2. Les llengües als patis de les escoles de primària

2.1. El projecte Escola i Us

El projecte Escola i Ús va néixer amb la intenció d’analitzar quin havia estat l’impacte de l’ús del català com a llengua vehicular de l’ensenyament en els usos lingüístics de l’alumnat que finalitzava l’educació primària. L’estudi, el treball de camp del qual es féu a finals dels 90, va recollir dades declarades, observades i experimentals en 52 escoles de tota Catalunya, llevat de la Vall d’Aran, deixada al marge per la seva especificitat idiomàtica.

La selecció de les 52 escoles va seguir tres criteris. D’una banda, es van diferenciar 5 categories d’escola segons la condició lingüística ambiental o, el que és el mateix, el coneixement declarat de català en la zona on s’ubica el centre, d’acord amb el darrer cens lingüístic disponible (taula 1).

TAULA 1. Condició lingüística ambiental

I, finalment, es va tenir en compte si els centres educatius impartien tota o gairebé tota la docència en català, o feien part de les classes en català i part en castellà (taula 3).

TAULA 2. Condició lingüística de la docència

De l’altra, les escoles es van classificar en tres grups, segons la composició demolingüística de l’alumnat del centre, això és, el percentatge de catalanoparlants i castellanoparlants que assisteixen a l’escola (taula 2).

TAULA 3. Condició lingüística del centre

La combinació d’aquestes tres categories va donar lloc a 30 tipus possibles d’escoles. La mostra final en va incloure 14 tipus, atès que algunes combinacions eren molt difícils de trobar, i a causa de raons d’operativitat i pressupostos. És per això que no pot considerar-se una mostra representativa en termes estadístics, i que els resultats s’han de llegir només com a grans tendències de la població escolar de 6è de primària.

En les 52 escoles es van recollir tres tipus de dades: en primer lloc, dades declarades sobre la llengua de relació de l’alumnat amb la família i amb les seves xarxes socials, a partir de l’administració de qüestionaris; en segon lloc, dades observades, mitjançant l’enregistrament de les converses dels infants en situacions no monitoritzades durant l’estona d’esbarjo, i, en darrer lloc, dades experimentals sobre coneixement oral en català i castellà, amb les proves estàndard d’avaluació de competències lingüístiques del SEDEC.

Les dades procedents de fonts declarades i experimentals es van tabular. Els enregistraments es van digitalitzar mitjançant el programa de tractament de so SoundForge i es van transcriure seguint els criteris de transcripció del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. L’anàlisi de tots els materials es va dur a terme mitjançant el programa de tractament estadístic SPSS, a partir de tècniques d’anàlisi qualitatives i quantitatives, i ha tingut en compte, entre d’altres variables, les incloses en la taula 4.

TAULA 4. Variables tingudes en compte en l’anàlisi