|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El
llenguatge juvenil a Barcelona i la seva representació als
mitjans de comunicació, per Katharina Wieland |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
Gràfic 2:
activitats de lleure dels adolescents (2003) els caps de setmana
Els gràfics 1 i 2 mostren com prefereixen passar el temps lliure els adolescentes d’entre 12 i 18 anys d’edat (2) (els quals van anomenar les dues ocupacions més importants i que practiquen més sovint). Si comparem els dies feiners i el cap de setmana, podem identificar diferències lògiques. El cap de setmana els joves tenen més temps lliure i, per tant, més temps i oportunitats que durant els dies feiners per trobar-se amb els amics, per anar de botigues, a la discoteca o al cine. Si comparem tots dos gràfics , podem observar que les activitats de lleure preferides dels adolescents són utilitzar l’ordinador (dies feiners 50%, cap de setmana 16%), mirar la televisió (dies feiners 37%, cap de setmana 18%), escoltar música (dies feiners 41%, cap de setmana 18,1%), fer esport (dies feiners 23,6%, cap de setmana 18%) i sortir amb els amics (dies feiners 9,8%, cap de setmana 47,2%). En general es poden establir dos eixos en el comportament dels adolescents en el temps lliure: d’una banda, les relacions entre ells i, de l’altra, el consum de música i d’informació a casa. Aquestes dues línies principals – el comportament intergrupal dels adolescents i la seva actitud envers els mitjans de comunicació – són factors essencials de la manera de viure dels joves i caracteritzen l’ús que fan de la llengua. És per això que constitueixen el nucli d’aquest estudi. Quan els adolescents parlen entre ells utilitzen el llenguatge juvenil, és a dir, allò que en la recerca lingüística en llengua alemanya (cf. Neuland 2003?, Augenstein 1998) s’anomena manera de parlar dels joves. Amb aquest concepte es vol indicar que el llenguatge juvenil no és tant una nova varietat, sinó que més aviat són aspectes de la llengua específics que varien d’un grup de joves a un altre. Això no obstant, sorprèn que molts elements sovint s’utilitzin de la mateixa manera en tots els grups, especialment a causa de l’àmplia difusió que en fan la radio i la televisió (cf. Baumann 2001:35). Així doncs, sense voler generalitzar, pot ser absolutament vàlid el que formula Augenstein:
L’afirmació d’Augenstein fa referència de nou al paper central que tenen els mitjans de comunicació a l’hora de generar i difondre el llenguatge juvenil. 4. Mitjans de comunicació i llenguatge juvenil La televisió és considerada el multiplicador, i també el generador, per excel·lència del llenguatge juvenil. Si més no, en molts programes televisius, no només els adreçats als joves, es para especial atenció a les maneres d’expressar-se pròpies de la cultura juvenil amb els seus ostentosos codis expressius (Barruti 1990, Rodriguez Gonzalez 2002b). Però, en realitat, quina quantitat de llenguatge juvenil contenen els programes destinats als adolescents i als joves adults de la televisió catalana com ara Una altra cosa i Plats bruts? Aquesta qüestió ens porta a un altre aspecte, sovint objecte de controvèrsia i de vegades polèmic, sobre la relació entre la llengua catalana dels mitjans de comunicació i la normativa lingüística. Per als receptors, la llengua dels mitjans de comunicació sempre és llengua parlada, tant si apareix en una forma d’emissió relativament espontània (tertútlies televisives, programes amb intervenció del públic) com en una forma no espontània (sèries, llargmetratges, pel·lícules de dibuixos animats, Telenotícies, etc.). Que el públic tingui la sensació que la llengua és fidel a la realitat depèn, entre d’altres factors, de la mesura normativa utilitzada per mesurar la realitat lingüística. No poques vegades els receptors d’un mitjà de comunicació tenen una reacció negativa i de rebuig envers l’estàndard lingüístic usat perquè els sembla ridícul, inadequat i artificial (cf. Sinner/Wieland i Reinke i Reinke/Ostiguy). En aquests casos, sovint es detecta un conflicte entre l’estàndard (escrit) i la realització oral, tal com es pot veure en el fragment següent extret d’una conversa mantinguda amb els responsables del Servei lingüístic de la Televisió Catalunya:(3) AA: procurem tenir llengua viva/ Això no obstant, en els darrers anys es nota una tendència
lleugerament diferent en les produccions televisives per a adolescents
i joves adults. Sèries com Plats bruts – i ja abans
la sèrie Poble Nou (cf. Paloma i Sanllehí 1999:84),
tot i que en un grau notablement inferior – utilitzen un català
menys recolzat en la normativa i més en la llengua col•loquial
a l’hora de representar alguns personatges i, d’aquesta
manera, assoleixen unes quotes d’audiència elevades
i bons resultats comercials. Tot i així, fins al moment no
existeix cap estudi general sobre la credibilitat i l’autenticitat
lingüística en les sèries o en els moderadors. Es van enregistrar i analitzar segons el principi de l’observació participativa un total de 40 converses mantingudes per adolescents reunits en petits grups. Els grups estaven formats, com a terme mitjà, per tres joves que s’havien trobat voluntàriament, que es coneixien de feia temps i que, en general, passaven junts part del seu temps lliure. Per als joves, les converses constituïen una situació comunicativa sense compromís, en la qual podien actuar lliurement, sense haver de pensar que se’ls estava sotmetent a una evaluació.
|
|
|
