Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo


Política lingüística a Estònia, per Mart Rannut


CONTINUA


D’entre les persones amb necessitats lingüístiques especials, s’hi inclouen els sords i les persones amb deficiència auditiva, així com els cecs, els sordocecs, els dislèxics, etc. Les persones amb deficiència auditiva utilitzen el llenguatge de signes en estonià. En aquest cas cal garantir unes condicions favorables per a tots els usuaris del llenguatge de signes i les persones amb necessitats lingüístiques especials de cara a l’estudi, la comunicació i el lloc de treball.

El document proporciona política lingüística estrangera, a més de l’estoniana. L’anglès, el rus, l’alemany, el francès i el finès afecten en gran part el desenvolupament de l’estonià i tenen una importància especial en la comunicació internacional. Per tal de garantir un desenvolupament normal de l’estonià i evitar les influències no desitjades, seria essencial que la població estoniana tingués un bon coneixement de les llengües estrangeres (dues o tres llengües estrangeres, inclòs l’anglès), hi hauria d’haver intèrprets i traductors qualificats amb un coneixement excel·lent de l’estonià i la llengua estoniana s’hauria de representar internacionalment. Per tant, l’objectiu és implementar una política lingüística estrangera que tingui en compte les necessitats de desenvolupament de la llengua estoniana (aprenentatge i ensenyament, estudi i ús) i garantir la representació internacional de la llengua estoniana. Les tasques previstes són: aconseguir el nivell d’ensenyament de la llengua estrangera que permetrà que:  a) els alumnes d’ensenyament obligatori que deixen els estudis puguin obtenir el nivell B1 com a mínim d’una llengua estrangera; b) els alumnes de secundària que deixen els estudis puguin obtenir el nivell B2 com a mínim d’una llengua estrangera; c) els graduats de   batxillerat puguin obtenir el nivell B2 com a mínim de dues llengües estrangeres; d) els mestres de llengües estrangeres puguin obtenir el nivell C2 de la llengua respectiva. D’entre les principals activitats planificades destaquen augmentar la formació de professors universitaris, mestres, intèrprets i traductors de llengües estrangeres i organitzar la formació continuada, la investigació de mercat per identificar els grups objectius i les seves necessitats, la supervisió acadèmica, l’avaluació dels intèrprets i traductors i la modernització dels materials d’ensenyament i dels plans d’estudi. Això es produeix juntament amb la representació creixent de l’estonià en els plans d’estudi de llengua estrangera, fet que dóna suport als estudis comparatius de l’estonià i de les llengües que influencien l’estonià i ajuda a desenvolupar materials d’ensenyament que tenen en compte les relacions entre l’estonià i les llengües que l’influencien, establint així el centre nacional de desenvolupament de les proves i augmentant l’ensenyament acadèmic de l’estonià fora d’Estònia.

19. Conclusió

Actualment s’utilitza l’estonià en totes les esferes de la vida. Però en molts camps hi ha signes evidents de pèrdues d’àmbit respecte a altres llengües i inconvenients en la qualitat de la llengua utilitzada. Els darrers deu anys a Estònia s’han orientat cap a l’obertura; amb l’antecedent de la globalització i del desenvolupament de la societat de la informació s’havia debilitat la posició estoniana. Els factors negatius que afecten les oportunitats de desenvolupament de la llengua estoniana inclouen la immigració de la gent que no parla estonià i l’emigració dels estonians, així com la gran davallada del nombre de nadius estonianoparlants. Aquest darrer fet no es compensa amb l’augment de persones que saben estonià a Estònia i a la resta del món.

Les lleis del llenguatge i la ciutadania adoptades l’any 1995 van marcar l’estabilitat de la societat i la consolidació del poder, i això va fer possible posar en marxa una nova política lingüística destinada a la creació de la nació, les principals seccions de la qual són:

- l’estonià com a única llengua oficial i nacional (principi de llengua comuna);

- protecció de les minories mitjançant l’autonomia territorial i cultural (jerarquització i regulació de les llengües autòctones);

- diversos règims funcionals de llengua estrangera;

- respecte pels drets humans lingüístics dels individus;

- promoció activa de la integració;

- subordinació a la llei internacional.

L’enfocament jurídic és no ètnic i purament instrumental. Contràriament a la Llei de la Llengua de 1989, la legislació lingüística no s’utilitza amb finalitats propagandístiques. Gairebé tots els residents que viuen legalment a Estònia, independentment del seu origen ètnic, poden sol·licitar i obtenir la ciutadania estoniana, si ho desitgen. És per això que l’etnicitat no té valor jurídic a l’hora de fixar-se una posició en la societat. Al contrari, la competència de la llengua comuna es valora mitjançant el sistema de diversos àmbits (ciutadania, lloc de treball, eleccions, etc.). En aquest sentit, els desenvolupaments marquen la transformació de la societat a una societat més democràtica i cívica. Tanmateix, els darrers anys, la legislació lingüística a Estònia no s’ha desenvolupat de manera constant perquè s’ha vist afectada per la remodelació política nacional i per les pressions internacionals.

Malgrat totes les tensions, es pot observar una normalització lingüística gradual amb l’estonià com a llengua nacional coneguda per l’àmplia majoria, mentre que les llengües minoritàries continuen adaptant-se a les noves condicions (inclosa la reactivació ètnica) i la popularitat de les principals llengües estrangeres continua creixent.

Mart Rannut
Facultat de Pedagogia de Tallinn
rannut@tpu.ee


6 de 6