Resta un percentatge més elevat d'estudiants que ha après abans en castellà a parlar (35 %), llegir (34 %) i escriure (23 %) que no pas en català, i que obté uns percentatges inferiors en l'aprenentatge de la parla (21,9 %) lectura (21) i escriptura (20 %) en català. Pel que fa al francès el nivell de parla ve a ser de l'ordre del 4 % Aquesta xifra augmenta en les habilitats de lectura i escriptura fins a situar-se entorn del 14-15 %, la qual cosa indica que és bàsicament una llengua apresa a l'escola, no en família.

L'estret i permament contacte heterolingüístic explicaria l’existència d’un terç d'estudiants que es decanta favorablement vers l’aprenentatge i l’ús de dues o més llengües alhora. Tot això explica semblantment que no tinguin greus dificultats lingüístiques a l'hora de fer lectures escolars o altres, anar al teatre, veure pel·lícules o escoltar discos. Prop del 30-40 % prefereix fer aquestes activitats en castellà al costat d'un 15-20 % de mitjana que es decanten per fer-ho en català. El francès té encara menys adeptes.

Reconeixen en altres preguntes del qüestionari que el nivell assolit de comprensió de l'espanyol (94 %), parla (87 %), escriptura (76 %) i lectura (87 %) és en tots casos superior al seu nivell en idèntiques habilitats en català (90, 77, 61 i 79, respectivament), i evidentment en francès que tan sols a nivell de comprensió i de lectura s'apropa al 40 % en el màxim nivell d'exigència. Amb aquesta autoconsciència d'habilitats lingüístiques és també comprensible que el 47 % d'ells prefereixi fer els exàmens en castellà abans que en català, l'ús del qual té tan sols el 28 % de partidaris. Les preguntes obertes de l'enquesta han estat respostes en aquesta llengua el 93,5 % dels casos.

La por, inseguretat, incertesa lingüística en els coneixements assolits i l’ús adquirit del català resta novament reflectit en la pregunta sobre les tres llengües que li resulten més útils en la seva vida diària a Andorra. Gairebé dos terços dels entrevistats es decanta pel català davant d'un 30 % que ho fa pel castellà.

En l'àmbit familiar, entorn del 80 % de situacions es resolen bé en català, bé en castellà com qui diu de forma paritària. Una altra quarantena de situacions socials diverses estudiades atribuïdes al carrer o als centres escolars de relació indiquen que són majoritàriament resoltes en castellà, a memys que existeixin factors o elements d'arrossegament lingüístic devers la llengua de l'interlocutor: professors de parla catalana, de llengua catalana, veïns, companys, etc. catalanoparlants. L’enquesta incidia encara amb unes preguntes sobre fonts d'informació d'aquests estudiants per tal de poder-nos interessar una mica pels seus hàbits de consum cultural, en el vessant premsa, ràdio i televisió, freqüències de lectura, audició o visió i, si fa el cas, llengua en què s'emeten tots aquests missatges.

Desterrar o perpetuar els prejudicis de la bona o mala educació en actuar de forma monolingüe en català o castellà fou també l'objectiu d'algunes de les preguntes plantejades, així com interessar-nos per la seva opinió i actituds sobre l'actuació a tenir quan en una reunió hi participen persones que coneixen poc el català. El pas devers el francès o el castellà és adduït com a necessari només per un de cada cinc informants. Una opinió que

contrasta –creiem- amb una de les pràctiques mérs interioritzades per amplis sectors de la població catalanoparlants d'origen o d'aprenentatge.

L'opinió que el català predominarà en un futur a Andorra és àmpliament compartida (70 % dels casos), també el pensament que té més oportunitats laborals qui sap parlar català (82 %). Ara bé, només un de cada quatre estudiants es pronuncia per un monolingüisme català a l'hora d'impartir les classes a primària i a secundària. La meitat pensa que tothom ha de parlar català a Andorra. Que fàcilment que ho deixen per al futur! Mentrestant, més de la meitat d'ells prefereix veure una pel·lícula en castellà abans que en català o francès.

El 54 % d'ells afirmen sentir-se andorrans per damunt de tot, entorn del 18 % espanyols, poc més d'un 13,5 % afirmen la seva catalanitat i no arriba al 3 % el nombre d'estudiants que se senten abans que tot francesos. Percentatges d'afirmació d'identitat que cal tenir ben present juntament a altres variables sociodemogràfiques a l'hora d'anar aprofundint en l'anàlisi i interpretació de totes les dades.

Durant la recerca qualitativa, vam poder comprovar que, globalment, els joves entrevistats expressaven un cert malestar per la incertesa de com i quan podrien conseguir el reconeixement legal i social d’andorrà. Es notava, també, una certa compartimentació dels diferents grups socioculturals existents, a falta potser de mecanismes aglutinadors d’interessos afins i integradors d’espais socials compartits. Tan sols una progressiva integració còmoda de tota aquesta allau d’immigrants juntament amb la creació conjunta d’espais compartits on el català s’usi amb total naturalitat i l’adquisició de símbols comuns podrà reduir les distàncies percebudes pels entrevistats. Manquen encara força espais i elements integradors de tots aquests habitants i cal no oblidar que qualsevol mesura d’andorranització lingüística ha d’anar acompanyada d’altres suports social i culturals. Valguin aquestes pinzellades globals per a tots aquells que, a l'hora de respondre el qüestionari, manifestaren el desig de conèixer-ne posteriorment els resultats.

6. Bibliografia

BADIA GOMIS, M.: "Actituds, coneixements i usos lingüístics a Andorra" a Treballs de sociolingüística catalana, núm. 14/15.

BOIX, E. i FARRÀS, J. (1993): Els usos, coneixements i ideologies lingüístics dels joves de secundària andorrans. 2 Volums mecanografiats.

BOIX, E. i FARRÀS, J. (1996): "Ideologies, coneixements i usos lingüístics dels estudiants de secundària d’Andorra" a Annals 1994. Institut d’Estudis Andorrans.

BOIX, E. i FARRÀS, J. (1994): "Les llengües, les identitats i els joves d’Andorra", a Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 12.

LIXFELD, V.: Les llengües d´Andorra. Les relacions entre les estructures socials i les lingüístiques en un estat multiètnic. Tesi doctoral Ruhr-Universitat Bochum. Versió catalana.

MARÍ, I (comp.) (1992): La llengua als països catalans. Barcelona, Fund. Jaume Bofill.

MARQUET, M.: "Tendències recents de la política lingüística a Andorra: ensenyament i usos lingüístics" a Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 14/15.

NOTÓ, P. (1983): La identitat andorrana. Una recerca psico-sociològica. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

NOTÓ, P. i PANYELLA, M. (1982): "Andorra 80: una recerca psico-sociolingüística" a Treballs de Sociolingüística Catalana, núm.4.

NOTÓ, P. i PANYELLA, M. (1991): "Andorra 80: una recerca psico-sociolingüística i les seves repercussions" a Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Girona.

STANCLIFF, M. W. (1966): Cultural and Ecological Aspects of Marriage, Sucession, and Migration in a Peasant Community in the Catalana Pyrenees. Tesi doctoral, Columbia University.

TAPINOS, G. (1987): Rapport sur l’immigration en Andorre. Diagnostic et perspectives. Informe no publicat, encàrrec del Govern d’Andorra.

TORRES, J. (1988): "Les enquestes sociolingüístiques catalanes del 1974 al 1984" a Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 7.

Jaume Farràs
Universitat de Barcelona
farras@sumi.es