|
5. Conclusions generals
A partir de tot el
que hem vist i comentat en els punts anteriors, creiem que és possible formular una de
sèrie de conclusions de caràcter general. Serien les següents:
En termes
generals, les universitats analitzades utilitzen la llengua pròpia amb tota normalitat a
tots els nivells, si bé sobserva una tendència clara i creixent a servir-se també
de langlès per afavorir els intercanvis internacionals.
Langlès
és la llengua que sutilitza amb caràcter general com a llengua de comunicació
internacional, si bé en alguns casos lalemany i el francès, bàsicament, mantenen
una certa presència.
Com a norma
general, sutilitza langlès per afavorir la mobilitat i els intercanvis, però
només en la mesura en què la demanda ho requereix.
Generalment
loferta acadèmica en anglès es redueix a cursos breus o específics en el marc del
primer i el segon cicle, tot i que en alguns casos sestan començant a oferir
titulacions completes en aquesta llengua. Per contra, loferta de cursos en anglès
és molt superior en el tercer cicle, especialment pel que fa als programes de màster.
El coneixement
de la llengua nacional continua sent un requisit que han dacreditar els estudiants
que volen cursar estudis regulars conduents a un títol oficial. En molts casos, però,
també sexigeix als estudiants que acreditin un nivell suficient danglès, en
la mesura en què alguns cursos i gran part de la bibliografia són en aquesta llengua.
Sobserva
una certa tendència, encara incipient, a oferir als estudiants estrangers la possibilitat
de redactar en anglès els exàmens i els treballs corresponents a cursos impartits en la
llengua nacional. Això equival en la pràctica a rebaixar en alguns casos els requisits
lingüístics a un coneixement passiu de la llengua nacional, però comporta, alhora, la
necessitat que el professorat tingui si més no un coneixement passiu de la llengua
anglesa.
A partir
daquestes constatacions creiem que es podria arribar a les tres grans conclusions
següents pel que fa a les universitats de parla catalana:
Les universitats
catalanes estan en posició de desavantatge respecte a les dels països de la mostra pel
fet que el marc legal en què es mouen impedeix o dificulta enormement la plena
normalització de la llengua nacional. Per contra, lexistència de serveis
lingüístics més o menys desenvolupats nés un element singular que contribueix a
contrarestar parcialment tant aquestes limitacions com les derivades del coneixement
insuficient de la llengua pròpia i, en molts casos, duna certa indiferència o fins
i tot oposició al restabliment daquesta com a vehicle dominant de comunicació.
En un horitzó
de normalitat, però, és evident que el català hauria de tenir, com a llengua pròpia de
les universitats, un clar predomini en tots els àmbits. Al nostre entendre, i basant-nos
en la praxi general observada en el conjunt de les universitats estudiades, el percentatge
de docència en la llengua pròpia hauria de situar-se en el primer i segon cicle en un
80% o per sobre daquesta xifra, mentre que el com a molt 20% restant hauria de
repartir-se entre el castellà i langlès. El mínim irrenunciable a llarg termini
seria al nostre entendre el 70% de la docència en la llengua pròpia és a dir,
lleugerament per sobre dels dos terços.
Finalment, les
universitats haurien de potenciar el coneixement i lús de la llengua anglesa per
part de les comunitats universitàries respectives. En aquest sentit, caldria atorgar a
langlès lestatus de "llengua de treball" (al costat del català,
llengua pròpia, i del castellà, llengua oficial). Lobjectiu a mig termini hauria
de ser que tant els estudiants com el professorat en tinguessin com a mínim un
coneixement passiu. Un coneixement suficient de la llengua anglesa per part del món
universitari català permetria disposar del vehicle internacional de difusió
bibliogràfica i científica per excel·lència, amb la qual cosa el recurs a la llengua
espanyola per a la mateixa finalitat perdria probablement bona part del sentit que pugui
tenir actualment.
Albert
Servitge, Gabinet Lingüístic, UPF. albert.servitje@glin.upf.es |