El material per al corpus de la comunicació oral en els mitjans de comunicació prové sobretot de programes dels canals de televisió TV3 (Una altra cosa, Jetlag, El cor de la ciutat), Canal33 (manga i sèries de dibuixos animats, Super 3) i Flaix TV, enregistrats entre el 20 de març i el 10 d’abril de 2003. A més a més, es van incloure al corpus deu capítols de la sèrie Plats Bruts del 2001, ja que en la recollida de dades de les enquestes molts adolescents van esmentar aquesta sèrie.

6. Resum dels resultats

La manera de parlar dels adolescents representada en el corpus es troba en un camp de tensions. Els pols d’aquest camp són, d’una banda, la llengua i la cultura catalanes i, de l’altra, les formes d’expressió urbanes de la cultura juvenil i un entorn urbà que està més fortament hispanitzat que qualsevol altra regió del país. No és estrany, doncs, que, tot i que el corpus present és relativament petit, s’hi pugui definir una tendència: utilitzen més fenòmens de contacte castellans en l’ús diari de la llengua els adolescents que els programes dels mitjans de comunicació adreçats a ells.(4)

En els programes televisius enregistrats es nota un intent d’aproximar-se als fenòmens de la cultura juvenil. Però crida l’atenció l’absència d’alguns fenòmens habituals en el llenguatge juvenil, com per exemple l’ús dels marcadors discursius “vale” o “bueno”. Aquests marcadors apareixen molt poques vegades en la llengua dels mitjans de comunicació o es fan servir expressament com a recurs estilístic; en canvi, l’ús dels marcadors és un dels trets més característics de la manera de parlar dels joves informadors. Els mitjans de comunicació de masses es troben en un conflicte pel què fa a l’ús dels marcadors pragmàtics. Com que molts autors y també la gramàtica normativa consideren els lexemes com “bueno” no només castellanismes, sinó també – amb una connotació negativa – errors que cal evitar, els Serveis lingüístics dels canals de televisió es veuen obligats a no utilitzar-los si volen estar a l’altura del seu estatus de “garants de la llengua”(cf. Bassols et al. 1997).

L’ús dels castellanismes posa de manifest que els mitjans de comunicació es distancien inconscientment del llenguatge juvenil. Eviten determinats elements no perquè siguin propis del llenguatge juvenil ja que en els programes seleccionats per a aquest treball la proximitat al llenguatge dels joves representa un factor positiu i que contribueix a l’èxit del programa, sino perquè difereixen de la norma lingüística. Però la valoració que els lingüistes dels canals consultats fan dels seus propis programes per a joves quant a la proximitat al llenguatge juvenil s’allunya, en alguns àmbits, de la realitat. Això passa sobretot quan els elements del llenguatge juvenil coincideixen amb 'autèntics' o presumptes castellanismes. S’eviten apel·lant a la puresa lingüística (cf. Salvanyà 2003:28). Fins i tot en programes que es basen en una llengua espontània i no planificada, com Una altra cosa, apareixen relativament pocs fenòmens del llenguatge juvenil i també menys fenòmens de contacte de llengües dels que sovint se suposen.

En els exemples esmentats es fa palès el conflicte entre la norma i la creació individual de la llengua i entre el castellà i el català. Per als joves, quan es comuniquen entre ells, aquest conflicte és relativament poc important. Utilitzen de manera natural els elements que divergeixen de la norma i no paren gaire atenció als manlleus castellans. La manera de parlar dels joves informadors catalans es troba en un camp de tensions entre el desig permanent de saltar-se les normes i la necessitat d’utilitzar aquestes normes per fer més fluïda la comunicació. Tot i així, el bilingüisme constitueix un component interessant. El fet que els joves se saltin les normes lingüístiques manllevant elements castellants no impedeix la comunicació, encara que la presència d’aquests elements en el català sigui molt forta. La intel·ligibilitat per a tots els participants bilingües de la conversa, com ho són els informadors del corpus, queda garantida en tot moment. Així doncs, els adolescents tenen una llibertat comunicativa que fa que, en l’àmbit purament lingüístic – i no en el polític o cultural –, el camp de tensions esmentat representi per a ells una font d’ampliació de les possibilitats lingüístiques.

L’ús descurat que els adolescents fan de la llengua sovint encara es considera com a “decadència de la llengua” i, mesurant-hoen relació a la norma, es valora de manera negativa. Si ens referim sobretot a la norma per a la llengua escrita, és evident que se’n produiran divergències. I, a la inversa, els adolescents també s’allunyen inconscientment del llenguatge juvenil dels mitjans de comunicació de masses.

Però, per això mateix, els mitjans de comunicació dels joves s’enfronten a unes tensions reals i, en part, problemàtiques: tal com s’ha explicat, se senten compromesos tant amb el públic com amb la cura de la llengua. Ara més que mai se’ls planteja la tasca de trobar una forma d’expressió lingüística que satisfaci diverses exigències: d’una banda, ha d’obeir els principis de la política lingüística però, de l’altra, ha de reflectir l’ús que fan de la llengua els parlants adolescents. Aspectes essencials per a una subsistència ‚normal’ del català no són només la influència i l’efecte indiscutiblement important que tenen els mitjans de comunicació sobre els joves pel què fa a la cura de la llengua en els àmbits marcats per les formes de parlar informals. Resulta igual d’important l’orientació dels mitjans de comunicació a les transformacions lingüístiques que es produeixen precisament en aquests àmbits. S’hauria de procurar trobar una norma per al llenguatge juvenil, sobretot oral i – en un següent pas – de la llengua general, que respecti la realitat lingüística dels adolescents – i, per tant, també dels adults que seran posteriorment – i que s’accepti com a font d’innovació i de creativitat lingüístiques.

7. Bibliografia

AUGENSTEIN, SUSANNE. Funktionen von Jugendsprache. Tübingen. Niemeyer, 1998.

BARRUTI, MILA (ed.). El món dels joves a Barcelona. Imatges i estils juvenils. Barcelona, Ajuntament de Barcelona., 1990.

BASSOLS, MARGARIDA et al. (ed.). La llengua de TV3. Barcelona. Editorial Empúries, 1997.
Baumann, Petra: Das Cheli heute. Untersuchungen zur Jugendsprache in Madrid. Wien: Editions Praesens, 2001.

BRAKE, MIKE. The sociology of youth culture and youth subcultures. London: Routledge & Keagan, 1980.

FEIXA, CARLES. De jóvenes, bandas y tribus. Barcelona: Ariel, 1998.

NEULAND, EVA (ed.). Jugendsprache – Jugendliteratur – Jugendkultur. Frankfurt a. M.: Peter Lang, 2003a.

NEULAND, EVA (ed.). Jugendsprachen – Spiegel der Zeit. Frankfurt a. M.: Peter Lang., 2003b.

PALOMA I SANLLEHÍ, D.: “De la llengua catalana a les sèries de televisió”. Anàlisi [Barcelona] (1999), núm 23, p. 73-92.

REINKE, KRISTIN. Sprachnorm und Sprachqualität im frankophonen Fernsehen von Québec. Untersuchung anhand phonologischer und morphologischer Variablen. Tübingen: Niemeyer, 2004.

REINKE, KRISTIN/OSTIGUY, LUC. “La concurrence des normes au Québec, dans les médias, à l'école et dans les dictionnaires”. Carsten Sinner (ed.): Normen und Normkonflikte in der Romania. München: Peniope, 2005, p. 197-211.

RODRÍGUEZ GONZÁLEZ, FÉLIX (ed.). Comunicación y cultura juvenil. Barcelona: Editorial Ariel, 2002.

SALVANYÀ, J.: “L'argot i els mitjans de comunicació del Grup Flaix”. Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística [Barcelona] (2003), núm 27, p. 26-28.

SINNER, CARSTEN/WIELAND, KATHARINA. “El catalán hablado y problemas de la normalización de la lengua catalana: avances y obstáculos en la normalización”. Kirsten Süselbeck/Ulrike Mühlschlegel/Peter Masson (eds.): Lengua, Nación e Identidad. La regulación del plurilingüismo en España y América Latina. Madrid/Frankfurt: Iberoamericana/Vervuert, 2008, p. 131-164.

WIELAND, KATHARINA. “Jugendbilder in der katalanischen Mediensprache –Medienbilder in der katalanischen Jugendsprache. Eine Analyse wechselseitiger Abhängigkeit“. Christa Dürscheid/Jürgen Spitzmüller (ed.): Perspektiven der Jugendsprachforschung/Trends and Developments in Youth Language Research. Frankfurt: Lang, 2006a, p. 403-426.

WIELAND, KATHARINA “Bidirektionale Grenzüberschreitungen – Jugendsprache in modernen Kommunikationsmedien zwischen Katalanisch und Spanisch”. Thorsten, König et al. (ed.): Rand-Betrachtungen. Bonn: Romanistischer Verlag, 2006b, p.133-147.

Katharina Wieland
Humboldt-Universität zu Berlin
katharina.wieland@rz.hu-berlin.de