Recerca sociolingüística sobre l'ús del català a les benzineres,
per Jaume Farràs, Josep Lluís C. Bosch i Diego Torrente

Les converses entre entrevistador/a i/o el caixer/a, encarregat/da va produir-se en català en el 42% dels establiments, previ inici de la conversa en català en la meitat dels casos per part del personal que atenia l’entrevistador. Globalment, prop del 37% dels empleats no s’adrecen espontàniament en català als seus clients. L’ús del català és inexistent en molts dels establiments en règim d’autoservei, una forma de gestió que previsiblement augmentarà.

Gràfic 2: Usos lingüístics per província. Visió general

Font: La llengua a les estacions de servei de Catalunya. Aportació sociolingüística. 2000

Des de la perspectiva territorial, la presència del castellà dobla en escreix la del català a l’àrea barcelonina (44% castellà, 21% català), i quasi a les comarques tarragonines (35% castellà, 19% català). Disminueix el predomini del castellà a les comarques de ponent i a les de Barcelona província, i tendeix a igualar-se a les comarques gironines, amb percentatges propers al 31% per al castellà i català. Sobresurt a la demarcació de les comarques de Lleida el recurs al bilingüisme (18%) amb percentatges lleugerament superiors a Tarragona, Girona i a les comarques barcelonines. L’anàlisi detallada de rètols i misssatges emesos de forma ambigua (14%) és més estesa A Barcelona ciutat i a la seva Àrea Metropolitana. A Tarragona, en canvi, destaca el recurs a pictogrames (16%), respecte a la resta de províncies.

Si contrastem la variable marca de la companyia amb els usos lingüístics, veiem que les companyies petrolieres mostren com tres grups amb comportaments diferenciats. Hi ha d’una banda les hereves de l’antic monopoli a Espanya, que mantenen el castellà com a llengua predominant en el 40% o més dels seus rètols. El català resta reduït llavors entorn del 20% en el millor dels casos. Mentre Cepsa mostra una imatge força decidida en favor del bilingüisme, Campsa i Petronor mantenen més el castellà, i rarament recorren al bilingüisme. Formen un segon grup les petrolieres multinacionals d’origen europeu i nord americà; aquestes recorren a un cert bilingüisme de facto i, llevat de BP, el català apareix quasi sempre com a llengua prioritària. El model seguit per Petrocat, per últim, es distancia de la resta per l’ús intensiu del català, i forma gairebé un grup a part. A Agip i Total, també a Shell, la presència d’avisos, cartells i rètols en català és superior que en castellà.

Per tal d’afinar una mica més en l’anàlisi sociolingüística del sector, el treball de recerca va crear tres índexs d’ús del català per a tot el sector. Fa referència el primer a l’ús intensiu del català en 22 indicadors de la retolació, i demostra que en una de cada quatre estacions de servei el català no és present en els 22 indicadors considerats per a construir l’índex de la retolació. El segon índex analitza l’ús del català en la documentació escrita interna entre les estacions de servei i les respectives companyies petrolieres. El català és igualment absent d’aquest àmbit d’ús linguïstic en el 74% dels casos. Es valora, mitjançant la creació d’un tercer índex, l’ús que es fa del català oral a les estacions de servei entre les comunicacions empleat-entrevistador, com dèiem. Aplicant aquest índex, es constata una millora en la posició que el català ocupa en un àmbit que és, tanmateix, clarament menys formal.

A mode de cloenda, direm que el català té una presència força precària encara en el sector dels carburants pel que fa a la retolació, cartelleria, missatges i la comunicació interna entre els empleats i la companyia subministradora o propietària de l’establiment. Diem "encara" ben a dretes ja que entenem que, complint la normativa vigent i aplicant algunes de les moltes propostes d’intervenció plantejades en la recerca, es pot incidir a curt termini en variar el procés d’usos lingüístics de tot el sector, i fins al punt que el català pugui ocupar espais més centrals --exclusius potser-- en la seva dinàmica empresarial i formal. I això a desgrat de les inèrcies heredades del procés de desmonopolització del sector, que continua tenint efectes lingüístics negatius per al català sobre tot el sistema de retolació, cartelleria, publicitat i sobre les formes de relació basades en models empresarials forjats en base a altíssims nivells de centralització organitzativa, corporativa i empresarial. Una atenció especial hauria de merèixer al nostre entendre l’excessiva tendència a l’ambiguïtat lingüística, que pot molt ben reflectir processos d’uniformització, ara lingüístics, vés a saber si politicoculturals després.