|
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La política lingüística a Letònia, per Giovanni Poggeschi | |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
CONTINUA |
|
L’argument principal de la Sra. Ignatane es basa en el fet que el CLE ja li havia concedit un certificat lingüístic. També descriu les condicions amb què es va portar a terme l’examen: la Sra. Ignatane estava treballant, quan es va interrompre la classe d’alemany que estava fent als alumnes i se li va demanar que fes un exercici per escrit en letó. L’examen el va portar a terme un inspector amb la presència de dos testimonis, que eren mestres de la mateixa escola. Donades les circumstàncies, la Sra. Ignatane va al·legar que no es tinguessin en compte les errades ortogràfiques i d’altres errades que es van utilitzar com a prova de la seva limitada competència de la llengua letona. La conclusió del Comitè va ser la següent: El Comitè observa que, en aquest cas, la decisió d’un sol inspector, presa uns quants dies abans de les eleccions i que contradiu el certificat d’aptitud lingüística emès uns quants anys abans per un període de temps il·limitat, per part d’un consell d’especialistes de la llengua letona, va ser suficient perquè la Comissió Electoral decidís excloure l’autora de la llista de candidats a les eleccions municipals. El Comitè afirma que el partit estatal no rebutja la validesa del certificat en relació amb la posició professional de l’autora, sinó que basa la seva decisió en els resultats de l’examen de l’inspector pel que fa a l’aptitud de l’autora. El Comitè també destaca que el partit estatal no ha objectat l’argument del Consell segons el qual la llei letona no ofereix diferents nivells de competència de la llengua oficial per presentar-se a les eleccions, sinó que aplica els estàndards i els certificats utilitzats en altres casos. Els resultats de l’examen van fer que es privés l’autora d’exercir el seu dret a participar en la vida pública de conformitat amb l’article 25 del Conveni. El Comitè observa que el primer examen, l’any 1993, es va portar a terme d’acord amb els requisits formals i el van avaluar cinc experts, mentre que l’examen de 1997 es va portar a terme de manera ad hoc i només el va avaluar una persona. L’anul·lació de la candidatura de l’autora amb l’examen conseqüent que no es basava en criteris objectius i amb el qual el partit estatal no ha demostrat que el procés va ser correcte, és incompatible amb les obligacions del partit estatal segons l’article 25 del Conveni." Així, el Comitè conclou que, privant la Sra. Ignatane de presentar-se a les eleccions locals a la ciutat de Riga l’any 1997, excloent-la de la llista de candidats perquè no tenia prou nivell de competència de la llengua oficial, la Sra. Ignatane ha patit injúries específiques. El Comitè de Drets Humans considera que l’autora és víctima d’una violació de l’article 25, juntament amb l’article 2 del Conveni. El segon cas és Podkolzina versus Letònia, jutjat pel Tribunal Europeu de Drets Humans.(23) També fa referència a la necessitat de posseir el certificat lingüístic per poder-se presentar a les eleccions. La Sra. Podkolzina, una russoparlant nativa, era una candidata a diputada del Partit de la Concòrdia Popular (la coalició pels Drets Humans a favor de la minoria en una Letònia Unida) a les eleccions parlamentàries celebrades l’octubre de 1998. El 21 d’agost de 1998, la Comissió Electoral Central va excloure la Sra. Podkolzina de la llista electoral basant-se en una disposició de la Llei electoral perquè “el seu nivell de competència lingüística estatal era insuficient". La decisió es va prendre després que el Centre Lingüístic Estatal disposés que la competència en la llengua estatal de la Sra. Podkolzina no corresponia al tercer nivell. Es van basar com a punt de referència en els resultats d’un examen que va portar a terme un inspector de la llengua estatal el 7 d’agost de 1998, malgrat el fet que la Sra. Podkolzina, com la Sra. Ignatane, posseeix un certificat vàlid del tercer nivell de competència de la llengua estatal, tal com s’exigeix. Tot i que les autoritats letones no han contradit la validesa d’aquell document, a la demandant li han exigit presentar un certificat addicional de competència. L’avaluació l’han deixat a discreció d’un sol inspector lingüístic, els poders del qual el Tribunal va considerar excessius. Com a conseqüència, el Tribunal va considerar que, en absència de qualsevol garantia objectiva, el procediment seguit en el cas de la demandant era incompatible amb els requisits de procediment de justícia i de certesa legal a l’hora de determinar si un candidat és apte per a les eleccions. Òbviament, no és el Tribunal qui ha de determinar l’elecció de la llengua laboral d’un parlament nacional, “….ja que aquella elecció es va dictaminar per mitjà de consideracions històriques i polítiques i, en principi, era exclusivament l’Estat que l’havia de determinar…”, però alhora la demandant posseïa un certificat lingüístic vàlid que demostrava que podia participar en l’activitat del Saeima (Parlament) sense cap mena de problema. Com a conseqüència d'això, el Tribunal va declarar unànimement que s’havia produït una violació de l’Article 3 del Protocol núm. 1 (dret a les eleccions lliures).(24) D’aquesta manera, tot i que els principis ratificats a la Llei de la llengua estatal són completament legítims, aquest no és el cas de les actuacions específiques que han emprès alguns funcionaris. De fet, en ambdós casos els “inspectors lingüístics” van abusar de la seva posició per denegar un dret fonamental a dos ciutadans. L’impacte d’aquells casos deu haver estat rellevant perquè el 9 de maig de 2002, el Saeima va decidir abolir els requisits de la llengua estatal per als candidats a diputat a les eleccions parlamentàries i municipals. Sembla que aquesta concessió es compensa amb la revisió que afecta l’Article 18 de la Constitució, que actualment conté una nova disposició segons la qual cada Membre del Saeima té l’obligació de lliurar un certificat d’adhesió que inclogui la promesa “d’enfortir … la llengua letona com a única llengua estatal”. Una altra “peça” fonamental de la política lingüística a Letònia que s’ha presentat davant del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) és la reforma educativa prevista per a l’any 2004 que preveu deixar de donar suport estatal a l’educació secundària en llengües minoritàries. (25) És difícil preveure com reaccionarà el Tribunal, però si és cert que es va presentar la sol·licitud argumentant que s’ha negligit el dret a escollir la llengua de l'ensenyament, la demanda té poques perspectives per tirar endavant, donat el precedent del Cas Lingüístic Belga de 1968, que declara que les “conviccions filosòfiques” de l’Article 2 del Protocol 1 de la Convenció Europea de Drets Humans no inclou el dret a escollir la llengua de l’ensenyament a les escoles. Aquest principi també s’ha utilitzat al famós judici del Tribunal Constitucional espanyol 337/1994, de 23 de desembre, que declara legítim el sistema educatiu català.(26) Una doctrina molt crítica de les polítiques de llengua i ciutadania letones declara que “el projecte nacionalista té com a objectiu establir un estat-nació basat en la llengua i la cultura letones en un territori que actualment és summament multicultural, i es rebutja el multiculturalisme perquè no pot garantir la supremacia del grup ètnic titular”. (27) En aquest sentit, plantejo el dubte si en aquest marc s’utilitza erròniament el terme “multicultural”: el que les institucions letones rebutgen clarament és un sistema basat en la igualtat de les nacionalitats que viuen en el seu territori. Els letons tenen dret a reconstruir la seva democràcia i el seu Estat, prenent com a base els seus valors culturals nacionals, com la llengua. L’Estat és, en gran mesura, “de la nació cultural dominant i per a la nació cultural dominant”(28). Això implica que els membres de la minoria s’han d’integrar en aquest Estat, però l’Estat també ha de respectar i promoure alguns drets minoritaris. A Letònia no hi ha espai per a un Estat basat en la igualtat política dels letons i dels russos (parlants), però s’ha d’admetre un cert grau de multiculturalisme. Els polítics hauran de determinar com s’ha de portar a terme aquesta doble tasca.(29) El que és del tot incongruent amb aquest doble objectiu és excloure una gran part dels residents del país de les decisions polítiques. Això explica per què les polítiques de Letònia haurien de tenir com a objectiu una millor integració dels russoparlants no solament a través de l’educació, sinó també amb la permissió d'un nivell més alt de participació en la presa de decisions, i garantir que es concedeixi la ciutadania a tots els residents legals de la República de Letònia. Giovanni Poggeschi |
