La Llei de la televisió txeca de 1991 (22) (CT - Ceská televize) exposa que entre les tasques principals del CT destaquen la creació i transmissió de programes i la disposició d’una selecció equilibrada de programes per a tots els sectors de la població pel que fa al seu rerefons ètnic i nacional i a la seva identitat nacional, i el desenvolupament de la identitat cultural de la població de la República Txeca, inclosos els membres de les minories nacionals. Però a la pràctica, les llengües minoritàries encara no s’utilitzen a la televisió pública. A causa de les dures crítiques dels representants de les minories nacionals, el Consell de Govern per a les Minories Nacionals va posar en marxa iniciatives per a la millora de la cooperació entre la CT i les minories nacionals.

La Llei de difusió radiotelevisiva de 2001 (23) s’ocupa dels drets i deures pel que fa al contingut dels programes. A més d'insistir en una programació equilibrada i objectiva d'informació i d'esdeveniments actuals, imposa responsabilitats addicionals als difusors reglamentaris per mitjà de l’article 31(4), que exigeix la preparació d’una estructuració del programa, “de manera que, en la seva programació, es proporcioni a tota la població un portafoli ben equilibrat en relació amb l’edat, el sexe, el color de la pell, la fe, la religió, les opinions polítiques o d’altres tipus, l’origen ètnic, nacional o social i la qualitat de membre d’una minoria. No obstant això, les llengües minoritàries només s’utilitzen en programes preparats per consells editorials minoritaris (alemanys, polonesos, romes i eslovacs).

Segons la Llei de premsa de 2000, (24) els membres de les minories poden exercir el seu dret pel que fa a la disseminació i a la recepció de la informació de manera il·limitada. Com a conseqüència, una de les activitats preferides de les organitzacions de minories nacionals per al desenvolupament de la seva cultura i de la seva identitat cultural és la premsa pròpia. De manera que amb les subvencions del pressupost de l’Estat es publiquen molts diaris periòdics i no periòdics.

El Consell de Difusió Radiotelevisiva (25) és l’òrgan administratiu que supervisa el compliment de la legislació que regula les difusions radiotelevisives, així com la composició dels programes. En la seva Opinió sobre la República Txeca, (26) el Consell del Comitè Consultiu Europeu sobre la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals critica aquesta pràctica i en recomana mesures. Concretament, es va advertir de la insatisfacció expressada per les petites minories representades en el Consell del Govern per a les Minories Nacionals pel que fa a l’hora i la durada dels programes difosos en llengües minoritàries a la ràdio txeca.

5. Educació de les minories

L’article 25 de la Carta preveu l’ensenyament en llengües minoritàries i la Llei de les minories garanteix el dret a ser educat en la llengua minoritària des de parvulari fins a les escoles secundàries.

Per a l’aplicació pràctica de les normatives legals, el Ministeri d’Educació, Joventut i Esports va establir un Grup Consultiu vinculant al Ministeri d’Educació per a les Qüestions d’Educació de les Minories, els membres del qual van ser escollits l’any 2001 d’entre els representants de les minories poloneses, alemanyes, d'ètnia gitana, eslovaques, hongareses i ucraïneses que viuen a la República Txeca, així com de la comunitat jueva.

Tot i que la Llei de minories no imposa un nombre mínim necessari perquè els nens de les minories puguin formar una classe en la llengua minoritària, segons l’Informe de Govern, (27) l’ensenyament en llengües minoritàries dins del sistema d’educació estatal només és possible en cas d’haver-hi minories més nombroses que permetin un nombre suficient d’alumnes a les escoles. Per això, aquest dret només s’exerceix plenament en benefici dels nens polonesos. La minoria nacional polonesa disposa d’una xarxa d’escoles en els districtes de Karviná i Frýdek-Místek que inclou jardins d’infants, escoles primàries, instituts i escoles secundàries modernes on el polonès és l’única llengua d’ensenyament.

Els assentaments dispersos compliquen l’educació minoritària de les petites minories búlgares, croates, rutenes, russes, gregues i ucraïneses, així com de les més nombroses com són les minories alemanyes, hongareses, d'ètnia gitana i eslovaques. D’aquesta manera, el sistema d’educació estatal dóna suport a l’educació de membres de les minories poloneses, alemanyes i d'ètnia gitana, mentre que altres minories nacionals només reben educació dins del marc de programes educatius addicionals per mitjà de beques per a activitats extraescolars. Els representants de la minoria alemanya reconeixen que la creació d’escoles alemanyes no és realista. No obstant això, una part dels seus membres han apel·lat a la creació d’escoles bilingües, amb el predomini de l’alemany com a llengua d’ensenyament.

6. La minoria nacional d'ètnia gitana

La minoria gitana ocupa una posició privilegiada dins la situació general de les minories nacionals a la República Txeca. La Constitució els va reconèixer per primera vegada com a minoria nacional l’any 1993. Tot i que 11.716 persones van declarar la seva etnicitat gitana durant el darrer cens, és ben sabut que aquestes dades no corresponen al nombre real de gitanos que viuen a la República Txeca. En general s’estima que les xifres oscil·len entre 150.000 i 200.000 persones. D’aquestes xifres, 20.000 persones són d'ètnia gitana vlax, la cultura i la llengua dels quals és considerablement diferent. Més del 95 % dels gitanos es van traslladar a la República Txeca des d’Eslovàquia després de la Segona Guerra Mundial o són descendents d’aquests emigrants. Les experiències de persecució viscudes durant el període feixista i la discriminació quotidiana per causa de l’aversió de la majoria envers els gitanos es van traduir en un baix nombre de persones que es declaraven “romipen” (identitat ètnica i cultural gitana).

Avui dia els gitanos continuen patint pobresa, atur, violència interètnica, discriminació, analfabetisme i malalties de manera desproporcionada. (28) L’any 1997 es va crear la Comissió Interministerial per als Afers de la Comunitat Gitana (29) com a autoritat consultiva que se centra en els problemes que experimenta la minoria d'ètnia gitana. El seu objectiu és, particularment, fomentar la integració dels gitanos i informar de la minoria gitana a la població majoritària. El juny de 2000, el Govern va adoptar una política per als gitanos, el Concepte per a la Integració dels Romes, finançada amb el pressupost de l’Estat, i actualitzada el gener de 2002. Les prioritats principals de cara al futur no solament inclouen mesures contra la discriminació i la garantia de la seguretat dels gitanos, sinó també accions més positives pel que fa a l’educació, l’ocupació, l’assistència sanitària i social i l’habitatge. Tot i que el Pla nacional d’ocupació per al 2002 i també diverses activitats del Comitè per als aturats de llarga durada per als grups més desafavorits en el mercat laboral podrien millorar lleugerament la situació dels gitanos, continua la discriminació generalitzada.

Existeixen diverses iniciatives de l'ètnia gitana de difusió, com per exemple un programa setmanal d’una hora a la ràdio txeca i quatre publicacions periòdiques d'ètnia gitana finançades pel Ministeri de Cultura. No obstant això, l’àmbit més problemàtic continua essent el sistema educatiu. S’estima que entre el 75 % i el 85 % de tots els nens gitanos no finalitzen els estudis en el sistema escolar “convencional”. La majoria d’estudiants gitanos deixen els estudis o acaben en “escoles especials” per a nens amb discapacitats. Aquestes escoles ofereixen un nivell d'ensenyament de qualitat inferior i els estudiants progressen a un ritme més lent, i queden endarrerits sense esperances en comparació amb els estudiants de les escoles “convencionals”. Com a conseqüència d'això, s’ha creat un sistema escolar segregat no oficial en què algunes escoles especials presenten una majoria de nens gitanos i en altres tots els nens són d'ètnia gitana. El Govern va aprovar una sèrie de mesures que s’ocupen de l’educació dels nens gitanos. Amb l’aprovació de la política per als gitanos esmentada anteriorment, el Govern va reaccionar a les recomanacions del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que desaprovava la segregació dels nens gitanos en escoles especials. Les mesures inclouen la disseminació del material d’informació, un projecte pilot voluntari d’escolarització a temps total en cinc escoles primàries, i la continuació de l’esquema de classes preparatòries.

Com a resultat dels baixos estàndards educatius i, més encara, per causa del fet que alguns patrons rebutjaven contractar treballadors d'ètnia gitana, i fins i tot demanaven a les empreses d’ocupació que no els enviessin aspirants gitanos per als llocs de treball anunciats, l’índex d’atur és desproporcionadament elevat. Els gitanos també afronten la discriminació en l’habitatge i en altres àrees de la vida quotidiana, per exemple l’accés als restaurants. (30) A més, el patró d’abús de la violència dels gitanos a mans de la policia i dels actors privats persisteix i les autoritats sovint fracassen en la investigació i el processament de delictes d’aquest tipus. (31)

7. Representació política i institucions per a la protecció de les minories

No hi ha cap dret especial que garanteixi la participació parlamentària per a les minories, i avui dia el Parlament Txec només compta amb un representant d'ètnia gitana. (32) L’únic partit polític gitano de la República Txeca, la Iniciativa Civil Gitana, no ha aconseguit guanyar escons des de 1992 i els candidats gitanos poques vegades arriben al llindar del 5 % per ser escollits, també perquè no hi ha un representant comú per a les posicions gitanes en qüestions que afecten la minoria com un tot. (33) L'article 15 de la Llei de minories preveu la possibilitat de crear uns consells minoritaris municipals en àrees on les minories assoleixin com a mínim un 10 % de la població. A la pràctica, com ja s’ha esmentat, hi ha poques àrees on es concentren les minories nacionals i assoleixen aquesta proporció de la població.

A la República Txeca no hi ha cap òrgan independent que controli particularment la igualtat racial. L'Oficina del Defensor del Poble, recentment creada per defensar els drets dels ciutadans, pot preveure certa protecció contra la discriminació racial. Són diversos els òrgans que compleixen una funció consultiva al govern pel que fa als gitanos i a altres qüestions minoritàries. Diverses organitzacions de la societat civil treballen en nom dels drets dels gitanos.

8. Conclusió

Mentre que la situació de les minories no gitanes a la República Txeca, és a dir bàsicament eslovaques, poloneses, alemanyes, hongareses i ucraïneses, és majoritàriament satisfactòria, els gitanos continuen patint una discriminació generalitzada en tots els àmbits de la vida quotidiana. El febrer de 2002, el Comitè de Ministres del Consell Europeu va concloure que la República Txeca havia fet esforços admirables per donar suport a les minories nacionals i a les cultures respectives. (34) La Comissió Europea també va declarar que la major part de les condicions d’accés s’havien completat amb èxit d’acord amb l’informe integral de control sobre els preparatius de la República Txeca per esdevenir estat membre l’any 2003. (35) En el tercer informe sobre la República Txeca fet públic el 8 de juny de 2004, la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància va destacar que s’havien fet grans progressos en nombrosos àmbits des del segon informe l’any 1999. (36)

Però val a dir que la República Txeca és l’únic país que ha reconegut la nació gitana l’abril de l’any 2001, per mitjà de contactes entre la Unió Gitana Internacional (IRU) i el Ministeri de l’Exterior Txec. Un memoràndum entre les dues parts exigeix una major cooperació, la millora de les condicions de vida dels gitanos dins de la República Txeca i el suport per a l’“europeïtzació” de la qüestió gitana. (37)

Des de la sol·licitud d’ingrés a la Unió Europea el gener de 1996, la República Txeca ha adoptat una sèrie de lleis i de polítiques governamentals que contribueixen a la integració, així com al desenvolupament cultural de les minories nacionals. Mentre que alguns esforços van tenir èxit, com és el cas de la introducció d’ajudants pedagògics per als gitanos a les escoles l’any 1997, que va fomentar l’ús de la llengua gitana a l’ensenyament, d’altres van fracassar. Es van rebutjar totes les propostes per crear una Oficina independent per als Drets de les Minories Nacionals per tal d’aconseguir la igualtat ètnica i la integració o per reforçar el Consell consultiu de les Minories Nacionals.