|
Dentre les persones amb necessitats lingüístiques
especials, shi inclouen els sords i les persones amb deficiència auditiva, així
com els cecs, els sordocecs, els dislèxics, etc. Les persones amb deficiència auditiva
utilitzen el llenguatge de signes en estonià. En aquest cas cal garantir unes condicions
favorables per a tots els usuaris del llenguatge de signes i les persones amb necessitats
lingüístiques especials de cara a lestudi, la comunicació i el lloc de treball.
El document
proporciona política lingüística estrangera, a més de lestoniana.
Langlès, el rus, lalemany, el francès i el finès afecten en gran part el
desenvolupament de lestonià i tenen una importància especial en la comunicació
internacional. Per tal de garantir un desenvolupament normal de lestonià i evitar
les influències no desitjades, seria essencial que la població estoniana tingués un bon
coneixement de les llengües estrangeres (dues o tres llengües estrangeres, inclòs
langlès), hi hauria dhaver intèrprets i traductors qualificats amb un
coneixement excel·lent de lestonià i la llengua estoniana shauria de
representar internacionalment. Per tant, lobjectiu és implementar una política
lingüística estrangera que tingui en compte les necessitats de desenvolupament de la
llengua estoniana (aprenentatge i ensenyament, estudi i ús) i garantir la representació
internacional de la llengua estoniana. Les tasques previstes són: aconseguir el nivell
densenyament de la llengua estrangera que permetrà que: a) els
alumnes densenyament obligatori que deixen els estudis puguin obtenir el nivell B1
com a mínim duna llengua estrangera; b)
els alumnes de secundària que deixen els estudis puguin obtenir el nivell B2 com a mínim
duna llengua estrangera; c) els graduats
de batxillerat puguin obtenir el nivell B2
com a mínim de dues llengües estrangeres; d)
els mestres de llengües estrangeres
puguin obtenir el nivell C2 de la llengua respectiva. Dentre les principals
activitats planificades destaquen augmentar la formació de professors universitaris,
mestres, intèrprets i traductors de llengües estrangeres i organitzar la formació
continuada, la investigació de mercat per identificar els grups objectius i les seves
necessitats, la supervisió acadèmica, lavaluació dels intèrprets i traductors i
la modernització dels materials densenyament i dels plans destudi. Això es
produeix juntament amb la representació creixent de lestonià en els plans
destudi de llengua estrangera, fet que dóna suport als estudis comparatius de
lestonià i de les llengües que influencien lestonià i ajuda a desenvolupar
materials densenyament que tenen en compte les relacions entre lestonià i les
llengües que linfluencien, establint així el centre nacional de desenvolupament de
les proves i augmentant lensenyament acadèmic de lestonià fora
dEstònia.
19. Conclusió
Actualment sutilitza
lestonià en totes les esferes de la vida. Però en molts camps hi ha signes
evidents de pèrdues dàmbit respecte a altres llengües i inconvenients en la
qualitat de la llengua utilitzada. Els darrers deu anys a Estònia shan orientat cap
a lobertura; amb lantecedent de la globalització i del desenvolupament de la
societat de la informació shavia debilitat la posició estoniana. Els factors
negatius que afecten les oportunitats de desenvolupament de la llengua estoniana inclouen
la immigració de la gent que no parla estonià i lemigració dels estonians, així
com la gran davallada del nombre de nadius estonianoparlants. Aquest darrer fet no es
compensa amb laugment de persones que saben estonià a Estònia i a la resta del
món.
Les lleis del
llenguatge i la ciutadania adoptades lany 1995 van marcar lestabilitat de la
societat i la consolidació del poder, i això va fer possible posar en marxa una nova
política lingüística destinada a la creació de la nació, les
principals seccions de la qual són:
- lestonià com a única
llengua oficial i nacional (principi de llengua comuna);
- protecció de les minories
mitjançant lautonomia territorial i cultural (jerarquització i regulació de les
llengües autòctones);
- diversos règims funcionals de
llengua estrangera;
- respecte pels drets humans
lingüístics dels individus;
- promoció activa de la
integració;
- subordinació a la llei
internacional.
Lenfocament
jurídic és no ètnic i purament instrumental. Contràriament a la Llei
de la Llengua de 1989, la legislació lingüística no sutilitza amb finalitats
propagandístiques. Gairebé tots els residents que viuen legalment a Estònia,
independentment del seu origen ètnic, poden sol·licitar i obtenir la ciutadania
estoniana, si ho desitgen. És per això que letnicitat no té valor jurídic a
lhora de fixar-se una posició en la societat. Al contrari, la competència de la
llengua comuna es valora mitjançant el sistema de diversos àmbits (ciutadania, lloc de
treball, eleccions, etc.). En aquest sentit, els desenvolupaments marquen la
transformació de la societat a una societat més democràtica i cívica. Tanmateix, els
darrers anys, la legislació lingüística a Estònia no sha desenvolupat de manera
constant perquè sha vist afectada per la remodelació política nacional i per les
pressions internacionals.
Malgrat totes les tensions, es pot
observar una normalització lingüística gradual amb lestonià com a llengua
nacional coneguda per làmplia majoria, mentre que les llengües minoritàries
continuen adaptant-se a les noves condicions (inclosa la reactivació ètnica) i la
popularitat de les principals llengües estrangeres continua creixent.
Mart Rannut
Facultat de Pedagogia de Tallinn
rannut@tpu.ee |