La indústria d’ensenyament de llengües està altament organitzada, és global i seriosa. Curiosament, però, encara queda desconnectada de la vida comunicativa de les comunitats de parlants que ensenyen les seves llengües.

Aquestes activitats empíricament recognoscibles amb les seves pròpies teories, llengües, xarxes, organitzacions i personal són tots els tipus de gestió lingüística dirigida que hi ha. Tots aquests tipus de gestió solucionen problemes lingüístics que han sorgit o que s’ha predit que sorgiran en el discurs real.

c) Tipus de gestió lingüística segons el moment i el lloc

De fet, aquesta multitud de respostes dirigides que sorgeixen dels problemes lingüístics poden establir-se d’una altra manera, és a dir, com a respostes als tipus de problemes lingüístics que sorgeixen en una organització socioeconòmica concreta de la societat, en el seu moment i en el seu lloc. Tots els motius fan suposar que el tipus de gestió lingüística que es porta a terme en un moment concret del desenvolupament d’una comunitat de parlants, en un altre moment implica un altre tipus de gestió lingüística.

Els plans moderns dels estats-nació estandarditzen la llengua, en desaproven la variació; els estats postmoderns aproven la variació, esdevenen, de fet, un estat entre molts en l’establiment d’acords polítics regionals. Hi ha progressió gràcies a la maduració de la comunitat de parlants, un vector de desenvolupament; un altre vector pot dependre de la integració de la comunitat de parlants en l’economia internacional i en l’organització política. En conseqüència, l’estudi de la gestió lingüística reflectirà el Zeitgeist (esperit de l’època) i mostrarà la progressió de problemes diferencials i d’interessos diferencials.

La planificació lingüística va esdevenir un camp d’estudi a mesura que les noves nacions lluitaven contra els problemes de comunicació. La maduresa intel·lectual d’aquest estudi es va dirigir, entre altres aproximacions d’estudi, cap a la gestió lingüística.

Un aspecte interessant és que les èpoques també han fet revifar l’interès per la planificació lingüística. Un motiu és que la integració política europea ha estimulat l’autoafirmació local de comunitats més petites de parlants (en defensa o com a resultat de les polítiques actives de localització o com a resultat de l’oportunitat de poder ometre l’àmbit nacional en la recerca d’ajuda). Un altre motiu és la immigració massiva de persones parlants d’altres llengües cap als països europeus; una tercera raó és el fet de la integració política europea, que, d’una banda, crea una solució lingüística comuna per unir la feina del centre de la unió i, de l’altra, potencia la participació en els afers europeus de tots els ciutadans en la seva llengua pròpia. (2)

En la tradició paral·lela de cultiu lingüístic, un tòpic contemporani és l’Europarla, en què apareix el tema de la igualtat de participació en el procés polític de la Unió Europea dels ciutadans de la major part de comunitats de parlants constituïdes; i un altre tema és la igualtat en el desenvolupament de funcions lingüístiques de les comunitats membre de la Unió (a Alemanya, Fortbestehen).

Quin tipus de gestió lingüística és la planificació lingüística?

La planificació lingüística podria definir-se com el tipus de gestió lingüística organitzada que es gestiona des de la burocràcia estatal, en un àmbit molt exhaustiu i en molts estats de manera seriosa. A més, la planificació lingüística és un procés a llarg termini, autoritzat per la legislació.

Els membres de l’escola de planificació lingüística estan en condicions de beneficiar-se d’una definició de planificació lingüística. Això permetria desenvolupar considerablement la reflexió sobre la planificació lingüística. La perspectiva disciplinària a partir de la gestió lingüística promet una definició. Un acord sobre una definició, en qualsevol marc disciplinari, ens ajudaria a respondre preguntes com les següents: Quan es porta a terme la planificació lingüística? Quin motiu té l’estat-nació per ocupar-se de la llengua? De qui són els interessos que hi ha representats? Com interactua el procés polític amb el procés de planificació? Quina és la planificació lingüística legítima per tal d’evitar la violació de drets humans? Què és, de fet, la planificació lingüística a diferència de la gestió ètnica o simplement d’un intent d’un grup per dominar-ne un altre a partir d’un o més mitjans de racionament o de control? La teoria de la gestió lingüística ofereix un criteri clar: quins problemes de comunicació real desapareixen gràcies a actes de planificació?

Insuficiència i invitació

La gestió lingüística basa l’estudi de la planificació lingüística en el comportament que es pren envers la llengua en el discurs real. Hi ha una limitació greu en un comportament que implica molt més que consideracions comunicatives. La perspectiva de les ciències polítiques completa, evidentment, la perspectiva de la gestió lingüística. La sociologia i la història ofereixen una base molt rica. L’economia aclareix les relacions dels processos de planificació lingüística per finançar l’escassetat. M’agradaria fer una invitació a possibles investigacions des d’altres perspectives i discursos disciplinaris sobre l’estudi del comportament premeditat envers la llengua i sobre la planificació lingüística.