5. Funcions sociolingüístiques de les llengües

La jerarquia real de les llengües en una societat plurilingüe es pot caracteritzar més per les funcions sociolingüístiques d’aquestes llengües que pel seu estatus legal. Actualment hi ha una situació pràcticament d’equilibri entre el letó i el rus. Hi ha diferents factors polítics i econòmics a favor de l’ús de cada llengua. El letó és la llengua amb una posició més forta en els governs federals i municipal, ha desplaçat el rus i s’ha convertit en la llengua de treball dels òrgans de govern estatals i locals i en la llengua administrativa. També s’ha produït un canvi a nivell visual en els signes i senyals, els anuncis o la informació. En canvi, el rus té molta força en l’empresa privada, en l’educació primària i secundària, bastant força en la policia, el transport públic i la sanitat, i també en les forces armades, ja que fins a un 20% dels soldats no parlen letó).

Cal fer esment aquí de les respostes dels letons a la pregunta «Vostè parla letó amb les persones que són de fora de Letònia però que l’entenen?». Tan sols un 49,8% utilitza sempre el letó en situacions quotidianes, mentre que el 55,5% l’utilitza per a la comunicació oficial (LLI 1999). Aquestes xifres reflecteixen, d’una banda, un alt nivell de tolerància lingüística entre els letons, però, d’altra banda, demostren que encara existeix un cert complex de minoria i una indiferència lingüística que podrien ser perjudicials per a les perspectives futures del letó. En aquesta situació de transició, els factors psicològics són d’una importància cabdal. Cal tenir en compte la resistència psicològica dels parlants de rus que, després d’una posició de domini polític i econòmic han passat a ser minoria, però també el «complex de minoria» dels letons. Fins ara, el reajustament de l’opinió pública respecte la jerarquia de les llengües que es parlen a Letònia només ha estat gradual.

Des del restabliment de la independència, tot i l’acusada disminució del suport econòmic a la recerca lingüística i la normalització del letó, el letó s’ha convertit en una llengua preparada per a les noves exigències presents i futures. S’ha fundat la Comissió de la Llengua Letona sota els auspicis del Centre de la Llengua de l’Estat. S’ha fundat també el Centre de Traducció i Terminologia, juntament amb la Comissió Terminològica i ja s’han traduït al letó més de 400 documents de la UE. Això demostra que la qualitat lingüística del letó correspon al nivell mitjà de la majoria de llengües europees.

6. Pronòstics per al desenvolupament de la situació lingüística

Una avaluació realista de la posició històrica i actual de la llengua letona ha de permetre avançar pronòstics sobre les perspectives de futur amb relació als processos etnodemogràfics, econòmics i polítics objectius que tenen lloc al país, a Europa i al món. El manteniment del letó està determinat per una sèrie de factors objectius i subjectius interdependents.

Entre els factors que influeixen d’una manera positiva en les perspectives futures del letó podem esmentar els següents:

1) un nombre suficient de parlants de letó com a L1 i un nombre creixent de parlants de letó com a L2;
2) l’ús del letó per a totes les funcions sociolingüístiques, especialment en el parlament, els ministeris i els òrgans municipals, així com en tots els nivells de l’educació;
3) un letó estàndard d’alta qualitat (amb un sistema estilístic i una terminologia desenvolupats);
4) l’estatus actual d’única llengua oficial de l’Estat i mecanismes legals per a la protecció de la llengua (Llei sobre la llengua de l’Estat i normes que en garanteixen l’aplicació);
5) l’estatus futur com a una de les llengües oficials de la UE.

També hi ha, però, factors que poden tenir una influència negativa en el manteniment del letó:

1) la situació econòmica inestable i la fragmentació política que afecta el país;
2) la disminució de la població letona per causa dels baixos índexs de natalitat;
3) el «complex de minoria» que afecta els letons i obstaculitza el desenvolupament del bilingüisme entre la comunitat russòfona;
4) les majors possibilitats econòmiques de les principals llengües que competeixen amb el letó –el rus i l’anglès;
5) la presència d’una gran comunitat lingüística russa que gaudeix d’autosuficiència lingüística;
6) la tendència a la globalització i l’imperialisme lingüístic i la integració de Letònia en estructures supranacionals, com ara la Unió Europea i l’OTAN;
7) l’aplicació d’algunes normes internacionals sobre els drets de les minories que garanteixen la protecció de les llengües minoritàries –principalment, del rus– en detriment del letó, sense tenir en compte la situació lingüística de la Letònia postcolonial;
8) la manca d’un programa estratègic per a la recerca i el desenvolupament de la llengua letona.

Hi ha llengües que, malgrat els esforços dels governs o dels dirigents de les comunitats que les parlen, estan inevitablement condemnades a desaparèixer per una sèrie de condicions desfavorables, com ara un nombre reduït de parlants, que la llengua no es transmeti entre generacions i que no s’utilitzi en l’educació. També hi ha llengües que es mantenen pel seu gran nombre de parlants i per tenir un estatus de llengua internacional o regional, fins i tot quan les autoritats estatals no han pres mesures de protecció especials. La llengua letona no es podria classificar en cap dels dos grups. Les seves perspectives de futur estaran determinades per una política lingüística ben considerada i una posició activa de la comunitat lingüística i el govern letons. La complicada situació geopolítica i etnodemogràfica crea la necessitat d’una política lingüística a llarg termini que ha d’estar basada en el programa d’integració de la societat a Letònia i complir els criteris i condicions de la integració en la Unió Europea.