Anàlisi del terme 'pariente' com a forma de tractament en la comunitat sikuani de Puerto Gaitán (Colòmbia), per John Alexander Roberto Rodríguez

"De manera que aquests usos [en el nostre cas, de les formes de tractament], en lloc de contribuir a la divisió de les classes socials, ajuden a anivellar-les lingüísticament. Es pot observar que l’únic valor distintiu que aporten és, d’una banda, per a les persones natives de la regió o que hi viuen, d’una altra banda, per a les persones forasteres..." (Cisneros, 1998: 81-82, cursives meves)

Podria argumentar-se que aquestes formes de tractament són connaturals al llenguatge. En un procés lingüístic que supera la simple referència acusada pels noms propis, la marca social i interaccional del subjecte immers en un sistema complex de relacions de parentiu es fa vigent sota la matisació lèxica de les formes pronominals. I una d’elles, la més peremptòria, potser és la que distingeix entre ‘natius’ i ‘forasters’; els anomenarem marcadors de procedència.(5)

A partir del marc general esbossat a propòsit de les formes de tractament a Colòmbia, i estimulats per la reflexió anterior, sorgeix un interrogant: en l’ús que els sikuani fan de l’espanyol com a llengua impròpia, quines formes de tractament fan servir?

Per mitjà d’una enquesta (6) duta a terme amb els membres de l’ètnia sikuani que habiten a la regió de Puerto Gaitán, departament del Meta, es va pretendre aclarir aquell interrogant. Es va prendre en consideració la variació social de deu informants entre 15 i 55 anys (dividits en dos grups: de 12 a 20 anys i de 25 en endavant), la majoria amb estudis bàsics i amb un nivell òptim en el maneig de l’espanyol. El qüestionari constava de sis preguntes generals i cent de particulars sobre les formes de tractament en diferents classes d’interacció que van ser resoltes de manera informal (xerrada) ja que també involucraven dades generals de l’informant com ara edat, procedència, escolaritat, etc. (7)

L’anàlisi quantitativa de la situació a Puerto Gaitán va deixar les dades següents. La forma més usual –i gairebé exclusiva– és l’‘usted’, usada amb el blanc i en alguns casos entre familiars i amics. Això, en part, potser és degut al fet que els textos d’ensenyament i, en general, les obres que arriben a les seves mans no mantenen termes diferents del d’‘usted’, com podem veure en els exemples següents, en què el ‘tú’ i el ‘vos’ són més usuals en la parla oral:

"Suerben yopo y se dicen a gritos:

- ¡Se murió UD.! ¡No vaya a hacer mala seña! ¡Ya está tiesito! ¡Le tenían odio a UD.! Seguramente los chamanes lo mataron. ¡Del chaman que lo mató vénguese UD. mismo! Cuando le cortemos algo de UD., entonces podrá vengarse" (Queixalos, 1991: 219)

Les formes ‘tú’, ‘vos’ i ‘su mercé’ són pràcticament desconegudes per als individus que habiten al poble, amb l’excepció d’un o dos, que a pesar de manifestar que les coneixien, no les fan servir ja que no les senten com a pròpies (vegeu fig. 2).

Figura 2. Percentatges d'ús de les formes de tractament pronominals 'usted', 'tu', 'su mercé' i 'vos'

Aquest diagnòstic va servir per concloure que els sikuani conserven la forma castellana ‘usted’ per al tracte amb el blanc (forà), cosa que obliga a pensar en una forma substituta de tractament més preferencial, familiar, intracultural o solidària (marcador de procedència). Un marcador d’aquesta classe el trobem en el terme ‘pariente’ (vegeu fig. 3). A continuació veurem com i per què la paraula referida té un paper crucial en la caracterització de la identitat aborigen.

Figura 3. Percentatges d'ús de les formes de tractament 'usted' vs 'pariente'