 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 24 - octubre 1999 | ||
 |
|||
Llibres i revistes
Història del pensament biològic
Josep Lluís Barona
Universitat de València, 1998, 234 pàg.
Els antics tenien les seves interpretacions dels fenòmens naturals, basades sobretot en mites que intentaven explicar allò que no acabaven d'entendre. I fins a les societats prehistòriques i primitives es remunta en aquest llibre l'autor. Aquesta part de la història del pensament biològic, no sempre prou ben exposada, és una excel·lent i atractiva introducció a l'evolució, ja més racional i científica, d'aquestes idees. La biologia clàssica grega, l'edat mitjana i el Renaixement són els següents capítols. Però, òbviament, són els apartats referits als segles XVII i XVIII i el desenvolupament contemporani els més extensos.
Aquest llibre ofereix una visió molt completa del pensament biològic, i no només perquè l'autor es refereix a èpoques que, com hem dit, sovint estan un xic oblidades, sinó perquè incideix en tots els aspectes que han conformat aquest pensament al llarg de la història. Això significa donar el seu valor no només als elements científics, sinó també als factors culturals, religiosos, socials i filosòfics que han influït i conformat aquesta evolució. D'altra banda, Barona ha descrit un marc ampli, i per això dedica atenció a temes més mèdics —circulació de la sang, estudis anatòmics— i a disciplines que tenen un paper important en el coneixement dels éssers vius, com ara química fisiològica i bioquímica •
X.D.
El significado de la evolución
Robert J. Richards
Alianza Editorial, Madrid, 1998, 230 pàg. (versió original: The Meaning of Evolution, University of Chicago, 1992)
Encara avui l'evolució i la seva història generen intensos debats que abasten la gènesi i desenvolupament d'aquestes idees, les possibles derivacions ideològiques de les seves interpretacions i els detalls més científics de la teoria. El subtítol d'aquest llibre no atrauria gaires lectors no especialitzats: La construcció morfològica i la reconstrucció ideològica de la teoria de Darwin. I malgrat que no és un text adreçat a un públic ampli, sí que conté prou elements per interessar més persones que no pas els evolucionistes o els historiadors de la biologia. Richards explica el concepte d'evolució i la seva variació al llarg del temps, és a dir, «l'evolució de l'evolució». L'autor s'esplaia sobretot en la idea de la recapitulació, a la qual va donar forma teòrica en primer lloc John Hunter al segle XVIII i que troba el seu gran defensor en Ernst Haeckel. Bàsicament manifesta que l'ontogènia recapitula la filogènia, és a dir, que el desenvolupament de l'embrió resumeix les fases de l'evolució de l'espècie. El repàs d'aquesta idea i la seva influència en l'evolucionisme i en Darwin dóna per molt i Richards hi dedica la major part del llibre. Un cop fet això, en el darrer capítol critica la visió històrica que han defensat Stephen Jay Gould i Ernst Mayr. És en aquesta part on observem com l'anàlisi d'una idea científica afavoreix un debat ideològic força interessant. I no cal dir que, per la talla dels implicats i la contundència d'algunes afirmacions, força polèmic.
X.D.
La biología
del futuro. ¿Qué es la vida? Cincuenta años después
Michael P. Murphy i Luke A.J. O'Neill
(editors)
Tusquets, Barcelona, 1999, 262 pàg.
(versió original: What is life? The next fifty
years. Speculations on the Future of Biology, Cambridge University Press,
1995)
El 1943 el físic Erwin Schrödinger, un dels pares de la mecànica quàntica, va impartir unes conferències que significarien una de les aportacions intel·lectualment més enriquidores de la història recent de la ciència. La tesi principal era que la nova física podia explicar una cosa tan complexa com l'herència i la termodinàmica dels éssers vius. La popularitat dels textos, que serien editats l'any següent, i la seva influència en els debats científics i intel·lectuals continua tenint molta vitalitat, com ens mostra aquest llibre.
L'obra reuneix aportacions d'especialistes de diversos camps que analitzen no només les idees del físic austríac —a qui el volum és una forma de retre homenatge— sinó també aspectes molt diversos de la biologia moderna i la seva incidència social i humana. Així doncs, investigadors de camps tan diferents com Stephen Jay Gould, Jared Diamond, Roger Penrose o Christian de Duve tracten diversos aspectes sobre la vida, l'evolució, la cultura i el llenguatge. Un llibre que, com sol ser norma en aquesta col·lecció «Metatemas», incita a la reflexió i al debat.
X.D.
Diccionario de
Socioecología
Ramon Folch
Planeta, 1999, 325 pàg.
Aquest és un diccionari atípic d'una disciplina també atípica, si més no, pel seu nom. La col·lecció dels diccionaris d'autor pretén que intel·lectuals de diversos camps exposin les idees més importants a través d'entrades de termes concrets. Això dóna peu a un diccionari que no pot ser de simples definicions i a una tria que no intenta ser exhaustiva, sinó contribuir a una exposició que tracti una temàtica en profunditat.
L'ecòleg Ramon Folch no s'ha limitat a fer un diccionari sobre la seva disciplina ni ha mantingut en el títol el nom que tothom utilitza per denominar la seva especialitat. En formar aquest neologisme, Folch ja mostra les seves intencions: l'ecologia és una disciplina científica concreta, però per entendre els problemes ambientals actuals i estudiar les seves solucions cal incorporar els factors socials, econòmics i polítics.
El llibre, a més de facilitar una lectura, bé seguida, bé saltada, ofereix una visió prou àmplia del pensament de l'autor. Moltes entrades poden cridar l’atenció a més d'un: adversitat, antropocentrisme, art i ciència, cister, emoció, incertesa, internalització, multidisciplinar, pietisme, realisme màgic, rock dur, rurbà (sic)... No es tracta d'una dispersió de temes, sinó d'una llista que en la línia de l'autor intenta relacionar l'ecologia —és a dir, l'estudi de les relacions dels éssers vius entre ells i amb el medi— amb els diversos factors que la societat moderna ha anat introduint. I tot mostrant, a cada entrada, una gran sensibilitat i una gran preocupació pels desequilibris i les injustícies
X.D.
Producció
+ Neta
Miquel Rigola
Departament de Medi Ambient-Rubes Editorial,
Barcelona, 1998, 140 pàg.
És cert que tota activitat industrial produeix residus i contaminació. També és cert que és una simple qüestió de supervivència reduir al mínim aquests efectes. Aquest llibre —editat en versió catalana i castellana— no ens parla de producció neta, sinó de producció més neta, atenent a l'expressió anglesa cleaner production. No es tracta d'eliminar qualsevol efecte ambiental, però sí d'intentar que sigui mínim. I això ve forçat no només per la lògica que obliga a tenir cura del medi, sinó també —i suposem que per a alguns, sobretot— per una legislació ambiental cada vegada més estricta.
Aquest llibre és eminentment pràctic i útil. Per bé que comença amb una exposició general sobre que és la P+N i la seva evolució històrica, de seguida passa a explicar quins condicionants i dificultats té la seva aplicació i com afecta els diversos processos industrials. Els diversos capítols, clars i concisos, exposen l'avaluació de tecnologies, el disseny de productes i processos, els sistemes de gestió d'aigua i d'energia i la forma de mesurar els progressos assolits. L'apèndix fa referència a 23 sectors productius concrets, dels quals ofereix les característiques principals i dóna bibliografia específica. En definitiva, aquest llibre senzill és una eina molt ben estudiada i elaborada perquè tots els professionals puguin plantejar-se els objectius de reduir l'impacte ambiental i, al mateix temps, gestionar millor la seva producció.
X.D.
La tècnica
contra la democràcia
Michel Claessens
La Campana, Barcelona, 1998, 243 pàg.
(versió original: Ed. du Seuil, París, 1998)
Solem pensar —i no sense raó— que el desenvolupament científic i tecnològic afavoreix la llibertat i la democràcia. Però quan aquest desenvolupament es basa més en la necessitat d'incentivar el consum pel consum i no en el fet de satisfer les necessitats bàsiques de la majoria de la població, ens podem equivocar menys si diem que la tècnica va contra la democràcia. En aquest assaig, subtitulat La ruptura progressiva entre ciència i societat, l'autor, un periodista científic que treballa a la DG XII de la Comissió Europea —Ciència, Recerca i Desenvolupament— i que, per tant, coneix bé el tema, explica de quina forrma el desenvolupament tecnocientífic s'ha apartat dels objectius bàsics i ha iniciat un camí divergent de la democràcia participativa. Claessens aporta diversos exemples segons els quals sembla que l'ésser humà s'hagi d'adaptar als nous productes i crear-se cada vegada més necessitats per afavorir un desenvolupament exagerat, accelerat i sovint il·lògic. També afirma que els mitjans de comunicació s'han convertit en transmissors d'una imatge triomfalista i sovint callen sobre els treballs que no van en la línia més oficial.
Claessens proposa que els ciutadans tinguin més cultura científica i més informació, per poder participar més en les decisions tecnocientífiques que els afecten. Això, però, no serà senzill mentre es redueixin a diversos països les hores de classe de ciència i tecnologia en l'ensenyament general i mentre els mitjans de comunicació no incorporin elements clars per jutjar, sense apriorismes, els beneficis i els riscos dels avenços tecnocientífics.
X.D.
| Fòrum de debat | ||
|
||
