La lògica de producció de riscos domina efectivament a la lògica de
producció de riquesa: cal una inversió del model de societat que
minimitzi els efectes secundaris civilitzadors.

Com sia que el model actual es basa en l'equació valor=valor de mercat
-ja que el valor quantificable, numèric és l'únic comptabilitzable per
la ciència actual- cal replantejar-se el model de ciència, doncs els
problemes de sobrevivencia a afrontar no són quantificables, no és valor
de mercat.

Cal retrobar el valor precartesià de la ciència holística, tan
desacreditada per opinions civilitzadores ara desacreditades pels fets.

Una observació i una pregunta a l'article del Sr. Ignasi Doñate "De la
reparació dels danys a la gestió dels riscos ambientals".

Quan parla de l'avaluació d'impacte ambiental, com molt bé diu, s'aplica
només a "certs projectes" i encara amb dificultats (punt 9.2).  Hauria
estat bé afegir que aquesta restricció ha mostrat clarament les seves
limitacions, en termes d'eficàcia i d'efectivitat ambiental, perquè els
plans i els programes fonamentals, és dir aquells que defineixen el marc
dels projectes posteriors, no solen integrar els valors ambientals ni
garantir, conseg³entment, un nivell adequat de protecció al medi
ambient. Dit en altres termes, les alternatives reals de menor impacte
ambiental es troben generalment a nivell de plans i de programes. Quan
s'arriba a  nivell dels projectes, la majoria de les mesures correctores
possibles són cosmètiques.

Escau recordar que quan es va introduir l'avaluació d'impacte ambiental
als EUA (NEPA, 1969) es va concebre  per ser aplicada a nivell de lleis,
polítiques, programes i plans,  i no sols a nivell de projectes.
L'experiència han mostrat que és a nivell estratègic on aquest
instrument resulta més efectiu. Per això, l'avaluació d'impacte
ambiental de plans i programes es va estendre cap a molt altres paísos
desenvolupats i en vies de desenvolupament,  inclosos bastants de l'Est
d'Europa.

Dissortadament, quan setze anys més tard la Comunitat Europea va
introduir l'avaluació d'impacte ambiental, no va aprofitar la lliçó.  El
compromís de 1985, en paraules de Henk Brouwer, aleshores ministre de
medi ambient dels Pa´sos Baixos, fou "més el resultat de la resistència
acumulativa dels promotors del desenvolupament i de les burocràcies en
els estats membres que no pas una síntesi de les millors idees per la
protecció del medi ambient". Per això la directiva 85/337 va restringir
l'aplicació de l'avaluació d'impacte ambiental a "certs projectes". I
tant Espanya com Catalunya van seguir aquest error quan van legislar
sobre el tema a continuació.

Han hagut de passar quinze anys més per rectificar. Després de vuit anys
de discussió (el primer esborrany era de 1991), la proposta de Directiva
europea de 1997 (97/11/EC),  introdueix l'avaluació ambiental a certs
plans i programes, per exemple els urbanístics, de transports, energia o
residus. Lamentablement no inclou l'avaluació dels efectes ambiental de
les polítiques. El text íntegre es pot trobar a
http://www.europa.eu.int/comm/dg11/eia/sea-legalcontext.htm.  Pel marþ de 1999
l'estat espanyol l'havia d'haver transposat al seu ordenament jurídic.
Com que no ho va fer, es planteja ara la pregunta de si  la Directiva
europea esmentada és d'aplicació de forma substitutiva.

Dentro de lo posible, sería interesante poder ver los gráficos y estadísticas que se citan en el artículo. 
Un saludo 
 
Resposta dels webmasters

Ramon:

Tens tota  raó en el que demanes i d'ara en endavant, procurarem posar les gràfiques als articles.

Només la premura de temps, la molta feina que tenim  i el fet que l'editora no ens envia els gràfics, sinó que els hem d'escanejar, expliquen que se'ns hagi passat per alt.

Ho esmenarem.

En qualsevol cas, gràcies pel teu missatge