Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Tardor 2004


Protecció de les minories i política lingüística a la República Txeca, per Carolin Zwilling
Aquest article ofereix una visió general de la situació actual de les minories nacionals que viuen a la República Txeca, i es centra en la política lingüística de l’Estat. Partint del document de l’any 1994, Concepte per a les Qüestions relacionades amb les Minories Nacionals a la República Txeca, no vinculant jurídicament, aquest nou estat membre va desenvolupar un marc legal majoritàriament satisfactori per a la protecció de les minories nacionals durant la dècada passada per preparar l’ingrés a la Unió Europea.

 

Versió per imprimir.  Protecció de les minories i política lingüística a la República Txeca, per Carolin Zwilling versió per imprimir en PDF. 55 KB

 

Sumari

1. Introducció

2. Informació general: censos i àrees d'assentament

3. Marc legal

4. L'ús del llenguatge
4.1 Comunicació amb les autoritats
4.2 Noms i signes topogràfics
4.3 Mitjans de comunicació

5. Educació de les minories

6. La minoria  nacional de l'ètnia gitana

7. Representació política i institucions per a la protecció de les minories

8. Conclusió

9. Bibliografia

 

1. Introducció

La República Txeca és un dels deu membres nous que es van incorporar a la Unió Europea l’1 maig de 2004. El seus 10,2 milions d’habitants representen actualment el 2,2 % del nombre total de tots els ciutadans de la UE. Després de la derrota de l’Imperi austrohongarès durant la Primera Guerra Mundial, els txecs i els eslovacs van declarar la seva independència l’any 1918 i es van unir com a República Democràtica Federativa de Txecoslovàquia.

Immediatament després de la divisió de la República Federativa Txeca i Eslovaca l’1 de gener de 1993 i de la creació de dos estats unitaris independents, la República Txeca va començar a establir una estreta relació amb la Unió Europea. L’1 de febrer de 1995 va entrar en vigor el Tractat Europeu d’Associació de 1993, segons els qual la República Txeca adquiria l’estatus de país associat, i el gener de 1996 l’Estat ja havia sol·licitat el seu ingrés a la Unió Europea. Una condició per ser membre de la UE era el compliment dels anomenats criteris de Copenhaguen, que inclouen la protecció dels drets humans i el respecte per les minories i la seva protecció. (1) Les negociacions d’accés es van concloure amb èxit el desembre de 2003 i el 16 d’abril del mateix any es va signar el Tractat d’Adhesió. La majoria de ciutadans txecs va donar el seu vist-i-plau a l’ingrés de la República Txeca a la UE en el referèndum celebrat els dies 13 i 14 de juny de 2003.

2. Informació general: censos i àrees d'assentament

Contràriament a l’estructura ètnica fortament heterogènia de Txecoslovàquia, la República Txeca va esdevenir un país gairebé homogeni. Segons el Cens de Població i Habitatge (2) més recent fet l’1 de març de 2001 per l’Oficina d’Estadística Txeca (CSU - Ceský statistický úrad) en cooperació amb el secretariat del Consell de Govern per a les Minories Nacionals, només el 9,9 % de la població (1.022.318 persones) va declarar tenir una nacionalitat diferent de la txeca, incloent, però, les etnicitats moraviana i silesiana (392.524 persones, és a dir, el 3,8 %). (3) El full del cens i les instruccions de metodologia també es van imprimir en llengües minoritàries com ara el polonès, l'alemany, el gitano, l'ucraïnès i el rus, així com en anglès, francès, vietnamita, àrab i xinès. En el cens de 2001 es va deixar una pregunta oberta sota el títol “etnicitat”, de manera que es pogués expressar qualsevol identitat.

Els representants de les minories nacionals van participar tant en la preparació del cens, especialment informant els seus membres per mitjà de l’edició regular d’articles en publicacions periòdiques minoritàries, com en el desenvolupament de les tasques d’ajudants o comissaris dels censos. No obstant això, els representants de la minoria polonesa van criticar la manca d’informació oficial en les llengües minoritàries en les publicacions tant del govern com dels mitjans de comunicació, fet que va emfatitzar reiteradament el possible mal ús de les dades personals.

Les identitats nacionals no txeques més nombroses són la moraviana i la silesiana. Tot i així, els ciutadans de Moràvia i de la Silèsia Txeca no formen una minoria nacional reconeguda. Aquestes identitats nacionals es van introduir durant el procés de transformació social després del canvi de règim l’any 1989 i els líders dels moviments orientats a Moràvia van polititzar la qüestió de protecció de les minories en el transcurs d’una discussió sobre l’estat de Moràvia i Silèsia en l’estructura territorial i administrativa de la República Txeca, qüestió no resolta encara avui dia. Mentre que totes les dades de persones amb etnicitats diferents a la txeca disminueixen en comparació amb el cens anterior de 1991, la davallada d’aquestes identitats nacionals assoleix un dramàtic 70 %: d’1.362.313 moravians i 44.446 silesians, l’any 2001 només van declarar aquestes identitats 373.294 i 11.248 persones, respectivament.

La proporció de la població no txeca varia en funció dels districtes i de les regions de la República Txeca. A excepció de nombrosos però dispersos grups d’eslovacs i gitanos, cap minoria nacional ocupa una posició destacable en l’estructura ètnica actual. La majoria de membres de la minoria nacional eslovaca, com a minoria més nombrosa, però dispersada per tot el territori de la República Txeca, viuen en el territori de la regió moraviana-silesiana d’Ústi, Praga, el sud de Moràvia, al centre de Bohèmia i a les regions de Karlovy Vary. Contràriament als seus assentaments dispersos i per causa de la història, es produeix una concentració significativa de membres de la minoria polonesa al llarg de la frontera estatal amb Polònia on, en els districtes de Frydek-Mistek i Karvina representen més del 8 % de la població local. Les persones que pertanyen a la minoria nacional alemanya viuen a les regions frontereres de l’est, el nord i l’oest, en un entorn d’antigues illes de llengua alemanya. Malgrat la dispersió territorial al llarg de la República Txeca, es pot considerar que la població d'ètnia gitana s’ha concentrat a les ciutats industrialitzades del nord de Bohèmia i del nord de Moràvia, així com a Praga. De la mateixa manera, les minories nacionals menys nombroses de búlgars, russos, rutens, ucraïnesos, grecs, romanesos i també les minories jueves que viuen escampats per tot el país es concentren especialment a Praga i a altres ciutats industrials.

3. Marc legal

Els drets de les minories nacionals estan protegits per la llei internacional, (4) les lleis constitucionals i les lleis d’àmbit local pel que fa a àrees concretes. (5) Val a dir que els acords bilaterals entre la República Txeca i els països veïns, concretament la República Federal d’Alemanya, Polònia i Eslovàquia, garanteixen la protecció dels drets de les persones que pertanyen a les minories nacionals respectives. L’article 10 de la Constitució de la República Txeca dóna prioritat als tractats de drets humans sobre la llei d’àmbit local.

La protecció bàsica de les minories nacionals està determinada a la Constitució (6) i la Carta de drets i llibertats fonamentals (7) com a part de l’ordre constitucional. La Carta confereix drets tant col·lectius com individuals. Diferencia les minories ètniques de les nacionals, però no en defineix la diferència. L’any 1994, el Govern de la República Txeca va formular alguns principis no vinculants jurídicament de la política que fa referència a les minories nacionals en el document Concepte per a les Qüestions relacionades amb les Minories Nacionals a la República Txeca. (8) Després d’un llarg període de difícils discussions, el juny de 2001 la Cambra dels Diputats txeca finalment va aprovar una Llei de minories ètniques i nacionals (Llei de minories), (9) que va entrar en vigor el 2 d’agost de 2001.

Aquesta Llei de minories especifica els drets dels membres de les minories nacionals i la competència dels ministres, de les autoritats administratives i de les autoritats de les unitats d’autoadministració territorial en relació amb aquests drets. Tot i que la Llei es va basar majoritàriament en la Convenció Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals, (10) se'n diferencia en un aspecte fonamental. L'article 2 de la Llei de minories defineix els termes bàsics “minoria nacional” i “un membre d’una minoria nacional” de la manera següent:

"Una minoria nacional és una comunitat de ciutadans de la República Txeca que viuen en el territori de l’actual República Txeca i, per regla general, es diferencien d’altres ciutadans pel seu origen ètnic comú, el llenguatge, la cultura i les tradicions; representen una minoria de ciutadans i, alhora, mostren la seva voluntat de ser considerats una minoria nacional amb el propòsit comú d’esforçar-se per preservar i desenvolupar la seva identitat, llenguatge i cultura propis i, alhora, expressar i preservar els interessos de la seva comunitat que s’ha format durant la història."

"Un membre d’una minoria nacional és un ciutadà de la República Txeca que professa qualsevol origen ètnic diferent del txec i desitja ser considerat membre d’una minoria nacional igual que els altres que professen el mateix origen ètnic."

A més, la Llei de minories preveu la creació d’un Consell de Govern per a les Minories Nacionals com a òrgan consultiu i impulsor encapçalat per un membre del govern. No obstant això, aquesta llei rep les crítiques no només dels representants de les minories nacionals, sinó també de les ONG, (11) ja que ofereix considerablement menys protecció que els esborranys anteriors i pot tenir menys importància per als gitanos, donat el límit d’aplicació del 10 %. A més, la Comissió per a l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació Racial de les Nacions Unides va criticar reiteradament la manca de provisions legals per a la protecció de les minories contra la discriminació, ja que la Llei de minories es va restringir als drets relacionats amb el desenvolupament de les minories nacionals sense fer front als problemes de discriminació.

4. L'ús del llenguatge

El llenguatge i l’habilitat d’utilitzar la llengua minoritària pròpia lliurament, tant en la vida pública com en la privada, serveix a la majoria de minories com a mitjà d’unitat de grup i com a recurs d’autoidentificació per als individus.

4.1. Comunicació amb les autoritats

Ni la Constitució conté cap esmena concreta d’una llengua oficial o estatal, ni cap altra llei txeca defineix la llengua oficial o la llengua de comunicació oficial. No obstant això, l’estatus de la llengua txeca com a llengua oficial queda implícita en algunes regulacions legals. (12)

A la República Txeca es parla l’alemany, el polonès, l’hongarès, l’ucraïnès, el gitano, l’eslovac i el croat, tot i que només les quatre primeres estan reconegudes com a llengües minoritàries oficials.

El dret de les minories nacionals i ètniques per utilitzar el llenguatge propi a l’hora de comunicar-se amb les autoritats es basa sobretot en l’article 25/2/b de la Constitució. A més, algunes regulacions legals preveuen que qualsevol persona que declari no parlar txec té el dret a utilitzar la seva llengua materna davant d’un tribunal o davant dels òrgans implicats en procediments delictius. (13) L’estat es fa càrrec de les despeses relacionades amb el servei d’un intèrpret. Tanmateix, el Govern destaca que “pel que fa a la minoria nacional d'ètnia gitana, un problema sense resoldre és el nombre del tot insuficient d’intèrprets del gitano”. (14)

4.2. Noms i signes topogràfics

Segons l'article 7 de la Llei de minories, els membres de les minories poden utilitzar els seus noms i cognoms en la pròpia llengua. En haver-hi condicions estrictes determinades per una llei especial de registres, noms i cognoms, (15) a la pràctica només les ciutadanes de la República Txeca o els pares d’un infant de sexe femení menor d'edat poden sol·licitar l’entrada en el registre d’un cognom canviat, sempre que facin una declaració jurada de la seva qualitat de membres d’una minoria nacional. Tot i que tots els representants de minories nacionals accepten essencialment aquesta nova Llei de registres, en destaquen que els problemes pràctics no s’hi reflecteixen prou. Per exemple, critiquen la despesa administrativa de 1.000 corones txeques (CZK) (16) per canviar una entrada, especialment per als adults.

A més, la Llei de minories estipula que es poden utilitzar noms geogràfics bilingües, com per exemple, en el cas de municipis, carrers, llocs públics, edificis d’òrgans governamentals i d’unitats d’autogovern territorial. (17) Però a la pràctica, tal com esmenta l’Informe de Govern sobre la Situació de les Minories Nacionals de juny de 2002, (18) encara no s’ha exercit el dret a inscriure els noms de comunitats, carrers i llocs públics en llengües minoritàries. Això es produeix probablement pel fet que aquest dret només es pot exercir si el 10 % dels ciutadans locals reconeixen ser membres d’una minoria nacional i el 40 % dels ciutadans adults d’aquesta minoria ho demana formalment. El setembre de 2003, la minoria polonesoparlant que viu a la regió de Silèsia va començar a recollir signatures a favor dels senyals bilingües. El poble més gran, anomenat Èesky Tisin/Czeski Cieszyn, es va dividir en una part polonesa i una altra txecoslovaca després del col·lapse de l’Imperi austrohongarès l’any 1918. El percentatge actual de ciutadans polonesoparlants només suposa el 16,1 % segons el darrer cens. A més, han iniciat les negociacions amb el Ministeri d’Interior Txec per introduir documents bilingües, com per exemple certificats de naixement, de matrimoni i de defunció. (19)

4.3. Mitjans de comunicació

Les regulacions relacionades amb la llengua i amb els mitjans de divulgació produeixen un fort impacte en la vida de les persones que pertanyen a minories. (20) Mentre que els membres de les minories tenen llibertat per accedir als mitjans de comunicació, a la mateixa vegada, els difusors (21) tenen el dret, garantit per llei, de difondre els seus programes de manera lliure i independent. Per això, la interferència amb aquests difusors només es permet d’acord amb la llei i dins dels seus límits.

 

1 de 3