2.4. La relació entre els indicadors d’ús del català

Els tres indicadors d’ús del català estan lleugerament relacionats entre ells vistos i contrastats els resultats de les taules descriptives. Aquesta relació apareix amb més força entre l’ús oral del català i la seva retolació. Es tracta d’una relació que ens duu a adonar-nos que l’activitat empresarial està retolada en castellà (per exemple les màquines expenedores i de refresc) mentre que l’ús del català pot augmentar i augmenta amb certa facilitat pot ser en àmbits menys formals del sector.

A més, en una altra relació de dades i abans d’elaborar un índex d’impacte de l’ús del català sobre els usuaris, veiem que, en explorar la relació entre nombre de vehicles que hi havia a l’estació de servei en arribar a fer l’observació i la presència del català mitjançant la presència de rètols, es fa palès també que on hi havia més rètols en català, hi havia també més vehicles repostant.

Tot i que aquest fet difícilment es podrà considerar una relació causal, sí que obliga a aprofundir en la possible ponderació de l’impacte de l’ús del català amb l’entorn en què es produeix, i a fer les anàlisis corresponents per tal d’interpretar per què es produeix més dinamisme i públic en aquelles estacions on hi ha també més rètols en català. Una anàlisi més detallada del fet mostra

que aquesta situació d’excel.lència en l’ús del català es deu en part al fet que sis estacions de servei atenyen nivells molt alts de presència del català, i fan el contrast amb l’elevat nombre d’estacions de servei que usen ben poc el català, i no atenien alhora cap client a l’hora de fer-los l’entrevista. Aquesta xifra ve a ser de l’ordre del 14% del sector.

Com qualsevol altra recerca de la complexa vida i quotidianitat social, l’anàlisi sociolingüística requereix dotar-se d’instruments que li permetin observar, captar i sistematitzar els fets o processos que es pretén conèixer millor, en aquest cas el sector dels carburants, des d’una perspectiva sociolingüística.

Era evident que la presència del català era i continua sent escassa en el sector de les estacions de servei, diluïda entremig de pictogrames, rètols, termes i formulacions que cerquen el bilingüisme quan no l’ambigüitat lingüística. A part de l’estructura força heterogènia del sector, es desconeixien també a l’inici de la recerca els dèficits lingüístics, els factors i les causes que expliquen aquests dèficits.

La recerca actual en els seus objectius, metodologia i aplicabilitat s’inscriu plenament en la línia de recerques anteriors dutes a terme pel Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya sobre altres sectors econòmics i socials. Calia aprofundir en l’anàlisi i coneixement del sector dels carburants en termes de comportament global del fenomen lingüístic, i calia fer-ho no només dissenyant un treball de camp que fos minuciós en termes d’observació i quantificació, sinó que s’inserís també en la percepció que els treballadors del sector tenen del capteniment lingüístic de la clientela, i dintre del propi sector. Requeria tot plegat dotar-se d’eines útils d’observació des d’una visió clarament etnogràfica, capaç de fixar-se i de sistematitzar l’enorme munt de missatges comunicatius i informatius de tota mena que hi ha als diversos àmbits del recorregut que cal fer, en anar a una estació de servei.

Hi ha certament una publicitat estàtica dissenyada per les grans companyies d’on el català sol ser-ne absent; hi ha també uns pocs fabricants de màquines expenedores que serveixen a mercats que no s’aturen a l’Ebre ni al Pirineu, i tampoc són inabastables les diverses formes de projectar una estació. D’actuacions possibles encaminades a fomentar una presència més gran del català en el sector n’hi ha com apuntem a les conclusions de l’informe en qüestió. Dintre de la seva complexitat i heterogeneïtat, aquest és un sector amb uns comportaments lingüístics molt pautats en determinats aspectes però que manté la necessitat, en canvi, d’haver de relacionar-se amb l’usuari sigui directament o mitjançant missatges sonors o els ubicus pictogrames, i això a desgrat de la implantació d’estacions autoservei o de les més recents màquines Automat.

Un cop fetes l’observació i les entrevistes a quasi bé la meitat d’estacions de servei de Catalunya, analitzats i interpretats els resultats amb un volum considerable de variables, podem dir que expliquen l’absència/presència del català a les estacions de servei factors com la seva titularitat i/o abanderament, la marca, el tipus d’establiment (àrea tradicional de servei, cooperativa, superfície comercial, petit empresari, etc) i el vial on és ubicada l’estació. La seva titularitat o explotació (companyies estrangeres de recent implantació), també els anys d’implantació –haver-se renovat o no- i la seva ubicació representen un tall important en els comportaments lingüístics parlats o escrits del conjunt de l’àrea, en el seu medi i entorn natural.

Amb la creació de 3 índexs que aglutinen els resultats individualitzats de diverses variables, tots ells entorn de l’ús del català en la retolació en primer lloc, en la documentació escrita en segon terme i en la relació oral més informal de l’altre, es pretén disposar d’un instrument que faciliti fer el seguiment de qualsevol actuació o mesura enfocada a fomentar el català en aquest sector, i ajudi a avaluar els processos de canvi social, econòmic i lingüístic que aniran produint-se com a conseqüència de les noves dinàmiques poblacionals, laborals, turístiques, de les formes de mercat i de com satisfem col.lectivament i amb quins mitjans les necessitats de transport en el futur.

La importància d’haver creat i de fer servir un índex sintètic elaborat mitjançant les dades de 22 indicadors permetrà en el futur comparar resultats encara que s’incloguin nous indicadors d’observació i/o se n’eliminin dels actuals sobretot a mesura que quedin obsolets. El valor d’un sol indicador té poca repercussió en el resultat final de l’índex, la qual cosa facilita actualitzar-los permanentment cas que alguns deixin de ser obsolets. En poc temps, com és ara, no ens debatrem més pel ptas. o pel ptes. –la simbologia euro camparà per tota la seva àrea d’influència- de la mateixa manera que les marquesines actuals van sent decorades d’un nou pictograma, el que avui per avui recomana de no fer ús dels telèfons mòvils en tot el recinte adduint raons de seguretat.

Atesa la presència minoritària del català en el còmput global de missatges i comunicacions del sector (25% en català, 39% en castellà, el 14% recorre al bilinguïsme, l’11 i el 10% respectivament de missatges pictogràfics o de termes són pel cap baix ambigus), entenem que qualsevol mesura encaminada a incrementar la presència i l’ús oral, escrit o sonor és elogiable, quelcom a defensar i a impulsar sota, almenys, els paràmetres previstos per l’actual legislació en política lingüística.

Josep Lluís C. Bosch
Jaume Farràs
Diego Torrente
CUSC-UB Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació - Universitat de Barcelona