4. Educació
Lany 1995 hi
havia més de 20 societats culturals minoritàries diferents en funcionament i era
possible ser educat en una de les vuit llengües a les escoles russes, jueves, poloneses,
estonianes, ucraïneses, lituanes, romes i bielorusses subvencionades per lEstat.(11)
Els grups ètnics més petits com ara els tàtars, armenis, àzeris, alemanys i livonis podien rebre educació en les seves llengües a
les classes de catequesi dels diumenges .(12)
La llei
deducació de 1991 va donar dret a les persones a ser educades en la seva llengua
nativa i, alhora, va enunciar que la llengua de lEstat shavia densenyar
a tots els nens. Aquesta estratègia comunitària va haver de canviar, i la Llei
dEducació de 1998 és linstrument normatiu fonamental que demostra aquest
canvi. Aquesta llei preveu la introducció de la llengua letona com a llengua educativa a
totes les escoles secundàries estatals i la implementació de leducació bilingüe
a les escoles primàries a partir de l1 de setembre de 2004. Sha descrit el
sistema educatiu letó com la força motriu més important del procés
dintegració. (13)
Els articles més
rellevants de la Llei dEducació són els següents: (14)
Article 9. Llengua
dadquisició de leducació
(1) A les
institucions educatives estatals i municipals leducació es rebrà en la llengua
estatal.
(2) Leducació es pot rebre en
daltres llengües:
a)
a les institucions educatives privades;
b) a les institucions educatives estatals o municipals que posin en marxa
programes educatius de minories nacionals. El Ministeri dEducació i Ciència
determinarà quines assignatures daquests programes shan densenyar en la
llengua estatal;
c) a les institucions educatives que prescriuen les lleis especials.
(3) Qualsevol persona que hagi de ser educada per
aconseguir leducació primària o secundària dominarà la llengua estatal i
sexaminarà daquesta matèria en la mesura i dacord amb el procediment
establert pel Ministeri dEducació i Ciència.
(4) Els exàmens per aconseguir els certificats professionals
es faran en la llengua estatal.
(5) Els papers necessaris per certificar un títol acadèmic
(diplomatura o llicenciatura) i un doctorat sescriuran i es presentaran en la
llengua estatal, excepte en els casos en què altres lleis ho estableixin.
(6) La presentació del certificat professional i
el canvi duna professió subvencionada per lEstat o pel pressupost municipal
es farà en la llengua estatal.
Article 41.
Programes Educatius per a les Minories Nacionals
(1) Les institucions educatives prepararan
programes educatius per a les minories nacionals dacord amb els estàndards
educatius estatals, utilitzant com a base models educatius generals que han estat aprovats
pel Ministeri dEducació i Ciència.
(2) Els programes educatius minoritaris inclouran,
a més, el contingut necessari [exigit] per adquirir la cultura ètnica adequada i la
integració de la minoria a Letònia [a la societat letona].
(3) El Ministeri dEducació i Ciència
determinarà les assignatures destudi dels programes educatius minoritaris que
shan destudiar en la llengua estatal.
Segons el programa previst, les
assignatures que a partir de l1 de setembre de 2004 es podran ensenyar en llengües minoritàries a les escoles
secundàries de llengües minoritàries, són només de
llengües minoritàries, i també assignatures relacionades amb la identitat i la
cultura minoritàries".
Sha generat un
conflicte (15) perquè les persones
russoparlants consideren que aquestes disposicions els discriminen. Com a conseqüència,
la nova situació pot originar lincrement descoles privades en llengua russa,
una opció a la qual només hi poden accedir els fills de les famílies
benestants.(16)
De ben segur que la
qüestió de leducació és molt delicada, però sespera que les autoritats
letones creïn un sistema en què la llengua letona sigui fonamental. Un sistema
daquest tipus de ben segur que no crearà guetos lingüístics en els quals la gent
no sàpiga la llengua estatal. La integració de les persones que no parlen letó té el
seu punt de partida en el sistema educatiu. Per aconseguir aquesta integració cal
sacrificar alguns drets lingüístics de la minoria russoparlant, però això
sha dentendre des de lòptica de la creació dun Estat-Nació que
respecta les minories, però que considera que el seu estatus no és igual que el de la
majoria, que correspon a la nació fundadora.
5. La legislació de la ciutadania
La legislació letona
pel que fa a la llengua estatal, i la legislació relacionada amb leducació
shan dentendre com un esforç per proporcionar una base sòlida per recuperar
una llengua que, tot i ser la llengua majoritària, sha de considerar com una
llengua en perill.
El que suscita més
dubtes infundats sobre la legislació letona pel que fa a les minories és el paquet de
disposicions relacionades amb la ciutadania. Alguns comentaristes han descrit aquestes
mesures com un desig existent, però inconfessable, de fer desaparèixer de Letònia la
major part dels russoparlants, fent-los fora del país.
La Llei de ciutadania
de 1993 i les regulacions relacionades amb ella, tot i que al 1998 se nhan esmenat
els aspectes més extrems per complir els requisits europeus, limiten laccés
immediat a la ciutadania letona a totes aquelles persones que ja la posseïen lany
1940 (any en què Letònia va perdre la sobirania) i als seus descendents, i a totes
aquelles persones que van néixer a Letònia després de lany 1991: per a
laltra gent hi ha dhaver un procés de naturalització, segons
lanomenat sistema finestra (window-system),
que disposa un nombre màxim anual de naturalitzacions. Com a conseqüència
d'això, prop de 600.000 residents de Letònia segueixen sense estar nacionalitzats:
sels concedeixen certs drets (la majoria atorgats per mitjà de la Llei
destatus dels antics ciutadans soviètics), però no tenen dret a drets polítics
fonamentals.(17)
Més concretament,
segons lArticle 2 són ciutadans de Letònia:
1) Les persones que eren ciutadanes de Letònia el 17 de juny de 1940 i els seus
descendents que shagin registrat segons els procediments que estableix la llei,
excepte les persones que hagin esdevingut ciutadanes (subjectes) dalgun altre estat
després del 4 de maig de 1990. (18)
És, doncs,
indubtable que les recomanacions de la Comissió Europea van contribuir als canvis
de la legislació de la ciutadania i la llengua". Lany 1998, per exemple,
Letònia va abolir el sistema finestra i va concedir, a petició dels pares,
la ciutadania dels nens sense nacionalitat nascuts a Letònia després del 21 dagost
de 1991. (19) De fet, el nou text de
lArticle 3 diu el següent:
1) Un infant nascut a
Letònia després del 21 dagost de 1991 serà reconegut com a ciutadà letó en el
procediment que es determina a la segona i a la tercera part daquest Article, sempre
que el nen/a compleixi els requisits següents:
a) Letònia és el
seu país de residència permanent;
b) no ha estat
condemnat/ada a presó durant més de cinc anys per cometre un crim dins de Letònia o de
qualsevol altre país;
c) anteriorment, ha
estat una persona sense nacionalitat o un no resident.
Aquells canvis són
molt importants i reflecteixen la intenció del govern letó denfocar la seva
política etnopolítica cap a una nova direcció des que va quedar clar que sis anys
dexclusió a gran escala no va fer més que augmentar la separació ètnica en la
societat. (20)
6.
La jurisprudència letona i europea relacionada amb la política lingüística letona
És interessant
analitzar alguns processos judicials nacionals i internacionals sobre la llengua i els
drets de les minories a Letònia, i també destacar les diferències amb què es tracten
aquests casos de diferents maneres segons els diferents paràmetres (i també
sensibilitats).
El cas Mentzen o Mencena
del Tribunal Constitucional Letó de 21 de desembre de 2001 ha estat fins ara el
judici nacional més important del Tribunal Superior a Letònia.(21)
El 13 de juliol de 2001 Juta Mencena (a partir dara demandant) va presentar una
demanda al Tribunal Constitucional perquè després de casar-se amb un ciutadà de la
República Federal dAlemanya, Ferdinand Carl Friedrich Mentzen, el Departament de
Ciutadania i dAfers dEmigració li va expedir un passaport on
lortografia del seu cognom era Mencena. La pàgina 14 del passaport indicava en
anglès que la forma original del cognom era Mentzen.
El Tribunal
Constitucional va declarar la legitimitat de larticle 19 de la Llei de llengua
estatal que declara que Els noms de les persones es presentaran dacord amb les
tradicions de la llengua letona i sescriuran seguint les normes existents de la
llengua literària, tal com es preveu en les disposicions del paràgraf 2 daquest
capítol. El paràgraf dos, juntament amb la Regulació del Gabinet de Ministres
núm. 295 de 22 dagost de 2000, pertany al cas apel·lat per la Sra. Mentzen (o
Mencena), que diu així:
En un passaport o
certificat de naixement, a més del nom i del cognom de la persona que es presenta
dacord amb les normes existents de la llengua letona, es disposarà el nom familiar
històric de la persona, o la forma original del nom propi en una llengua diferent,
transcrit a lalfabet romà, si la persona o els pares dun menor així ho
desitgen i ho poden demostrar per mitjà de documents."
Aquesta darrera
disposició preserva el dret personal de la demandant, que també pot tenir escrit al
passaport el seu nom en la forma original juntament amb la versió letona. Però el
Tribunal ha considerat que la traducció dun nom estranger a aquesta
llengua pot ser important i vital per la situació sociolingüística de la llengua
letona. Aquesta pràctica està més arrelada en la llengua letona que en
lortografia de qualsevol altra llengua de lalfabet romà.
Sanalitzaran
breument dos casos pel que fa a lobligació lingüística de saber la llengua
letona. El primer és el cas Ignatane, (22)
adoptat pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides (establert a larticle 28
del Conveni Internacional de drets Civils i Polítics). La protagonista de la notícia va
ser la Sra. Antonina Ignatane, una mestra de nacionalitat russa amb ciutadania letona, a
qui lany 1993 se li havia concedit un certificat daptitud lingüística que
certificava que havia aconseguit el tercer nivell, el nivell de competència més elevat.
Lany 1997 es va presentar a les eleccions locals com a candidata al Moviment de
Justícia Social i Igualtat de Drets a Letònia. L11 de febrer de 1997 la van
excloure de la llista per mitjà duna decisió de la Comissió Electoral de Riga,
emparant-se en una opinió emesa pel Consell Lingüístic Estatal (CLE) segons la qual el
seu nivell de competència de la llengua oficial no era lexigit. Segons
lArticle 9, paràgraf 7 de la Llei deleccions als Ajuntaments i als Consells
Municipals, de 13 de gener de 1994, qualsevol persona que no posseeixi el nivell 3 de
competència de la llengua estatal (el més elevat) no es pot presentar a les eleccions.
Segons larticle 22, la Comissió Electoral pot excloure un candidat de la llista si
aquest candidat no compleix el requisits corresponents al nivell 3 de competència
lingüística de la llengua estatal, i el Consell Lingüístic Estatal ho ha de certificar
mitjançant una opinió.
Un cop exhaurits els
recursos nacionals, i després que els Tribunals nacionals confirmessin la validesa de la
sanció lingüística, la Sra. Ignatane va al·legar que, privant-la de loportunitat
de presentar-se a les eleccions locals, Letònia violava els articles 2 i 25 del Conveni.
La decisió de la
Comissió Electoral va confirmar la decisió anterior, i el Comitè de Drets Humans de les
Nacions Unides va afirmar que:
El Partit
Estatal és de lopinió que les disposicions de la Llei deleccions als
ajuntaments i als consells municipals compleixen els requisits del Conveni Internacional
de Drets Civils i Polítics, tal com sestableix al Comentari General del Comitè de
Drets Humans núm. 25, article 25, que declara que "qualsevol condició que
sapliqui a lexercici dels drets protegits per larticle 25 shaurà
de basar en criteris objectius i raonables". Segons el Partit Estatal, la
participació en els afers públics exigeix un nivell elevat de competència de la llengua
estatal i aquesta condició prèvia és raonable i es basa en criteris objectius, els
quals sestableixen a la regulació relacionada amb el certificat de competència de
la llengua estatal. El partit estatal diu que, segons aquelles regulacions, hi ha diversos
grups de persones a les quals sels exigeix el nivell 3 de competència de la llengua
estatal, entre els quals sinclouen els representants electorals. El nivell més
elevat (nivell 3) demostra lhabilitat de parlar amb fluïdesa la llengua oficial,
dentendre textos escollits a latzar i de redactar textos en la llengua oficial
relacionats amb les seves obligacions oficials. |