Si contrastem aquest fet amb la marca que figura al rètol principal en entrar, detectem que Cepsa sembla haver adoptat una política clara de bilingüisme o una determinada línia comunicativa amb el mercat (24 de les estacions de servei estudiades pertanyen o estan abanderades per aquesta empresa). Des d’aquesta perspectiva, comprovem també que les que menys presència tenen del català són les estacions de servei amb el rètol principal (6) de REPSOL i CAMPSA. Recordem que en comptabilitzar només els rètols en català a l’hora de construir l’índex hem anul.lat el pes específic que puguin tenir l’ambigüitat o el recurs al bilingüisme.

En comprovar, finalment, si aquesta escassa o nul.la presència del català pot tenir relació amb el factor o variable estacions renovades recentment o no, veiem que, efectivament, en el 33% dels casos es tracta d’establiments que no han estat renovats els darrers anys, a no ser que es tracti ja d’edificis i instal.lacions de recent implantació. Des de la vessant règim de tinença, comprovem també que més del 60% d’aquestes àrees de serveis són propietat d’un particular o d’una cooperativa, i que prop 1/3 no tenen rètol de cap petroliera multinacional.

2.3.1. Creació d’índex d’ús del català en la documentació escrita

El segon índex creat és l’índex d’ús en la documentació escrita –Índex 2. Inclou una pregunta referida a la llengua en la qual les estacions de servei reben les comunicacions per part de les companyies subministradores de carburant, i en la qual ells encarreguen aquest subministrament. Hi ha tres possibilitats:

1. cap comunicació escrita en català;

2. les dues comunicacions són en català;

3. una de les dues és en català.

Índex 2, ús del català en la documentació escrita

Font: La llengua a les estacions de servei de Catalunya. Aportació sociolingüística. 2000

Gairebé el 74% de les estacions de servei afirmen que no fan cap ús del català o no saben de quina manera el propietari es relaciona amb la companyia subministradora. Cal dir que a l’estiu hi havia un cert percentatge de personal de vacances i que els seus substituts desconeixien sovint aquesta mena d’informació. Malgrat tot, es pot afirmar que en un 20% dels casos hi ha comunicació escrita en català. Cal prendre les dades d’aquest indicador amb extrema prudència, atesa la presència minoritària de la llengua catalana en el sector i activitat. (7)

2.3.2. Creació de l’índex 3, ús del català oral (8)

El tercer índex –Índex 3- recull la pràctica oral espontània del caixer/a i/o encarregat/da. Es produeixen tres possibilitats en aquest índex 3:

1. que ningú parli espontàniament el català;

2. que el parlin l’encarregat/da o el caixer/a;

3. cas d’haver-hi dues o més persones el parlin tots.

Índex 3, ús oral del català

Font: La llengua a les estacions de servei de Catalunya. Aportació sociolingüística. 2000

Cal ressaltar que els resultats obtinguts amb l’elaboració de l’índex 3, l’ús oral del català, són contraris amb els aconseguits i amb les conclusions provisionals sobre l’índex 2 que tracta de l’ús escrit. Així, veiem que s’ha produït en català en el 42% dels casos la conversa entre entrevistador i informant, fos l’encarregat i/o el caixer/a. Comprovem també que en el 21% dels casos l’encarregat/da o caixer/a s’adrecen en català a l’entrevistador. Noti’s que a bona part d’estacions de servei no hi havien dues o més persones de servei al moment de fer observació i entrevista. S’ha constatat també que en el 37% dels casos el personal de les estacions de servei no s’adreça espontàniament en català als seus clients. I, per últim, l’elevat nombre d’establiments en règim d’autoservei (9) on l’ús oral del català per part de l’empresa és zero absolut.