Per als estudiants russos s’han introduït programes d’immersió total en estonià, tant de fase inicial (des de l’any 2000) com de fase final (des de l’any 2004). Actualment, més de 1.000 estudiants estudien en programes d’immersió inicial (7 escoles) i d’immersió final (4 escoles). A més, l’escola de secundària Annelinna ofereix programes d’immersió parcial.

El repte més desafiant de l’educació és definitivament l’educació secundària dels estudiants russos a Estònia. L’educació secundària total en llengua russa no es considera convenient a causa de les escasses xifres (prop de 4.000). La solució sembla ser la introducció gradual de programes bilingües que proporcionin el nivell de coneixement necessari de la llengua nacional. Aproximadament el 25 % dels estudiants de secundària estudien en llengua russa. La majoria d’estudiants d’escoles secundàries no estonianes que deixen els estudis no tenen prou coneixement de l’estonià estàndard. Seguidament n’esmentem les raons principals:

a) la majoria de les assignatures s’ensenyen en rus;

b) l’abast de l’ensenyament de l’estonià i els mètodes utilitzats no garanteixen l’aprenentatge de l’estonià;

c) els mestres (inclosos els de llengua estoniana) no tenen prou nivell de coneixement de l’estonià.

Per tal de millorar el coneixement de l’estonià entre els alumnes de secundària (gymnasiums) que deixen els estudis, es va imposar un requisit perquè l’any 2007 s’iniciés la transició de l’estonià en el 60 % del total d’assignatures en l'àmbit de secundària. Però els preparatius han resultat inadequats. El programa nacional per a l’educació de nous nens immigrants es troba actualment en fase d’esborrany. Pot ben ser que l’arribada de nous immigrants compliqui encara més els problemes lingüístics en l’educació. Els objectius per al futur són els següents:

• els estudiants de les escoles primàries en llengua no estoniana (educació obligatòria) aprendran l’estonià a nivell B2, fet que els permetrà continuar els estudis o buscar feina en entorns lingüístics estonians (educació secundària; llocs de treball);

• la integració lingüística dels nous immigrants a la societat estoniana per mitjà d’uns programes especials que inclouen formació interna per a mestres i materials lingüístics per als estudiants i mestres (manual de metodologia).

16. Estonià a les escoles de formació professional

L’estonià és, per llei, la llengua d’ensenyament de les escoles de formació professional. No obstant això, com a excepció, la formació professional també es pot realitzar en rus. L’abast de la formació professional en rus se situa al voltant del 36 %. A les escoles de formació professional en llengua russa o als grups d’estudi en llengua russa de les escoles de formació professional l’estonià només és obligatori per als estudiants a nivell d’educació obligatòria.

L’estat no regula l’ensenyament de l’estonià en la formació professional en llengua russa. La majoria dels alumnes de les escoles de formació professional en llengua russa que deixen els estudis són incapaços de treballar i comunicar-se en l’entorn lingüístic estonià, essent així vulnerables als canvis laborals. Els plans preveuen una reestructuració de la formació professional en llengua russa i la seva transició gradual a un ensenyament només en llengua estoniana. Entre d’altres coses el pla preveu que es deixi de permetre l’admissió a la formació professional en llengua russa, basant-se en l’educació secundària, un augment considerable en l’àmbit de l’ensenyament de l’estonià i de l’ensenyament en estonià i la transició a l’ensenyament integrat en les institucions on s’ensenyen dues llengües.

17. Tecnologia lingüística

El suport tecnològic d’una llengua consisteix en recursos lingüístics, programari lingüístic i les aplicacions d’aquest darrer. El seu objectiu és desenvolupar el suport tecnològic lingüístic de la llengua estoniana fins al nivell que permetrà que l’estonià funcioni en l’entorn informaticotecnològic contemporani.

Estònia compta amb els seus propis especialistes per crear recursos lingüístics, programari lingüístic i les seves aplicacions, així com per crear oportunitats per a la formació de nous especialistes de lingüística computacional i tecnologia lingüística.

En aquests moments Estònia ha entrat en la fase en què la majoria dels productes de programari més estesos també estan disponibles en estonià (Windows XP, WindowsOffice, Linux, OpenOffice, diversos programes d’informació, gestió i comptabilitat més menús de productes d’alta tecnologia), però l’àmbit no està regulat per llei. També s’utilitzen diversos programes informàtics de reconeixement de veu, tot i que majoritàriament són per a persones amb necessitats especials.

Cal el suport de l’estat per elaborar els prototipus dels sistemes de processament de lingüística aplicada i demanar a les empreses de programari que elaborin productes comercialitzables acabats.

Les tasques inclouen la creació de diverses aplicacions lingüisticotecnològiques, incloses el reconeixement de veu, la síntesi del discurs, la revisió gramatical, els programes de traducció automàtica, els programes de recerca d’informació, els programes d’abstracció i resum i els programes d’ensenyament lingüístic interactiu.

Simultàniament s’ha planificat el desenvolupament dels següents recursos lingüístics:

• ampliació dels corpus generals de l’estonià estàndard, de l’estonià col·loquial i dels corpus paral·lels multilingües per a la creació del programari de traducció;

• corpus especialitzats; en primer lloc un corpus de diàleg i un corpus amb marques sintàctiques per a la creació de programes de comunicació que permetin l’ús del llenguatge natural;

• una base de dades de l’estonià parlat per a la creació d’un programari en estonià que reconegui la veu;

• un sistema estàndard de diccionaris electrònics, inclosos els diccionaris bilingües, que es puguin utilitzar en línia i en aplicacions lingüisticotecnològiques, per compilar els nous diccionaris de traducció i els programes d’ensenyament lingüístic i de traducció;

• una base de dades lexicogramatical i una base de dades lexicosemàntica (tesaurus) de la llengua estoniana;

• descripcions lingüístiques formalitzades per a la creació de programes d’anàlisi i síntesi morfològica, sintàctica, semàntica i pragmàtica;

La millora dels programes ja existents d’anàlisi i síntesi morfològica, la creació de programes d’anàlisi i síntesi sintàctica, semàntica i pragmàtica automàtiques són activitats que es porten a terme constantment.

18. Estratègia per al desenvolupament de la llengua estoniana

L’estratègia per al desenvolupament de la llengua estoniana (DSEL, de l’anglès, que el Parlament ha d’adoptar l’any 2004) resumeix les prioritats de desenvolupament de la llengua estoniana com a única llengua estatal de la República d’Estònia i llengua nacional d’Estònia del 2004 al 2010. L’objectiu principal de l’estratègia és aprofitar les oportunitats que ofereixen la constitució i la legislació per garantir la protecció, la sostenibilitat, el desenvolupament i l’ús a gran escala com a llengua estatal en totes les esferes de la vida i en tot el territori de l’estat d’Estònia. El Govern de la República, els seus ministres, els governs locals i les institucions educatives, d’investigació i de desenvolupament es basaran en l’estratègia DSEL per planificar i organitzar les tasques relacionades amb el llenguatge. La DSEL servirà de base per al Ministeri d’Educació i d’Investigació a l’hora d’elaborar els plans d’acció anual relacionats amb la llengua estoniana.

Són diverses les institucions que participen en la implementació de les àrees DSEL: el Ministeri d’Educació i d’Investigació (principal òrgan executiu); el Consell de la Llengua Estoniana (comitè expert consultiu del Ministeri d’Educació i d’Investigació); l’Inspectorat Lingüístic (supervisa que es compleixi la llei del llenguatge i altres lleis jurídiques que regulen l’ús del llenguatge); les Universitats de Tallinn i de Tartu, l’Institut de la Llengua Estoniana (institucions d’investigació i desenvolupament); el Centre Juridicolingüístic Estonià (crea i gestiona la base de dades de terminologia jurídica); l’Institut Võro (institució d’investigació i desenvolupament que elabora la llengua i la cultura Võro local); la Societat de Llengua Materna (societat sense ànim de lucre que contribueix a la investigació i a la planificació de la llengua estoniana); l’Associació de Mestres de la Llengua Estoniana (societat sense ànim de lucre que agrupa mestres de llengua i literatura estonianes); la Societat de Terminologia Estoniana (societat no lucrativa que dóna suport i en alguns àmbits coordina la tasca terminològica); la Societat Estoniana de Lingüística Aplicada (òrgan vinculant a l’AILA); la Fundació per a la Integració dels no estonians (implementa el programa d’integració nacional 2004-2007); el Centre Nacional d’Examinació i Titulació (institució gestionada pel Ministeri d’Educació i d’Investigació, que redacta les comissions dels exàmens nacionals de llengua estoniana, dirigeix les proves i emet els certificats lingüístics de treball i ciutadania).

Diferents programes nacionals donen suport a l’estratègia DSEL, entre els quals destaquen:

• Llengua Estoniana i Memòria Nacional (2004–2008) (desenvolupament de la planificació lingüística i del llenguatge especialitzat, diccionaris bàsics d’estonià, projectes de tecnologia lingüística i configuració d’actituds lingüístiques),

• Cultura i Llenguatge Sud-estonians (2000–2004) (desenvolupament, investigació, ensenyament i ús de les varietats sud-estonianes de la llengua estoniana en la cultura i els mitjans de comunicació),

• Programa Acadèmic d’Ensenyament Estranger de la Llengua i Cultura Estonianes (2004–2008) que gestiona el sistema d’ensenyament de la llengua i la cultura estonianes en aquelles universitats europees que mostren més interès per Estònia,

• Programa de Compatriotes (2004–2008) que dóna suport als compatriotes que viuen fora d’Estònia, recolza l’ús de la llengua estoniana i l’ensenyament en estonià per mitjà d’escoles estonianes, classes de catequesi els diumenges i cursos d’idiomes,

• Identitat Estoniana 2006–2009 (programa de màrqueting lingüístic que s’ha d’adoptar l’any vinent).

A més de les tasques tradicionals del corpus i planificació de l’estatus, i de l’educació i tecnologia lingüístiques, es va introduir un àmbit nou de màrqueting lingüístic. El màrqueting lingüístic (planificació de prestigi) inclou la motivació d’utilitzar un bon nivell d’estonià en totes les esferes de la vida, l’aplicació de criteris lingüístics en el lloc de treball, les licitacions públiques (tenders) i els contractes, etc., l’estimulació de l’ensenyament en la llengua estoniana, la investigació i l’oci, inclosa la música popular en estonià, la motivació d’utilitzar el programari en estonià tant en els camps de tecnologia de la informació emergents com en els ja existents. La tasca consisteix a fomentar la conscienciació lingüística, configurar actituds lingüístiques i popularitzar el bon ús en la societat en general per garantir una bona reputació del llenguatge entre els seus usuaris i un estatus elevat en la societat en conjunt.