El valor de signe, finalment, remet a les valoracions que es fan en termes de prestigi social. Com afirma Bourdieu, “els usos socials de la llengua deuen el seu valor pròpiament social al fet que tals usos tendeixen a organitzar-se en sistemes de diferències que reprodueixen en l'ordre simbòlic de les separacions diferencials el sistema de les diferències socials. Parlar és apropiar-se d'un o altre dels estils expressius ja constituïts en i per l'ús, i objectivament caracteritzats per la seva posició en una jerarquia d'estils que expressa la jerarquia dels corresponents grups. Aquests estils, sistemes de diferències classificats i classificants, jerarquitzats i jerarquitzants, marquen aquells que se’ls apropien i l'estilística espontània, proveïda d'un sentit pràctic de les equivalències entre ambdós ordres de diferències, expressa classes socials a través de les classes d'índexs estilístics” (Bourdieu, 1999: 28).

El terme prestigi social remet a dos aspectes que en la realitat estan molt relacionats: la consideració cap a la llengua d'un grup que funciona com a grup de referència i el reconeixement del poder social d'aquest grup. Poder social que pot variar tant en termes històrics com en distints contextos socials en un mateix període històric. En tal sentit sembla manifestar-se Fishman quan, parlant del prestigi, sosté que “no es tracta del prestigi míticament invariable d'una llengua o varietat lingüística, sinó més aviat de la destinació o la sort altament variables dels seus parlants. Els triomfs de l'anglès, espanyol o portuguès en el Nou Món són un triomf de la seva potència física, del control econòmic i del poder ideològic. Cap d'aquests factors és per ell mateix lingüístic, però les llengües que resulten estar associades amb tals forces i desenvolupaments poderosos poden suposar una sèrie d'avantatges als seus parlants, molt majors que les d’aquells que no parlen aquestes llengües” (Fishman, 1982: 162).

En les nostres societats el valor de canvi condiciona tant el valor d'ús com el valor de signe, i el valor de canvi es determina en el mercat dels intercanvis econòmics, del qual els intercanvis lingüístics i culturals formen part. Amb això no vull afirmar que el valor de canvi elimini les altres fonts de valoració, ni de bon tros. El que intento veure és fins a quin punt la llengua guarda autonomia respecte de les determinacions, en aquest cas econòmiques. És a dir, fins a quin punt el camp econòmic, la llengua com a valor econòmic, és un camp privilegiat per observar els processos dinàmics de canvi lingüístic a llarg termini.

No sé si es pot arribar a afirmar que el poder d'una llengua com a recurs econòmic depèn del poder i influència econòmics de la comunitat dels seus parlants, però el que és cert és que el valor econòmic d'una llengua ho determina el mercat dels intercanvis lingüístics. Aquest mercat no és lliure -mai no ho ha estat-, és un mercat intervingut.

El mercat es compon d'intercanvis lingüístics en els quals trobem valors d'ús, valors de canvi, valors de signe i valors simbòlics, que són els únics que escapen al càlcul del mercat.

Una manera d'avaluar la posició d'una llengua en el mercat és considerar el nombre i característiques dels intercanvis lingüístics i, per tant, la llengua com a recurs, davant dels intercanvis lingüístics que es produeixen en altres llengües en el cas de les realitats plurilingües.

Almenys se m'ocorren dos àmbits en els quals és possible i important mesurar-ne la presència: a) les pràctiques lingüístiques en el moment de la producció; b) els productes de la indústria lingüísticocultural i les pràctiques lingüístiques relacionades amb el seu consum.

6. Intervenció i mercat del basc(10)

En relació amb la situació de l'ús del basc ens centrarem en tres àmbits: l'esfera familiar, la comunitat més pròxima i els àmbits formals.(11)

La freqüència d’utilització en la intimitat familiar es mou entre el 48% dels que declaren que l’usen sempre o gairebé sempre a casa i el 74% que ho fan per dirigir-se als fills. Les altres situacions per les quals s'ha interrogat als entrevistats presenten els següents percentatges: 48% l’usen per parlar amb els seus avis, el 51% amb la seva parella, el 53% amb el seu pare, el 56% amb la seva mare i el 59% amb els seus germans. Tres de cada deu entrevistats manifesta comunicar-se amb els familiars preferentment en castellà.

La utilització del basc en l'àmbit laboral, d'amistat i comunitari proper segueix les mateixes pautes que en el cas de la família, encara que mostra una presència més reduïda. Els bascoparlants parlen sempre o gairebé sempre en basc amb els amics en el 50% de les situacions, el 45% amb els companys, el 46% amb els superiors, el 48% amb els comerciants i el 78% en el mercat.

Quant als espais i situacions quotidianes més freqüents com anar al banc, al metge o a l'Ajuntament, els bascoparlants també fan un ús majoritari del basc, amb excepció de les converses amb el metge. Tres de cada quatre bascoparlants es comuniquen en basc amb el sacerdot, un de cada dos quan van al banc o caixa d'estalvis, el 59% a l'Ajuntament, el 85% amb els professors dels seus fills i només un de cada tres quan acudeixen a un centre de salut.

La diversitat interna dels bascoparlants quant al seu domini lingüístic té una gran influència en la major o menor utilització del basc o del castellà. Els bilingües amb major facilitat per al basc parlen majoritàriament en aquesta llengua: nou de cada deu vegades amb amics, vuit amb els comerciants, més de nou en el mercat, i una mica menys, set de cada deu trobades, en el treball i amb els superiors.

Quan preguntem als bilingües equilibrats sobre els seus hàbits lingüístics, declaren parlar una mica menys en basc: 50% amb els amics, 46% amb els comerciants, 45% en el treball, 48% amb els seus superiors i el 81% en el mercat. En tots els casos fan ús del basc amb major freqüència que del castellà. Aquesta tendència s'inverteix en les situacions on participen els bilingües amb predomini del castellà. Només en el mercat segueixen fent-ne un ús majoritari, 60%, i parlen en castellà amb els amics en el 57% dels casos, 63% amb els comerciants, 52% en el treball i 59% amb els seus superiors.

La densitat d’euskalduns té un paper molt important en la utilització de la llengua. Si en les zones on hi ha més d'un 80% de bascoparlants, la llengua parlada és -segons els entrevistats- el basc, la freqüència d'utilització va disminuint fins a la substitució pel castellà quan canviem de zona. La presència del basc en les converses entre amics és la norma en vuit de cada deu trobades en les zones amb més d'un 80% de bascoparlants, es redueix al 55% en les zones amb un 45-80% de bascoparlants, al 40% en àrees entre un 20 i un 45% de bilingües i al 15% allà on hi ha menys d'un 20%. En aquest últim cas, els entrevistats afirmen utilitzar el castellà en sis de cada deu casos.

La mateixa situació es repeteix en els intercanvis lingüístics en els comerços: passa del 86% d'ús del basc en les zones on gairebé existeix un bilingüisme social al 90% d'utilització del castellà en les àrees on el nombre de bilingües és molt reduït. En les zones amb més d'un 45% de bilingües el basc tendeix a predominar sobre el castellà en el món laboral en converses amb companys i superiors (64% i 59% respectivament), mentre que en la resta d'àrees tendeix a predominar el castellà (56% i 71%, respectivament). Només l'espai públic del mercat mostra un predomini del basc sobre el castellà en les zones amb més d'un 20% de bilingües: 96%, 87% i 67% segons les zones de més a menys densitat bascoparlant i una presència molt important, del 45%, en les àrees amb menys d'un 20% de bilingües.

L'edat és l’altre factor rellevant quan es tracta d'explicar la utilització del basc. Els entrevistats que més l’usen són els majors de 65 anys i la freqüència dels que declaren que el parlen sempre o preferentment baixa a mesura que disminueix l'edat dels bascoparlants. Els compresos entre 16 i 24 anys són els que mostren menor utilització entre els amics (del 68% dels majors de 65 anys al 38% entre els menors de 24 anys), en el comerç (del 58% al 37%), amb els companys de treball i amb els superiors, i en el mercat (86% contra 67%).

En línies generals, a partir dels testimonis de les entrevistes realitzades, es pot afirmar que el basc no gaudeix, en el món de la producció, de la mateixa importància que ha assolit en altres àmbits com l'escola o l'Administració pública. Només una minoria es preocupa per això, encara que ha canviat molt en els últims vint anys. Si bé el món laboral és la continuïtat del que abans s'ha fet en l'àmbit escolar, la seva presència en el procés productiu és mínima.

En anys recents s'han començat a implantar plans de basc en l'àmbit de l'empresa per dotar l'idioma d'una major presència en tot el procés productiu; tanmateix, allà on obté certa presència, aquesta es limita a l'àmbit oral. Algunes experiències que s'han començat a posar en funcionament, com la cooperativa EMUN, pertanyent a Mondragón Corporación Cooperativa (MCC), poden marcar un camí per al futur.(12)

El procés d'introducció del basc en l'empresa no és un tema prioritari per a les associacions d'empresaris i tampoc existeix una demanda d'aquest tipus de serveis dels empresaris. En qualsevol cas, hi ha una gran disparitat geogràfica, ja que el basc és molt present en l’activitat quotidiana de moltes empreses segons l'arrelament i relacions dels seus treballadors en l'entorn social. Com afirma un dels nostres entrevistats, potenciar el basc enfront del procés de globalització –i l'homogeneïtzació lingüística i cultural- pot ser una forma d'inserir-s’hi: “en aquest món progressivament globalitzat, voler i potenciar allò petit és la forma de ser més gran, de continuar essent aquí. Sabem el que està passant en tot el món, però volem seguir estant aquí”.

La constant expansió de la producció relacionada amb la indústria lingüística a causa del constant creixement de la demanda ha impulsat una paulatina professionalització de les tasques relacionades amb l'activisme etnolingüístic. Les activitats relacionades amb la transmissió lingüística, i les que es desenvolupen al seu entorn, exigeixen una permanent inversió de temps i esforç en la preparació d'aquells que es mouen en aquest àmbit: producció de material didàctic i pedagògic, activitats complementàries com teatre, literatura, activitats d'oci i temps lliure, etc. Moltes de les associacions cíviques de caràcter local que han anat apareixent en els últims anys editen la seva pròpia revista, disposen d'emissores de ràdio i, en alguns casos, de canal de televisió. L'increment de la qualificació i professionalització de les persones que dediquen part de la seva activitat a aquestes associacions és un dels seus trets característics.

Assistim a un creixement constant del nombre de persones i del volum de recursos dedicats a la producció cultural audiovisual i de modernització de la llengua que constitueix el que podríem denominar una nova indústria lingüística. Per descomptat, no tots els qui actuen en aquesta indústria formen part del moviment ni tots els seus activistes estan abocats inexorablement a dedicar-se professionalment a aquestes activitats. No hi ha dubte que les relacions són una mica més complexes, però tampoc podem negar el progressiu establiment de canals de comunicació i intercanvi entre mobilització social i indústria lingüística, que faciliten el trànsit cap a una major professionalització, sobretot si tenim en compte que els beneficis potencials suposen importants incentius individuals i col·lectius que redueixen els possibles costos.

Alguns indicadors de la importància de la producció lingüística que han anat apareixent en les entrevistes realitzades serien:

a) Una mica més del 50% de la producció editorial de la Comunitat Autònoma Basca es fa en basc. En els últims anys hi ha més de 1.200 títols anuals editats, entre llibres nous i reedicions;

b) Lent creixement de la presència en la premsa, amb l'existència d'un diari, Berria (13) [Notícia], algun setmanari com Zabalik [Obert] i nombroses revistes de caràcter periòdic variable editades íntegrament o majoritàriament en basc;

c) Increment de la presència en les cadenes de ràdio (ràdios lliures), no en la ràdio comercial, i al voltant de programes de caràcter juvenil, a més de la presència a la ràdio i la televisió públiques dependents del Govern basc;

d) Creixent presència del basc en el mercat del doblatge cinematogràfic, del vídeo i del món audiovisual, dels jocs infantils i d'ordinador.

A pesar del creixement experimentat en els últims anys per aquest mercat lingüístic, hi ha un gran desconeixement (14) de les seves característiques i necessitats, de com portar a terme la seva estructuració per dotar-lo d'identitat i tractar de garantir-ne la continuïtat.

Des d'un punt de vista estrictament econòmic, aquesta indústria lingüística implica centenars de llocs de treball i milers de productes culturals que reverteixen a la societat no tan sols en termes de reproducció lingüística sinó també en forma de cotitzacions, taxes i impostos que contribueixen a la reproducció econòmica.

Recentment s'ha desenvolupat un nou àmbit que algun autor ha definit com l'economia de les xarxes, l'activitat de les quals s'orienta a Internet i al mitjà digital. Aquest mitjà implica dos tipus diferents de tecnologies lingüístiques: a) les facilitadores de comunicació i transaccions generals; b) les que tenen una funció directament lingüística (comprensió, escriptura, traducció, resum, etc.).(15)

Els components fonamentals d'aquest camp són diccionaris morfològics, tesaurus, diccionaris sintàctics, diccionaris enciclopèdics, diccionaris multilingües, bancs de dades terminològiques, desambiguadors, correctors ortogràfics, correctors gramaticals, correctors estilístics, subsanadors d'errades d'entrada, indexadors, resumidors de documents, convertidors text-parla/parla-text, traductors, sistemes operatius, processadors de text, programes d'ajuda a la traducció, cercadors, comerç electrònic, ensenyament i formació a distància, ensenyament de llengües com a llengua estrangera, agents intel·ligents, plataformes d'edició, assistents terminològics, gestors/analitzadors d'informació. A tots aquests elements caldria afegir els derivats de la informació: turística, comercial, així com els drets per la utilització de tot tipus de productes (copyright). Deixo al lector que elabori ell mateix els càlculs d’allò que aquest àmbit d'activitats pot reportar a una comunitat lingüística, sobretot si tenim present que estar absent del món de les tecnologies lingüístiques en la xarxa no suposa només perdre un negoci “sinó veure'ns forçats a pagar per fer-ne ús per comercialitzar molts dels nostres productes” (16) (Millán, 2000/2001). Aquest raonament pot aplicar-se als productes lingüístics però, sobretot, als no lingüístics. No hem de perdre de vista que això no ha fet més que començar.