Cinquè. Igual atenció especial haurà de ser posada en l'articulació dels casos en què un grup lingüístic determinat tingui contacte social freqüent amb un nombre considerable d'individus que tinguin un codi d'intercomunicació com a L1, donat que, molt probablement, la tendència predominant serà l'establiment de l'ús d'aquest com a norma habitual, amb potencials repercussions sobre la reproducció intergeneracional de l'altra llengua si les poblacions van integrant-se socialment. En aquests casos, el mecanisme del matrimoni mixt pot actuar cegament tot reduint considerablement l'índex de transmissió generacional dels codis locals si la població no n'és feta conscient i si no es promou la diversitat lingüística en el si de la pròpia unitat familiar a través de la possibilitat del principi 'un progenitor = una llengua', en aquells casos en què això sigui necessari i possible.

Tenim al davant, doncs, una tasca organitzativa, de recerca i d’imaginació grandiosa i alhora fascinant. És urgent organitzar-se per informar, persuadir i convèncer els directius dels actuals organismes mundials i els governants dels Estats i dels altres organismes públics perquè estudiïn com aplicar aquests principis i els duguin a la pràctica. I és alhora peremptori i necessari fer les recerques aprofundides que calguin en els distints aspectes involucrats -polítics, jurídics, pedagògics, filosòfics, socioeconòmics, etc.- des de la perspectiva de la complexitat ecològica, essent conscients, com diu també Morin, que "l’acció política, més encara que el coneixement complex, depèn ella mateixa de l’estratègia, de l’art, doncs".(20)

L'extensió de les perspectives de la complexitat i la seva aplicació a camps molt distints és una necessitat actual de tot el planeta. Potser cal inscriure aquesta renovació del pensament en el marc més ampli d'una crisi de civilització que ens duu a replantejar-nos les imatges fragmentàries i reduccionistes del món a favor de representacions més acostades a la realitat dels fets humans i amb valors fonamentats en la visió ecològica, la sostenibilitat i la fraternitat universals. De fet, el físic Fritjof Capra sosté que no només cal un canvi en el pensament sinó també en els valors. Tots dos conjunts –formes de pensar i valors- han de combinar equilibradament les tendències d’autoafirmació i d’integració, bàsiques, com ell diu, en tots els sistemes vivents. "Cap d’elles és intrínsecament bona o dolenta. El que és bo, o saludable, és un equilibri dinàmic; el que és dolent, o no saludable, és el desequilibri –posar un èmfasi excessiu sobre una tendència i negligir l’altra".(21) Capra, doncs, proposa de tractar complementàriament les columnes del quadre següent, per tal de corregir, en especial en la cultura occidental, el predomini del pensament i dels valors assertius en detriment dels integratius:

Certament, aquest canvi de paradigma sembla urgent per tal com és plenament coherent amb els principals problemes amb què s'enfronten les societats del nostre temps. Ara que ens comencem a conèixer més també genèticament i que sabem del tot cert -si encara no n'estàvem convençuts- que els humans som una única espècie i que el genoma de les altres espècies no ens és gaire llunyà, potser podrem entrar en una altra època planetària més solidària entre els distints grups culturals i amb les altres espècies amb qui compartim la biosfera. Biològicament i lingüísticament, com diu Edward O. Wilson, "ben aviat hem de mirar ben endins nostre i decidir què desitgem esdevenir".(22)

Albert Bastardas i Boada

albert@fil.ub.es
CUSC, Cente Universitari de Sociolingüística i Comunicació, i Departament de Lingüística General de la Universitat de Barcelona