5.3 Canvi en temps real

5.3.1 Ressenyant el passat

Una forma de superar els problemes teòrics i metodològics plantejats pels estudis de variació i canvi lingüístics en temps aparent consisteix en la cerca d’estudis precedents sobre la comunitat de parla, i la comparació de resultats obtinguts, és a dir, a partir de l’ús del passat per interpretar el present.

Aquest context de recerca, que han desenvolupat alguns variacionistes estudiosos del canvi lingüístic, comporta el desavantatge que les dades són massa fragmentàries i de no massa bona qualitat, però també l’avantatge de poder comptar amb evidència objectiva, en el sentit que les dades emprades no tenen a veure amb un tipus d’estudi determinat o amb un projecte de recerca específic. Un problema metodològic afegit té a veure amb la tensió típica entre qualificació i quantificació, ja que les observacions del que passava "algunes vegades" o "freqüentment" en el passat no es poden comparar amb les freqüències quantificades dels estudis més recents. A més a més, el conservadorisme dels dialectòlegs tradicionals és notori ja que és ben conegut que en general han limitat les entrades a variants de formes que ja s’havien datat en períodes precedents de la història d’una llengua.

5.3.2 Repetint el passat i tornant a l’escenari

Sembla que l’intent de superació dels problemes metodològics plantejats per la ressenya del passat esmentada en l’apartat anterior, ha trobat resposta en l’adopció d’una metodologia diferent que implica una repetició del passat i la tornada a l’escenari d’observació de la variació i el possible canvi lingüístic que es pugui estar produint i que es vol confirmar.

Aquest nou enfocament s’ha vist materialitzat a través de la realització de dos tipus d’estudi:

a) Els estudis tipus "rèplica" (trend studies), en el context dels quals es porta a terme la mateixa tria de població, i s’utilitzen els mateixos instruments de recollida de dades i les mateixes tècniques d’anàlisi, però un nombre x d’anys més tard (usualment entre 10 ~ 15 anys).

b) Els estudis a partir de la mateixa mostra original (panel studies), que impliquen la localització dels mateixos individus i el control dels canvis de comportament lingüístic a partir dels mateixos instruments emprats en l’estudi en temps aparent. Proposo el terme "mostrari" per referir-nos a aquests tipus d’estudi del canvi lingüístic en temps real.

5.3.2.1 Els estudis rèplica

Els estudis rèplica constitueixen la forma més senzilla de tornar al passat, però planteja un nombre important de problemes metodològics. D’una banda, si es tracta d’una comunitat gran, és molt improbable que inclogui algun dels mateixos individus de la mostra original. D’altra banda, la comunitat s’ha de mantenir estable demogràficament, altrament els canvis estaran externament motivats; això no vol dir que el canvi i la variació externament motivats no siguin importants, però en aquest cas serà més difícil dir si s’hauran produït només a causa de les relacions lingüístiques internes (Bailey i Maynor 1987).

5.3.2.2 Els estudis "mostrari"

Aquests tipus d’estudis comporten la consideració de la mostra original d’informants, i la localització dels mateixos individus que van ser subjectes de l’estudi en temps aparent per tal de sotmetre’ls al mateix qüestionari, a la mateixa entrevista sociolingüística i a les mateixes proves formals que van constituir el disseny experimental original. Entre aquests tipus d’estudi cal destacar, a) l’estudi "mostrari" portat a terme al 1984 a Montréal per Thibault i Vincent (1990) a partir de l’estudi original en temps aparent de Sankoff i Cedergren, ressenyat a Sankoff i Sankoff (1973); b) l’anàlisi d’un mateix parlant al llarg del temps portat a terme per Brink i Lund (1975) en el marc de la recerca sobre el dialecte de Copenhaguen, i finalment, l’estudi portat a terme per Prince (1987) sobre el dialecte Besaran, que contrasta amb el Yiddish estàndard, a partir de les gravacions d’un parlant, en aquest cas de la cantant de folk Sara Gorby, al llarg de diverses dècades de la seva vida.

6. Les relacions entre canvi lingüístic en temps aparent i canvi en temps real

Qualsevol context de recerca que es plantegi ha de considerar les relacions entre el canvi lingüístic en temps real i en temps aparent i s’haurà de basar en dos conjunts de principis proposats a partir de la recerca en variació i canvi lingüístics portada a terme al llarg d’aquestes tres dècades de desenvolupament del canvi de paradigma esmentat a la primera part d’aquest article. Un d’aquests conjunts de principis ha derivat de la recerca encaminada a destriar les diferències i similituds entre la variació en l’individu i la variació en el grup, i confirmar els factors interns i externs que permeten explicar la uniformitat en la distribució de la variació dins la comunitat (Guy 1980). L’altre conjunt de principis té a veure amb les nocions de canvi des de dalt i canvi des de baix, que ja han estat tractats en altres articles (Turell 1995a).

Hi ha un nombre d’estudis que consideren les relacions entre el canvi lingüístic en temps aparent i el canvi lingüístic en temps real. No podem esmentar-los tots però volem referir-nos a alguns dels més significatius pel que fa a les llengües espanyola i anglesa.

Un dels estudis més significatius sobre el canvi lingüístic en espanyol és l’estudi rèplica de Cedergren (1969-1982) sobre el temps real a Panamà a partir de la substitució de la c (africada) de l’espanyol per la š (fricativa) en paraules com muchacha, muchos, etc.. L’objectiud’aquest estudi era demostrar que de fet s’estava produint un canvi progressiu a partir de nova evidència en temps real.

En anglès hi ha diferents estudis, però potser el més significatiu des del punt de vista de les relacions entre el temps aparent i el temps real és l’estudi de Payne (1976, 1980) sobre l’adquisició del dialecte de Filadèlfia. Més concretament, Payne va estudiar els canvis fonològics (per exemple, la divisió de la vocal anglesa a en dues variants: una tensa i una relaxada) que es van anar produint en el dialecte que anaven adquirint els nens i nenes de famílies procedents d’altres comunitats externes a la ciutat de Filadèlfia.

Un altre estudi interessant des del punt de vista metodològic és la rèplica de Trudgill (1988) al seu estudi original de la variació i el canvi lingüístics portat a terme a la ciutat anglesa de Norwich el 1968 (Trudgill 1974), que adquireix una perspectiva en temps real pel fet que s’afegeixen 17 parlants d'entre 10 i 25 anys que poden ser contrastats amb el grup d’adolescents de la mostra original de 1968. És cert que només afegeix un punt de comparació entre un mateix grup d’edat en dos temps diferents, però és una forma molt potent de demostrar l'eficàcia d’una determinada metodologia.

7. Perspectives de recerca sobre variació i canvi lingüístic del català en temps real

En el domini del català tots els estudis de variació i canvi lingüístics portats a terme fins ara han estat plantejats metodològicament a partir de la recerca en temps aparent. En aquesta direcció, es pot consultar les obres d'Alturo i Turell (1990) i Alturo (1995), per al nord-occidental Ribagorçà i Pradilla (1995), per al nord-occidental valencià, i també Plaza (1995), per a la varietat de la Conca de Barberà, així com l’estudi de l’estratificació lingüística de Petrer (municipi valencià) portat a terme per Gimeno i Montoya (1989), i molts altres que s’han fet, però que encara no han estat publicats en revistes científiques.

A parer meu, aquestes comunitats constitueixen laboratoris lingüístics molt rellevants per portar a terme estudis en temps real tipus "mostrari". Aquests estudis poden aportar dades que permetran conèixer millor la situació de la llengua catalana des del punt de vista de la seva estructura interna, els factors interns i externs que restringeixen les pautes de variació i canvi lingüístic, com és l’inici i qui són els capdavanters del canvi, i la ruta d’aquest. Aquesta informació contribuirà també a desenvolupar la teoria de la variació i el canvi lingüístics, amb la qual els variacionistes estem compromesos, i la teoria general del llenguatge, de la qual no disposem encara, però a la qual esperem contribuir tant teòricament com metodològicament.

8. Bibliografia

ALTURO, N. "La variació d'haver auxiliar al català nord-occidental". Dins M. T. Turell (ed.), La sociolingüística de la variació (1995), Barcelona: PPU, p 221-255.

ALTURO, N i M. T. TURELL, "Linguistic change in el Pont de Suert: the study of variation of //. Language Variation and Change [Cambridge] (1990), núm. 2, p. 19-30.

BRINK, L. i LUND, J. Dansk Rigsmal I-II. Lydudviklingen siden 1840 med soerligt henblink pa sociolekterne i Kobenhavn (1975) Copenhaguen: Gyldental.

BLOOMFILED, L. Language, London: George Allen & Unwin Ltd, 1933.

CEDERGREN, H. "Panama revisited: sound change in real time". Comunicació presentada a NWAVE. [Philadelphia] (1984).

GARDE, P. "Réflexions sur les différences phonétiques entre les langues eslaves". Word (1961), núm. 17, p. 34-62.

GIMENO, F. I MONTOYA, B. Sociolingüística. València: Universitat de València, 1989.

GUY, G. "Variation in the group and the individual". Dins W. Labov (ed.), Locating language in time and space(1980), New York: Academic Press, p. 1-36.

HOCKETT, C. F. "Which approach in linguistics is scientific"? Studies in Linguistics. (1950), núm. 8, p. 53-57.

HYMES, D. "Introduction". Language in Society (1972).