Logotip de la revista Noves SL

Presentaciˇ

hemeroteca

b˙stia

Logo

SociolingŘÝstica catalana


Recerca sociolingŘÝstica sobre l'˙s del catalÓ a les benzineres,
per Jaume FarrÓs, Josep LluÝs C. Bosch i Diego Torrente


CONTINUA


2. Disseny i realitzaciˇ del treball de camp

En el treball de camp es va considerar l’acte rutinari d’anar a posar benzina com un recorregut que sovint fem milers de ciutadans. La diferŔncia en la forma de dur a terme aquest acte rutinari el conductor i l’observador ha estat que aquest ha segmentat seqŘencialment tot el recorregut en sis Ómbits diferents de comunicaciˇ i relaciˇ a l’interior de l’area de servei, a fi de poder observar-hi millor en quina llengua sˇn presentats/emesos tota aquesta gamma de missatges.

Aquesta recollida d’informaciˇ va fer-se mitjanšant un qŘestionari, on calia anotar les observacions que s’anaven fent, i s’hi va registrar en quina llengua s’adrešaven els empleats i/o caixers a l’entrevistador/a en el moment de la salutaciˇ. Vam extreure una mostra aleat˛ria de 533 establiments d’entre els punts de venda de carburants, i va distribuir-se segons els estrats provÝncia, comarca i per la xarxa viÓria del Principat mitjanšant un sistema de rutes. Es va contemplar un error de mostratge del 3% i un marge de confianša del 95%.

3. Usos lingŘÝstics a les benzineres, resultats per Ómbits, territori i marca

El castellÓ Ús la llengua predominant en el conjunt de rŔtols i en la interacciˇ verbal en quasi el 40% dels casos. La presŔncia global del catalÓ Ús de l’ordre del 25%. Amb fˇrmules com autoservicio/autoservei, horario/horari, servicios/serveis, agua/aigua, el bilingŘisme obtÚ prop del 14% de la retolaciˇ. ╔s altament estŔs el recurs a l’ambigŘitat (10% dels casos) en els logos --Campsa, Petrocat, Enaco-- i en els noms dels productes --extradiesel, Eurosuper--, tambÚ a quasevol forma pictogrÓfica (11%) referida als prohibit fumar, fer foc, respostar amb els fars encesos o el motor engegat.

GrÓfic 1: Distribuciˇ de les llengŘes per Ómbits d’˙s

distribuciˇ de les llengŘes per Ómbits d'˙s

Font: La llengua a les estacions de servei de Catalunya. Aportaciˇ sociolingŘÝstica. 2000

Una rÓpida ullada als resultats obtinguts en cadascun dels sis Ómbits del recorregut a les estacions de servei ratifica i distribueix l’escassa presŔncia del catalÓ en els diversos Ómbits. AixÝ, Ús majoritÓria la retolaciˇ en castellÓ a l’Ómbit de sortidors, a la caixa, botiga i a les mÓquines de "vending" que es troben abans d’abandonar el recinte. Les companyies recorren a l’ambigŘitat lingŘÝstica en els rŔtols de l’entrada, en la mateixa proporciˇ del que es produeix a l’Ómbit de serveis respecte del pictograma. Als diferents Ómbits apareixen diferŔncies entre l’˙s del catalÓ i del castellÓ en la retolaciˇ, dibuixant-hi com dos grups o formes de comportar-se a nivell sociolingŘÝstic. D’una banda, hi ha entre 5-10 punts de predomini del castellÓ en Ómbits com l’entrada a les benzineres, a les Órees de sortidors, caixa i serveis, Ús a dir, en l’estructura bÓsica que configura qualsevol Órea de servei. De l’altra, les diferŔncies mÚs abismals en favor del castellÓ --fins a 20 punts-- es troben en els anuncis, cartelleria i publicitat de la botiga i en altres serveis associats de "vending". El recurs al bilingŘisme supera l’˙s exclusiu del castellÓ a l’Ómbit dels serveis, on Ús majoritari el pictograma.

Les converses entre entrevistador/a i/o el caixer/a, encarregat/da va produir-se en catalÓ en el 42% dels establiments, previ inici de la conversa en catalÓ en la meitat dels casos per part del personal que atenia l’entrevistador. Globalment, prop del 37% dels empleats no s’adrecen espontÓniament en catalÓ als seus clients. L’˙s del catalÓ Ús inexistent en molts dels establiments en rŔgim d’autoservei, una forma de gestiˇ que previsiblement augmentarÓ.


2 de 3