Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Els factors explicatius dels usos lingüístics informals entre l’alumnat català: llengua inicial, xarxes socials, competència i llengua vehicular d’ensenyament, per Mireia Galindo i F. Xavier Vila i Moreno


CONTINUA


És evident que, en el sector d’edat analitzat, la influència de la llar és encara important, però cal tenir en compte que sovint els infants passen moltes hores fora del nucli familiar. D’altra banda, l’adopció del català com a llengua vehicular de l’ensenyament en bona part de les escoles ha d’haver influït d’alguna manera en les pràctiques lingüístiques dels infants, però no ha aconseguit modificar completament les seves pautes de comportament lingüístic: el castellà té una presència important als patis de les escoles i se segueix parcialment la norma de convergència al castellà.

Pel que fa al tercer grup de variables, relacionades amb la competència lingüística dels infants, les funcions que deriven de les tècniques d’anàlisi multivariant només han inclòs la competència en català. Això indica que la competència en català és un factor que configura els usos lingüístics: com més elevat és el grau de comprensió en català, més usos de català es registren. Aquesta associació permet dues interpretacions: o bé l’ús habitual del català afavoreix l’augment de la competència lingüística en català, o bé només els que tenen bons coneixements de català parlen habitualment en aquesta llengua. En canvi, la competència en castellà no permet explicar les pràctiques lingüístiques dels infants: tots hi obtenen puntuacions mitjanes o elevades; per tant, que usin català o castellà s’ha d’explicar per altres factors.

4. Síntesi i conclusions

El model de conjunció en català preveia que l’extensió del català com a llengua vehicular de l’ensenyament incrementaria els coneixements i els usos lingüístics en aquesta llengua entre els escolars catalans. Avui dia, es pot afirmar sense gaire reserves que la població de Catalunya que ha passat pel sistema educatiu en almenys els darrers 15 anys entén el català i pot parlar-lo, escriure’l i llegir-lo.

El dubte apareix quan hom es planteja quins nivells de comprensió i d’expressió en català assoleix l’alumnat en finalitzar l’educació obligatòria. Segons estudis recents, aquests nivells no són equitatius i poden arribar a ser força baixos en alguns sectors d’escolars nascuts a Catalunya o que ja fa temps que hi han arribat. En l’alumnat de recent incorporació, el grau de competència en català és clarament insuficient, sobretot si es compara amb el que assoleixen els joves nouvinguts en altres llengües i en altres parts del món.

L’altre interrogant que cal plantejar-se té a veure amb les pràctiques lingüístiques: com es tradueix en els usos interpersonals quotidians el fet que gairebé tots els escolars entenguin i puguin parlar català? Tot sembla indicar que, a final de la dècada dels 90, bona part de l’alumnat no feia un ús actiu del català en les seves converses informals a l’hora del pati: durant l’esbarjo, per cada torn de parla que es produïa en català se n’emetien dos en castellà. Les dades declarades obtingudes amb posterioritat a aquests resultats no permeten suposar que hi hagi hagut una millora substancial en la posició del català.

La superioritat quantitativa del castellà durant l’hora del pati es veu reforçada per diversos factors, entre els quals destaca el fet que l’alumnat castellanoparlant es manté més en la seva llengua familiar que no pas els escolars catalanoparlants en la seva. Dit curt, als castellanoparlants els costa més canviar de codi que no pas als catalanoparlants. L’altre factor rellevant té a veure amb els usos en una i altra llengua i la presència d’ambdues en l’entorn: en condicions d’igualtat per a català i castellà, sempre es parla més en la segona llengua. Recordeu, per exemple, que l’alumnat bilingüe familiar parla més en castellà, o que en els centres amb un percentatge similar de catalanoparlants i castellanoparlants s’usa molt més castellà.

Les pautes de comportament lingüístic a l’hora del pati reprodueixen majoritàriament els usos lingüístics de l’entorn no familiar i no educatiu formal de l’alumnat. Així, les variables que s’han revelat com a més rellevants en la configuració de les seves pràctiques lingüístiques són la llengua de les xarxes socials, el percentatge de catalanoparlants i de castellanoparlants que estudien en el centre escolar, i el grau de coneixement de català oral de la zona.

A continuació se situen, com a més significatives, les variables llengua d’ús habitual a casa i llengua principal d’ensenyament en el centre. Cal tenir en compte, però, que el fet de rebre gairebé tot l’ensenyament en català, o part en català i part en castellà, no fa decantar gaire les pràctiques lingüístiques ni cap a una banda ni cap a l’altra. Finalment, sembla que un grau elevat de competència lingüística en català està relacionat amb parlar català; no se sap, però, si n’és una conseqüència o una causa.

5. Bibliografia

ARNAU, JOAQUIM. «Sobre les competències en català i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la polèmica sobre el decret d'hores de castellà. » LSC - Llengua Societat i Comunicació 1:1-7 (2004). <http://www.ub.edu/cusc/LSC_set.htm>

CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU. Síntesi de resultats. Competències bàsiques, cb 10, curs 2006-2007. Àmbit lingüístic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació, 2007a. <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/cb%2010.2007.pdf>

CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU. «Estudi PISA 2006: avançament de resultats.» Quaderns d'Avaluació 9:3-84, 2007b. <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/quaderns9.pdf >

FUNDACIÓ JAUME BOFILL. Equitat, excel•lència i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada. Una ullada a l’Informe PISA 2006. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2008.
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_premsa_PISA2006.pdf

GOMÀRIZ I AURÓ, Eva. 2008. "Els usos lingüístics interpersonals dins i fora de la llar de l'alumnat autòcton i immigrant de sisè d'educació primària de Vic." Treball de DEA, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, Barcelona.

GOMÀRIZ I AURÓ, Eva. 2008. "Competència i actituds lingüístiques de l'alumnat de sisè d'educació primària de Vic." Treball per a l'obtenció del DEA, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, Barcelona.

GALINDO SOLÉ, M. Les llengües a l’hora del pati. Usos linguistics en les converses dels infants de primària a Catalunya. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral, 2006.
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1220106-123928/index.html

GALINDO SOLÉ, M. Les llengües en joc, el joc entre llengües. L’ús interpersonal del català entre els infants i joves de Catalunya. Lleida, pagès editors, 2008

GALINDO, M. I C. DE ROSSELLÓ. «Potser no anem tan malament. Les dades d’ús lingüístic familiar de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona». Revista de Llengua i Dret. [Barcelona] (2003), núm. 40, p. 267-288.

GALINDO, M. i F. X. VILA. “Usos lingüístics a les hores del pati de les escoles catalanes”. A: GALINDO, 2008. p. 61-120.

TORRES, J. «L’ús oral familiar a Catalunya». Treballs de Sociolingüística Catalana. (2003), núm. 17, p. 47-76

TORRES, Joaquim.. «4. Ús familiar i transmissió lingüística». A Torres, J. (coord.), F. X. Vila i Moreno, A. Fabà, i V. Bretxa i Riera Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya, 2005, pp. 81-108

VIAL, S. i I. CANALS. Llengua i escola a l’ensenyament primari. SEDEC; document no publicat. (2002).

VILA I MORENO, F. X. When classes are over. Language Choice and Language Contact in Bilingual Education in Catalonia. Vrije Universiteit Brussel. Tesi doctoral, 1996.
VILA I MORENO, F. X. «Les polítiques lingüístiques als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana». Revista de Llengua i Dret. [Barcelona] (2000), núm. 34, p. 169-208.

VILA I MORENO, F. X. 2005. «2. Els coneixements lingüístics.» A: J. Torres (coord.), F. X. Vila i Moreno, A. Fabà, i V. Bretxa i Riera. Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.. Barcelona: Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya. Pp. 17-54 (2005)

VILA I MORENO, F. Xavier. 2006. "Una, dues... moltes? Llengües inicials i transmissió lingüística a Catalunya." Pp. 137-155 in Seminari: La multiculturalitat i les llengües, Centre Ernest Lluch -CUIMP, 10 d'octubre 2006. Barcelona: Centre Ernest Lluch - Universitat Internacional Menéndez y Pelayo.

 

 

 

   


8 de 9