The current legal framework of language promotion in Catalan local TV,
by Bruguers Jardí

»Aquest és també el model que considera el Reglament tècnic de prestació de servei. La gestió de la televisió digital terrestre serà mitjançant gestió directa de l’ens públic de RTVE o de les comunitats autònomes i, mitjançant gestió indirecta, per operadors privats, d’acord amb la Llei de televisió privada, amb independència que l’àmbit de cobertura sigui estatal, autonòmic o local.

»Res no es diu de la Llei de televisions locals, ni del dret dels municipis a gestionar la seva televisió, ni de la sort dels operadors privats locals que, havent presentat la sol·licitud que preveu el Decret 320/1996 de la Generalitat sobre televisions locals, encara estan esperant la concessió.

»La digitalització intenta ser un nou pas cap a la marginació legal de les televisions locals i del paper dels ajuntaments que culminaria amb aquesta proposta on es bandeja el municipi com a àmbit de prestació de la televisió local». (11)

The proposal to which Joan Recasens refers was drafted by the Directorate General of Media of the Catalan government, and establishes in a much more specific way than previously what the main concerns and goals of the Catalan Administration are regarding the distribution of television channels in Catalonia once terrestrial digital television is definitively implanted.

«La Direcció General proposa quatre nivells o xarxes de cobertura, seguint un criteri de territorialitat: l’estatal, l’autonòmica, la local regional i la local comarcal. Així la unitat territorial més petita que té en compte és la comarca i, per tant, elimina la possibilitat que hi hagi televisions de cobertura municipal, apel·lant a possibles problemes de saturació de l’espectre i a la lògica comercial i del mercat que no permetria que aquestes televisions poguessin subsistir». (12)

It seems that opting for quality, in addition to revealing a certain conception of linguistic normalization, requieres a stable framework in terms the legal environment of local TV. And it is indeed this stability which local television currently lacks.

There are almost 90 local TV in Catalonia, of which 38 belong to the Xarxa of Catalan Local Televisions, an association which represents most of the stronger local TV projects and brings together the local TV stations of Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Sabadell, Tarrassa, Vilafranca del Penedès, Granollers, Badalona, Mataró, Reus, Vilanova, and Gavà among others. Of these 38 televisions, 17 are private, 9 public and 7 are mixed. The television stations affiliate to the Xarxa alone have an estimated potential audience of 4 million viewers. We have also to take into account that almost 100% of the television stations in the Xarxa fulfill amply the linguistic broadcasting quotas established by the law, although unlike the great broadcasting companies of Catalonia, the vast majority do not provide for the quality of the language (13). What is therefore the role of local televisions in the process of linguistic normalization and why is their role so important?

4. The role of mass media in the process of language promotion

4.1. The process of language promotion in the media: a matter of quota

In December 1999, the Conference on Language and Mass Media took place at the University of Lleida (UdL). This congress was organized within the framework of the Masters Degree in Studies in Catalan Applied Linguistics (1995-2000) of the Department of Catalan Philology of the UdL. The main objective of the congress was, according to Imma Creus, Joan Julià i Sílvia Romero:

«crear un espai de debat col·lectiu a l’entorn d’un tema que, cada cop més, esdevé un referent cabdal per al procés de normalització de la llengua catalana: el paper dels mitjans de comunicació en la difusió d’un model de llengua estàndard». (14)

The keynote speaker of the opening session was Mr. Lluís Jou, director general for Language Policy of the Generalitat de Catalunya, who submitted the lecture intitled "The Oxygen of Language", in which he stated what follows:

«Ara per ara, els filòlegs estan preocupats pel nivell de qualitat de la llengua catalana que empren molts ciutadans tant en les seves comunicacions formals com en les informals. La pèrdua d’expressions genuïnes, una certa perversió a la fonètica i a la prosòdia, o la simplificació sintàctica i semàntica, a molts els semblen greus. I ho són. Però cal tenir en compte que totes les llengües d’Europa estan sotmeses a fenòmens similars. (...)

»D’altra banda, els sociolingüistes, tot i que reconeixen grans avenços pel que fa al coneixement del català per part de tota la població i en la seva presència en molts sectors, com són el llibre, la ràdio, la televisió, l’administració, la publicitat, la premsa i tants d’altres, estan preocupats per la marginació a la qual està sotmesa encara la llengua catalana en molts àmbits de la vida pública i la dificultat de produir un canvi lingüístic a favor del català. La preocupació és justificada, però cal recordar que el català avança clarament i que cap altra llengua que hagi patit l’agressió i la marginació que va patir la nostra ha mostrat tanta vitalitat i tanta força per retrobar espais d’ús com la nostra i que en aquest sentit, com en tants d’altres, el model català és únic.

»En els dos aspectes esmentats, la qualitat de la llengua i la seva extensió social, els mitjans de comunicació hi tenen un paper fonamental. Fonamental en la transmissió i aprenentatge del català i, a més, essencial en la difusió i foment del seu ús públic i privat». (15)

Lluís Jou is aware of the voices of alarm regarding the quality of Catalan language coming from philologists and over the spreading of social use of Catalan language coming from sociolinguists. And he also stated that journalists and other language professionals should be responsible for preventing Catalan language becoming a dialect.