|
Sumari
1.
Introducció
2.
Informació general: censos i àrees d'assentament
3.
Marc legal
4.
L'ús del llenguatge
4.1
Comunicació amb les autoritats
4.2
Noms i signes topogràfics
4.3
Mitjans de comunicació
5.
Educació de les minories
6.
La minoria nacional de l'ètnia gitana
7.
Representació política i institucions per a la protecció de les minories
8.
Conclusió
9.
Bibliografia
1.
Introducció
La República
Txeca és un dels deu membres nous que es van incorporar a la Unió Europea l1 maig
de 2004. El seus 10,2 milions dhabitants representen actualment el 2,2 % del nombre
total de tots els ciutadans de la UE. Després de la derrota de lImperi
austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial, els txecs i els eslovacs van declarar la
seva independència lany 1918 i es van unir com a República Democràtica Federativa
de Txecoslovàquia.
Immediatament
després de la divisió de la República Federativa Txeca i Eslovaca l1 de gener de
1993 i de la creació de dos estats unitaris independents, la República Txeca va
començar a establir una estreta relació amb la Unió Europea. L1 de febrer de 1995
va entrar en vigor el Tractat Europeu dAssociació de 1993, segons els qual la
República Txeca adquiria lestatus de país associat, i el gener de 1996
lEstat ja havia sol·licitat el seu ingrés a la Unió Europea. Una condició per
ser membre de la UE era el compliment dels anomenats criteris de Copenhaguen, que inclouen
la protecció dels drets humans i el respecte per les minories i la seva protecció. (1) Les negociacions daccés
es van concloure amb èxit el desembre de 2003 i el 16 dabril del mateix any es va
signar el Tractat dAdhesió. La majoria de ciutadans txecs va donar el seu
vist-i-plau a lingrés de la República Txeca a la UE en el referèndum celebrat els
dies 13 i 14 de juny de 2003.
2.
Informació general: censos i àrees d'assentament
Contràriament a
lestructura ètnica fortament heterogènia de Txecoslovàquia, la República Txeca
va esdevenir un país gairebé homogeni. Segons el Cens de Població i Habitatg e (2) més recent fet
l1 de març de 2001 per lOficina dEstadística Txeca (CSU - Ceský
statistický úrad) en cooperació amb el secretariat del Consell de Govern per a les
Minories Nacionals, només el 9,9 % de la població (1.022.318 persones) va declarar tenir
una nacionalitat diferent de la txeca, incloent, però, les etnicitats moraviana i
silesiana (392.524 persones, és a dir, el 3,8 %). (3) El full del
cens i les instruccions de metodologia també es van imprimir en llengües minoritàries
com ara el polonès, l'alemany, el gitano, l'ucraïnès i el rus, així com en anglès,
francès, vietnamita, àrab i xinès. En el cens de 2001 es va
deixar una pregunta oberta sota el títol etnicitat, de manera que es pogués
expressar qualsevol identitat.
Els representants
de les minories nacionals van participar tant en la preparació del cens, especialment
informant els seus membres per mitjà de ledició regular darticles en
publicacions periòdiques minoritàries, com en el desenvolupament de les tasques
dajudants o comissaris dels censos. No obstant això, els representants de la
minoria polonesa van criticar la manca dinformació oficial en les llengües
minoritàries en les publicacions tant del govern com dels mitjans de comunicació, fet
que va emfatitzar reiteradament el possible mal ús de les dades personals.
Les identitats
nacionals no txeques més nombroses són la moraviana i la silesiana. Tot i així, els
ciutadans de Moràvia i de la Silèsia Txeca no formen una minoria nacional reconeguda.
Aquestes identitats nacionals es van introduir durant el procés de transformació social
després del canvi de règim lany 1989 i els líders dels moviments orientats a
Moràvia van polititzar la qüestió de protecció de les minories en el transcurs
duna discussió sobre lestat de Moràvia i Silèsia en lestructura
territorial i administrativa de la República Txeca, qüestió no resolta encara avui dia. Mentre que totes les dades de persones amb etnicitats
diferents a la txeca disminueixen en comparació amb el cens anterior de 1991, la
davallada daquestes identitats nacionals assoleix un dramàtic 70 %:
d1.362.313 moravians i 44.446 silesians, lany 2001 només van declarar
aquestes identitats 373.294 i 11.248 persones, respectivament.
La proporció de
la població no txeca varia en funció dels districtes i de les regions de la República
Txeca. A excepció de nombrosos però dispersos grups deslovacs i gitanos, cap
minoria nacional ocupa una posició destacable en lestructura ètnica actual. La
majoria de membres de la minoria nacional eslovaca, com a minoria més nombrosa, però
dispersada per tot el territori de la República Txeca, viuen en el territori de la regió
moraviana-silesiana dÚsti, Praga, el sud de Moràvia, al centre de Bohèmia i a les
regions de Karlovy Vary. Contràriament als seus assentaments dispersos i per causa de la
història, es produeix una concentració significativa de membres de la minoria polonesa
al llarg de la frontera estatal amb Polònia on, en els districtes de Frydek-Mistek i
Karvina representen més del 8 % de la població local. Les persones que pertanyen a la
minoria nacional alemanya viuen a les regions frontereres de lest, el nord i
loest, en un entorn dantigues illes de llengua alemanya. Malgrat la dispersió
territorial al llarg de la República Txeca, es pot considerar que la població d'ètnia
gitana sha concentrat a les ciutats industrialitzades del nord de Bohèmia i del
nord de Moràvia, així com a Praga. De la mateixa manera, les minories nacionals menys
nombroses de búlgars, russos, rutens, ucraïnesos, grecs, romanesos i també les minories
jueves que viuen escampats per tot el país es concentren especialment a Praga i a altres
ciutats industrials.
3.
Marc legal
Els drets de les
minories nacionals estan protegits per la llei internacional , (4) les lleis
constitucionals i les lleis dàmbit local pel que fa a àrees concretes. (5) Val a dir que
els acords bilaterals entre la República Txeca i els països veïns, concretament la
República Federal dAlemanya, Polònia i Eslovàquia, garanteixen la protecció dels
drets de les persones que pertanyen a les minories nacionals respectives. Larticle
10 de la Constitució de la República Txeca dóna prioritat als tractats de drets humans
sobre la llei dàmbit local.
La protecció
bàsica de les minories nacionals està determinada a la Constitució (6) i la Carta de
drets i llibertats fonamentals (7) com a part de
lordre constitucional. La Carta confereix drets tant col·lectius com individuals.
Diferencia les minories ètniques de les nacionals, però no en defineix la diferència.
Lany 1994, el Govern de la República Txeca va formular alguns principis no
vinculants jurídicament de la política que fa referència a les minories nacionals en el
document Concepte per a les Qüestions relacionades amb les Minories Nacionals a la
República Txeca. (8) Després
dun llarg període de difícils discussions, el juny de 2001 la Cambra dels Diputats
txeca finalment va aprovar una Llei de minories ètniques i nacionals (Llei de minories),
(9) que va entrar
en vigor el 2 dagost de 2001.
Aquesta Llei de
minories especifica els drets dels membres de les minories nacionals i la competència
dels ministres, de les autoritats administratives i de les autoritats de les unitats
dautoadministració territorial en relació amb aquests drets. Tot i que la Llei es
va basar majoritàriament en la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories
Nacionals, (10) se'n
diferencia en un aspecte fonamental. L'article 2 de la Llei de minories defineix
els termes bàsics minoria nacional i un membre duna minoria
nacional de la manera següent:
"Una minoria
nacional és una comunitat de ciutadans de la República Txeca que viuen en el territori
de lactual República Txeca i, per regla general, es diferencien daltres
ciutadans pel seu origen ètnic comú, el llenguatge, la cultura i les tradicions;
representen una minoria de ciutadans i, alhora, mostren la seva voluntat de ser
considerats una minoria nacional amb el propòsit comú desforçar-se per preservar
i desenvolupar la seva identitat, llenguatge i cultura propis i, alhora, expressar i
preservar els interessos de la seva comunitat que sha format durant la
història."
"Un membre
duna minoria nacional és un ciutadà de la República Txeca que professa qualsevol
origen ètnic diferent del txec i desitja ser considerat membre duna minoria
nacional igual que els altres que professen el mateix origen ètnic."
A més, la Llei
de minories preveu la creació dun Consell de Govern per a les Minories Nacionals
com a òrgan consultiu i impulsor encapçalat per un membre del govern. No obstant això,
aquesta llei rep les crítiques no només dels representants de les minories nacionals,
sinó també de les ONG , (11) ja que
ofereix considerablement menys protecció que els esborranys anteriors i pot tenir menys
importància per als gitanos, donat el límit daplicació del 10 %. A més, la
Comissió per a lEliminació de totes les Formes de Discriminació Racial de les
Nacions Unides va criticar reiteradament la manca de provisions legals per a la protecció
de les minories contra la discriminació, ja que la Llei de minories es va restringir als
drets relacionats amb el desenvolupament de les minories nacionals sense fer front als
problemes de discriminació.
4.
L'ús del llenguatge
El llenguatge
i lhabilitat dutilitzar la llengua minoritària pròpia lliurament, tant en la
vida pública com en la privada, serveix a la majoria de minories com a mitjà
dunitat de grup i com a recurs dautoidentificació per als individus.
4.1.
Comunicació amb les autoritats
Ni la
Constitució conté cap esmena concreta duna llengua oficial o estatal, ni cap altra
llei txeca defineix la llengua oficial o la llengua de comunicació oficial. No obstant
això, lestatus de la llengua txeca com a llengua oficial queda implícita en
algunes regulacions legals. (12)
A la República Txeca es parla
lalemany, el polonès, lhongarès, lucraïnès, el gitano,
leslovac i el croat, tot i que només les quatre primeres estan reconegudes com a
llengües minoritàries oficials.
El dret de les
minories nacionals i ètniques per utilitzar el llenguatge propi a lhora de
comunicar-se amb les autoritats es basa sobretot en larticle 25/2/b de la Constitució. A més, algunes regulacions
legals preveuen que qualsevol persona que declari no parlar txec té el dret a utilitzar
la seva llengua materna davant dun tribunal o davant dels òrgans implicats en
procediments delictius. (13) Lestat
es fa càrrec de les despeses relacionades amb el servei dun intèrpret. Tanmateix,
el Govern destaca que pel que fa a la minoria nacional d'ètnia gitana, un problema
sense resoldre és el nombre del tot insuficient dintèrprets del gitano.
(14)
4.2. Noms i
signes topogràfics
Segons
l'article 7 de la Llei de minories, els membres de les minories poden utilitzar els seus
noms i cognoms en la pròpia llengua. En haver-hi condicions estrictes determinades per
una llei especial de registres, noms i cognoms, (15) a la
pràctica només les ciutadanes de la República Txeca o els pares dun infant de
sexe femení menor d'edat poden sol·licitar
lentrada en el registre dun cognom canviat, sempre que facin una declaració
jurada de la seva qualitat de membres duna minoria nacional. Tot i que tots els
representants de minories nacionals accepten essencialment aquesta nova Llei de registres,
en destaquen que els problemes pràctics no shi reflecteixen prou. Per exemple,
critiquen la despesa administrativa de 1.000 corones txeques (CZK) (16) per canviar una entrada,
especialment per als adults.
A més, la
Llei de minories estipula que es poden utilitzar noms geogràfics bilingües, com per
exemple, en el cas de municipis, carrers, llocs públics, edificis dòrgans
governamentals i dunitats dautogovern territorial. (17) Però a la
pràctica, tal com esmenta lInforme de Govern sobre la Situació de les Minories
Nacionals de juny de 2002, (18) encara no
sha exercit el dret a inscriure els noms de comunitats, carrers i llocs públics en
llengües minoritàries. Això es produeix probablement pel fet que aquest dret només es
pot exercir si el 10 % dels ciutadans locals reconeixen ser membres duna
minoria nacional i el 40 % dels ciutadans adults daquesta minoria ho demana
formalment. El setembre de 2003, la minoria polonesoparlant que viu a la regió de
Silèsia va començar a recollir signatures a favor dels senyals bilingües. El poble més
gran, anomenat Èesky Tisin/Czeski Cieszyn, es va dividir en una part polonesa i una altra
txecoslovaca després del col·lapse de lImperi austrohongarès lany 1918. El
percentatge actual de ciutadans polonesoparlants només suposa el 16,1 % segons el darrer
cens. A més, han iniciat les negociacions amb el Ministeri dInterior Txec per
introduir documents bilingües, com per exemple certificats de naixement, de matrimoni i
de defunció. (19)
4.3. Mitjans
de comunicació
Les
regulacions relacionades amb la llengua i amb els mitjans de divulgació produeixen un
fort impacte en la vida de les persones que pertanyen a minories. (20) Mentre que
els membres de les minories tenen llibertat per accedir als mitjans de comunicació, a la
mateixa vegada, els difusors (21) tenen el
dret, garantit per llei, de difondre els seus programes de manera lliure i independent.
Per això, la interferència amb aquests difusors només es permet dacord amb la
llei i dins dels seus límits. |