de la indústria minera local, però que en aquests moments
està recuperant el seu estat original. Altres trams més famosos
de costa propietat del Trust són les Illes Farce, llar de 70.000
parelles d’aus marines i una elevada població de foques grises halichoerus
grypus, i l’espectacular línia costanera de Giant's Causeway a Irlanda
del Nord.
També
arriben aportacions de membres en forma d’associacions de membres locals,
que arriben a tenir un èxit impressionant en la recaptació
de fons. El 1998-9, els Centres i associacions del National Trust van reunir
la xifra de 62.000 lliures per a l’adquisició d’una àrea
rural a Lancashire, i van aportar 250.000 lliures a la crida per comprar
Mount Snowdon. A l’altre extrem de l’escala, les associacions locals col·laboren
amb l’adquisició d’equipaments per a propietats concretes —poden
ajudar recollint fons per a qualsevol cosa des d’una càmera digital
fins a un minibus. La filial associada dels Estats Units del National Trust,
la Royal Oak Foundation, també enregistra unes xifres impressionants
de recaptació de fons. El 1998 va recaptar al voltant de 2,6 dòlars
americans per a la celebració del seu 25è aniversari, concretament
per finançar les biblioteques del Trust i conservar-ne els llibres.
Quotes
d’entrada
Les
quotes d’entrada a les propietats del National Trust són un dels
elements (relativament) més petits del balanç. Això
es deu principalment a dues causes: una és que el National Trust
no cobra l’entrada a les propietats "rurals". Es cobra als aparcaments
de cotxes, però l’accés a peu al camp obert propietat del
Trust és gratuït. L’altra és que a les "propietats que
cobren", els membres del National Trust hi tenen entrada lliure (un dels
principals motius d’adhesió). Així, ser soci té la
funció d’un tiquet anual de temporada per visitar tantes propietats
com vulgui el membre —que poden esdevenir la seva casa pairal un cop a
la setmana per passejar-s’hi, o un seguit de propietats en una àrea
que el membre pot visitar a les vacances. Com que el membre que segueix
sent membre financerament val molt més per al Trust que un visitant
casual d’una vegada, es fa un esforç molt més gran per reclutar
membres a les propietats que cobren (vegeu abans, Socis). Amb un nombre
d’associats tan elevat i un equip de reclutament tan pròsper i professional,
el nombre de visitants "que paguen" que aconsegueixen escapar sense associar-se
és relativament baix.
Altres
ingressos
La
resta d’elements d’entrada al balanç del National Trust són
molt petits, essent el més gran la venda d’arrendaments. El Trust
es troba sent propietari d’una sèrie de propietats que, mentre no
es venen, són apropiades per arrendar o llogar, i com que això
implica cases a llocs molt especials, normalment hi ha gent disposada a
acceptar el repte, fins i tot encara que també suposi assumir les
despeses de les reparacions (el que s’anomena un "arrendament reparador").
Juntament amb altres ingressos varis de propietats, tots aquests conceptes,
dels socis en endavant, contribueixen a assolir uns ingressos de més
de 180 milions de lliures. No obstant això, aquests diners estan
ja predestinats, ja que el Trust dedica tots els seus ingressos al manteniment
de les seves propietats i apareix com una organització coneguda
per ser "rica en actius, pobre en efectiu". La majoria dels seus actius
són tals que no poden realitzar-se (perquè són inalienables),
i el cost del seu manteniment segueix augmentant. La segona part d’aquest
article fa un repàs a les destinacions dels diners del National
Trust.
Els
voluntaris – regalar el temps
Abans,
però, cal que examinem una forma de suport molt preuada que rep
el Trust i que no apareix al balanç. Són les 38.000 persones
de totes les edats que "regalen el seu temps" al National Trust cada any
com a voluntaris. D’ells, al voltant de 8.000 treballen a les propietats
rurals del Trust regularment, i, a més, al voltant de 4.500 atenen
el nostre programa anual de treball residencial. Aquests projectes normalment
duren una setmana, i inclouen projectes per a tots els grups d’edat, projectes
per a persones més grans, i projectes internacionals. Durant els
darrers sis anys, s’ha organitzat un projecte d’una setmana al mes d’agost
que aplegava vint joves del Regne Unit i Espanya a Stackpole, al sud de
Gal·les. Aquest projecte ha finalitzat una sèrie de tasques,
inclosos amagatalls per a l’observació d’ocells, l’arranjament de
caminals, passarel·les de fusta a través de boscos humits
i defenses marítimes. El valor dels voluntaris per al Trust en termes
monetaris és enorme. La importància de l’esperit del voluntari
al Trust pot veure’s clarament fins i tot al cim de l’organització;
membres del Consell del National Trust i els seus diversos comitès
son formats per voluntaris que aporten una sèrie admirable (i altrament
costosa) d’aptituds professionals a la tasca.
Despeses
(Vegeu la taula 3)
Manteniment
El
manteniment ordinari i les despeses variables, 85,4 milions de lliures,
són amb diferència l’únic concepte de despesa. L’any
1998-9 es van destinar al voltant de 33,9 milions de lliures a l’actualització
informàtica i a la conservació del medi rural. La llista
següent dóna una idea aproximada de com s’haurien de distribuir
aquests diners entre les propietats individuals:
Les
característiques del manteniment varien, òbviament, d’acord
amb les característiques de la propietat. En una propietat normal
(Stackpole al sud de Gal·les, on els voluntaris espanyols van cada
any) la llista de manteniment anual inclou:
A més
del personal de les propietats, el Trust també té un equip
d’assessorament que abasta totes les disciplines necessàries, des
de la conservació de la natura y els boscos passant per l’arqueologia
fins a la conservació d’edificis i el seu contingut. Cadascuna de
les quinze seccions en què es divideix el Trust per qüestions
administratives inclou un departament especialista en edificis, encarregat
de tenir cura de les estructures de les propietats del Trust a l’àrea.
Davant l’experiència adquirida al llarg dels anys d’una sèrie
de reparacions cares a grans cases, el Trust s’està centrant en
un plantejament "petit i freqüent" en comptes de lligar-se a grans
projectes de capital.
Projectes
de capital
Tot
allò que cau fora de l’esfera del manteniment anual és probable
que acabi sent classificat com un projecte de capital. En aquesta categoria
sempre s’han trobat una sèrie de projectes de construcció
com la reparació de sostres o la restauració de maçoneria
defectuosa a una casa antiga. També inclou un ampli ventall de projectes
grans i petits assignats el 1998 directament relacionats amb la biodiversitat,
amb un nou pressupost assignat específicament a la biodiversitat.
Això reflecteix la importància que es donava a aquest tema
tant en l’àmbit nacional com internacional. El Pla d’Acció
de Biodiversitat del Regne Unit inclou 1.250 espècies poc freqüents,
escasses o que necessiten una acció de conservació especial,
així com una sèrie de tipus d’hàbitats, que queden
tots representats a les propietats del National Trust, atesa la seva extensió.
De les 1.250 espècies, 511 (o un 41 %) viuen en propietats del Trust.
Entre elles es troben 10 espècies endèmiques i 16 d’amenaçades
mundialment, així com moltes espècies importants internacionalment
com el jacint endymion non-scriptus, l’argelaga ulex gallii i la foca grisa
halichoerus grypus. D’entre els hàbitats, el National Trust posseeix
un 12 % de les prades de creta o calcària del Regne Unit, i un 7,5
% de la terra baixa bruguera. Les responsabilitats concretes del Trust
en l’àmbit de la biodiversitat han generat una sèrie de projectes
grans i petits. Aquests inclouen des d’un projecte de 2.000 lliures per
ajudar el ratolí d’aigua arvicola terrestris fins a un projecte
multimilionari que s’allarga diversos anys per restaurar i ampliar els
antics aiguamolls al voltant de Wicken Fen, avui dia una illa enmig d’un
mar de terra conreada intensivament. A Stackpole, la propietat gal·lesa
esmentada abans, la llista actual de propietats inclou:
 |
Socis,
publicitat i educació
La
feina de fer la publicitat del National Trust i reclutar nous membres és
necessàriament cara. Les comunicacions, les relacions públiques
i les tasques formatives són totes una part essencial per assegurar
que el National Trust fa arribar el seu missatge a tot el públic
possible, i que el seu missatge s’orienta de la manera més eficaç
possible. A més, la formació s’entén com una disciplina
important en sí mateixa i una part important de la manera en què
el Trust distribueix el benefici de la seva propietat entre el públic.
Amb aquesta finalitat dóna suport a un ampli ventall de programes
formatius. Entre ells, plans per permetre que les persones que viuen a
les ciutats o a zones empobrides puguin gaudir de les propietats del National
Trust, el Young National Trust Theatre en què el nens participen
en la reconstrucció dramàtica de fets i dues cases de colònies
on grups de nens passen una setmana amb un programa d’educació ambiental
i activitats a l’aire lliure. Una d’elles es troba al sud de Gal·les,
l’altra a Norfolk, a East Anglia. El pressupost total per al Departament
de màrqueting i comunicació gira al voltant dels 16 milions
de lliures per any.
Adquisicions
Les
adquisicions suposen el major repte del Trust, ja que cada nova adquisició
comporta la responsabilitat de perpetuar-la. Fa uns anys, Lord Chorley,
un antic president del National Trust, va idear una fórmula que
permetia realitzar uns càlculs sobre els requeriments futurs de
l’adquisició potencial en termes de manteniment, és a dir,
les dimensions de la dotació necessària. Si el paquet d’adquisició
no satisfà els requeriments de la fórmula Chorley, normalment
no s’efectua l’adquisició. Antigament, i per una sèrie de
motius, les propietats es compraven sense dotació, i van acabar
esdevenint una càrrega per als Fons Generals. Algunes tenien la
sort (potser pel cobrament adequat d’entrada) d’esdevenir propietats amb
Crèdit al Fons General, però d’altres esdevenien (especialment
eren propietats rurals, en què no es cobrava entrada) propietats
amb Dèficit al Fons General. Algunes de les noves adquisicions tenen
la sort de rebre fons especials del Trust especialment establerts per donar
suport; el finançament d’aquestes propietats és inalterable
i immune a les fluctuacions a qualsevol altra banda. Els procediments han
canviat al llarg del segle. Avui dia, s’assumeixen ben poques cases grans,
però cada vegada estan millor representades l’arqueologia industrial
i l’arquitectura vernacular. L’empenta per salvar la costa segueix el seu
camí, i ha rebut una alenada d’aire fresc amb el rellançament
de la crida de la línia de costa Neptune. Dins la campanya de la
línia de costa, ara potser hi ha menys èmfasi en salvar paisatges
de penyasegats espectaculars (gran part dels quals ja s’han salvat) i més
en salvar línia de costa "no accidentada" com ara salines, estuaris
i dunes de sorra. Les adquisicions potencials s’estudien acuradament (per
un comitè central) i s’avaluen des del punt de vista dels avantatges,
el grau d’amenaça, i si el Trust n’és el propietari més
indicat. Progressivament es van estudiant les possibilitats d’associació
amb altres organitzacions. Les adquisicions espectaculars com la de Snowdon
capten la imaginació del públic; moltes de les petites serveixen
per cobrir distàncies entre blocs propietat del Trust.
Administració
de l’organització benèfica, generació d’ingressos,
tributació
Les
primeres dues ascendeixen a 2,6 milions de lliures i suposen els requeriments
tècnics de gestionar una organització benèfica de
grans dimensions. Totes les organitzacions benèfiques britàniques
segueixen una trajectòria força paral·lela a la política
del govern del moment, en especial en l’àmbit de la tributació,
i en els darrers anys les polítiques impositives dels successius
governs han estat fatals per a les organitzacions benèfiques en
general i per al Trust en particular. La càrrega irrecuperable de
l’IVA [Impost sobre el Valor Afegit] és molt pesada, i el descens
constant del tipus bàsic de l’impost sobre la renda redueix els
beneficis que aporten al Trust les subscripcions i donacions compromeses
(vegeu anteriorment, Socis). El govern és ben conscient de les preocupacions
del National Trust, però no proposa cap acció per invertir
aquesta tendència. En comptes d’això, pensa que les donacions
benèfiques haurien d’augmentar per omplir el buit.
Conclusió
És
poc probable que canviï dràsticament el model bàsic
de les finances del Trust, tot i així, es troba en un món
en què els canvis ràpids en diferents fronts són la
norma habitual. Cada vegada més, la tasca del Trust per gestionar
la seva economia i el seu conjunt consisteix a gestionar el canvi. La política
agrícola, es fa ara a Brussel·les, i l’efecte del clima econòmic
canviant sobre el Trust i els arrendataris ja s’ha comentat abans. Mentre
que l’agricultura concebuda com a indústria s’enfonsa, l’ús
del camp, i les pressions sobre aquest en favor del lleure augmenten any
rere any, i les espècies i els hàbitats es veuen cada vegada
més pressionats. La demanda d’informació i la necessitat
de mantenir-se al dia amb els mètodes més recents de lliurar-la,
són cada vegada més grans. Malgrat que el nombre d’associats
al Trust augmenta constantment, segueix estant present el perill d’arribar
a un punt en què els costos de la gestió dels espais rurals
estiguin per damunt. En aquesta situació, el suport al Trust segueix
creixent, i segueix gaudint d’una posició única de suport
i afecte al cor mateix de la nació.
Si
desitgeu més informació, visiteu el lloc web del National
Trust a: www.nationaltrust.org.uk
|
