Quines llengües es comprometen a protegir els quatre estats que han ratificat la Carta? La taula 9 resumeix la situació a partir dels instruments de ratificació respectius, que es poden consultar.

Taula 9. Llengües protegides pels estats que han ratificat la carta

Una qüestió interessant és la relació entre les llengües regionals i minoritàries reconegudes en la ratificació de la Carta i les llengües protegides d'acord amb l'ordenament jurídic intern. En el cas d'Hongria, per exemple, l'article 42 de la Llei LXXVII de 1993 sobre els drets de les minories ètniques i nacionals reconeix més llengües que les sis esmentades en l'instrument de ratificació de la Carta. Naturalment, més enllà del nombre de llengües, la qüestió realment interessant és saber si la protecció dispensada per l'ordenament jurídic intern és superior o inferiror a la que es desprèn de la ratificació de la Carta. Naturalment, aquestes són matèries que no podem abordar en un article volgudament panoràmic com aquest.

4. Conclusions

En conjunt, els deu nous estats membres de la Unió Europea presenten una complexitat lingüística interna moderada. Set dels deu estats són homogenis en el sentit de Fishman i Lijphart i només dos són clarament heterogenis. Aquests dos estats heterogenis són Estònia i Letònia, on la complexitat lingüística interna és en bona part deguda a moviments de població esdevinguts al llarg de la dominació soviètica del segle XX. En el supòsit que assolís la seva reunificació, Xipre seria el tercer estat heterogeni, amb el benentès que internament estaria format per dos territoris clarament homogenis i el més probable és que políticament s'organitzés com una confederació d'aquests dos territoris. Pel que fa a les polítiques lingüístiques, tots els estats excepte Malta i Xipre tenen una sola llengua oficial estatal. El cas de Malta, com hem dit, és particular, perquè la segona llengua oficial (l'anglès) no correspon a un grup significatiu de població d'aquesta llengua. I tot i que la República de Xipre té dues llengües oficials, ja hem dit que en l'actual situació política de l'illa la República funciona com un estat oficialment monolingüe. En general, no hi ha en tots deus estats cap situació comparable a la de la llengua catalana. En tot cas, els desenvolupaments més interessants per a una perspectiva catalana podrien ser el tractament per part d'Estònia i Letònia de les seves minories russòfones, majoritàriament formades a partir de la immigració dels anys de la dominació soviètica, i el desplegament del (con)federalisme lingüístic a Xipre en el supòsit d'una reunificació futura de l'illa.

5. Bibliografia

Badia, I. Diccionari de les llengües d'Europa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002.

Fishman, J. A. "Some Contrasts between Linguistically Homogeneous and Linguistically Heterogeneous Polities". Dins: Fishman, Joshua A. et al. (eds.). Language Problems of Developing Nations. Lloc: Editorial, 1968.

Lijphart, A. Democracies. Yale University Press, 1984. Versió espanyola: Las democracias contemporáneas. Barcelona: Ariel, 1991.²

Siguan, M. L'Europa de les llengües. Barcelona: Edicions 62, 1995.

Vernet, J. (coord.). Dret lingüístic. Valls: Cossetània, 2003.

Enllaços

Štatistický úrad Slovenskej republiky
Statistical Office of the Slovak Republic

Statisticni urad Republike Slovenije
Statistical Office of the Republic of Slovenia

Statistikaamet
Statistical Office of Estonia

Központi Statisztikai Hivatal
Hungarian Central Statistical Office

Central Statistical Bureau of Latvia

Statistikos departamentas prie Lietuvos Respublikos Vyriausybes
Department of Statistics to the Government of the Republic of Lithuania (Statistics Lithuania)

National Statistics Office

Polska Statystyka Publiczna
Polish Official Statistics

Czech Statistical Office

Statistical Service of the Republic of Cyprus

Albert Branchadell
Universitat Autònoma de Barcelona
Departament de Filologia Catalana
Albert.Branchadell@uab.es