 |
2. Disseny i realització del treball de
camp
En el treball de
camp es va considerar l’acte rutinari d’anar a posar benzina com un
recorregut que sovint fem milers de ciutadans. La diferència en la forma de dur a terme
aquest acte rutinari el conductor i l’observador ha estat que aquest ha segmentat
seqüencialment tot el recorregut en sis àmbits diferents de comunicació i relació a
l’interior de l’area de servei, a fi de poder observar-hi millor en quina
llengua són presentats/emesos tota aquesta gamma de missatges.
Aquesta recollida
d’informació va fer-se mitjançant un qüestionari, on calia anotar les observacions
que s’anaven fent, i s’hi va registrar en quina llengua s’adreçaven els
empleats i/o caixers a l’entrevistador/a en el moment de la salutació. Vam extreure
una mostra aleatòria de 533 establiments d’entre els punts de venda de carburants, i
va distribuir-se segons els estrats província, comarca i per la xarxa viària del
Principat mitjançant un sistema de rutes. Es va contemplar un error de mostratge del 3% i
un marge de confiança del 95%.
3.
Usos lingüístics a les benzineres, resultats per àmbits, territori i marca
El castellà és
la llengua predominant en el conjunt de rètols i en la interacció verbal en quasi el 40%
dels casos. La presència global del català és de l’ordre del 25%. Amb fórmules
com autoservicio/autoservei, horario/horari, servicios/serveis, agua/aigua, el
bilingüisme obté prop del 14% de la retolació. És altament estès el recurs a
l’ambigüitat (10% dels casos) en els logos --Campsa, Petrocat, Enaco-- i en els noms
dels productes --extradiesel, Eurosuper--, també a quasevol forma pictogràfica (11%)
referida als prohibit fumar, fer foc, respostar amb els fars encesos o el motor engegat.
Gràfic 1: Distribució de les llengües
per àmbits d’ús
Font: La
llengua a les estacions de servei de Catalunya. Aportació sociolingüística. 2000
Una ràpida ullada als resultats obtinguts en cadascun dels sis àmbits del
recorregut a les estacions de servei ratifica i distribueix l’escassa presència del
català en els diversos àmbits. Així, és majoritària la retolació en castellà a
l’àmbit de sortidors, a la caixa, botiga i a les màquines de
"vending" que es troben abans d’abandonar el recinte. Les companyies
recorren a l’ambigüitat lingüística en els rètols de l’entrada, en la
mateixa proporció del que es produeix a l’àmbit de serveis respecte del
pictograma. Als diferents àmbits apareixen diferències entre l’ús del català i
del castellà en la retolació, dibuixant-hi com dos grups o formes de comportar-se a
nivell sociolingüístic. D’una banda, hi ha entre 5-10 punts de predomini del
castellà en àmbits com l’entrada a les benzineres, a les àrees de
sortidors, caixa i serveis, és a dir, en l’estructura bàsica que configura
qualsevol àrea de servei. De l’altra, les diferències més abismals en favor del
castellà --fins a 20 punts-- es troben en els anuncis, cartelleria i publicitat de la botiga
i en altres serveis associats de "vending". El recurs al bilingüisme
supera l’ús exclusiu del castellà a l’àmbit dels serveis, on és
majoritari el pictograma.
Les converses
entre entrevistador/a i/o el caixer/a, encarregat/da va produir-se en català en el 42%
dels establiments, previ inici de la conversa en català en la meitat dels casos per part
del personal que atenia l’entrevistador. Globalment, prop del 37% dels empleats no
s’adrecen espontàniament en català als seus clients. L’ús del català és
inexistent en molts dels establiments en règim d’autoservei, una forma de gestió
que previsiblement augmentarà. |
