La gestió lingüística com una disciplina de la planificació lingüística

Les dificultats o inadequacions, tal com les anomenaré d’ara endavant d’acord amb els termes definits en la teoria de la gestió lingüística, poden ser tan variades com la gent que les fa. La manera en què la gent nota les inadequacions potencials i hi introdueix modificacions també pot variar. Tanmateix, hi ha algunes pautes: quan el parlant ho nota (‘d’ell mateix’) es produeix una interrupció d’una expressió en curs que va acompanyada d’una murmuri [‘oh’]; i la introducció d’una modificació d’una expressió que el mateix parlant nota acostuma a precedir-se d’una repetició de la síl·laba o paraula que precedeix immediatament el "producte element" quan s’ha reparat (tal com els experts en etnometodologia anomenen el segment de parla que s’ha notat i la seva modificació, respectivament).

Durant la comunicació "en línia", les inadequacions són dificultats del discurs; els seus equivalents "fora de línia" són els problemes lingüístics. Allò que la gent no pot gestionar quan parla passen a ser problemes per comentar i resoldre, esdevenen metadificultats, s’ha d’accedir a les seves solucions i s’han d’introduir en el discurs com a modificacions.

La mateixa noció d’una disciplina d’estudi fonamentada en la llengua com a comunicació implica que la metacomunicació i la planificació lingüística no és res més que una de les seves branques. La gestió lingüística és el conjunt sencer de tipus de comportament "fora de línia" envers la llengua que soluciona problemes de comunicació. Això també permet la gestió lingüística en el discurs, en què –o com a mínim en relació amb el qual– apareixen metabranques de gestió lingüística.

Una afirmació que digui que hi ha un problema lingüístic ha de respondre les qüestions següents:

• Quin és el problema?

• De qui és el problema?

• Qui té la responsabilitat de resoldre el problema?

Les respostes revelaran si l’afirmació fa referència a un problema de comunicació o a algun altre tipus de problema, si l’afirmació és una imposició o si té, de fet, una motivació en el discurs, i quina relació hi ha entre la persona que fa l’afirmació i el problema.

Quins tipus de gestió lingüística hi ha?

Quins tipus de gestió lingüística hi ha? Hi ha moltes classificacions possibles.

a) Una aproximació paramètrica als tipus de gestió lingüística

Un paràmetre podria estar relacionat amb el domini més o menys rigorós que la gent té de la llengua. L’ensenyament de llengües o la gestió de la terminologia pot ser ad hoc o pot anar-se informant de manera sistemàtica a partir de teories concretes.

Un altre paràmetre està relacionat amb l’ús més o menys ampli que la gent fa de la llengua. La gestió de la terminologia fa referència a un petit camp de treball especialitzat; la redacció d’un diccionari preveu tots els problemes amb el lèxic d’una o dues llengües.

Uns altres paràmetres podrien fer referència al domini lingüístic que la gent té en diferents sectors d’una comunitat de parlants i amb una organització diferent: l’organització interna d’una empresa, com la llengua dels professors i dels investigadors de l’aprenentatge de llengües en el sector de l’educació, com una agència consultora pública sense ànim de lucre, com els delineants i els traductors del sector legal o com els correctors d’un diari.

b) Una aproximació empírica holística

Una aproximació empírica holística es basa en la planificació lingüística i en les seves oficines en els estats nous.

Presenta la tradició de les acadèmies en els vells països, inclosos els de l’Amèrica del Sud, que alguna vegada van estar igualment motivats pel mateix tema; i la idea d’una acadèmia de la llengua en el vell món ha inspirat la creació d’oficines de planificació lingüística en els estats nous.

A més, aquesta aproximació destaca la tradició europea de cultiu de la llengua (Sprachkultur, kul'tura jazyka, språkvård). Encara que aquest tipus de gestió lingüística treballa amb la llengua nacional i gràcies a la llengua nacional, la societat contemporània necessita aquestes oficines per controlar la relació que hi ha entre l’ús de la llengua nacional, l’ús de les varietats minoritàries i l’ús intern de l’anglès. Les comunitats de cultiu han acumulat molt coneixement teòric i experiència gràcies a la seva història relativament llarga d’un ús de les llengües continu i registrat. La literatura revela una sorprenent manca de coincidència en matèria de referència i de personal amb l’escola de planificadors lingüístics.

També presenta l'immens camp de la terminologia. La gestió de la terminologia està unida globalment i està organitzada jeràrquicament, tant la pública com la privada i tant l'exhaustiva com la sectorial. Penso que és preocupant que la literatura terminològica reveli aquesta manca sorprenent de coincidència en matèria de referència i de personal amb l'escola de planificadors lingüístics. (1)