Decret
| Disposicions addicionals | |||
| Disposició transitòria | |||
| Disposicions finals | |||
| Annex | |||
| Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis als edificis | |||
| Hidrants per a un incendi | |||
| Article 1. Hidrant | |||
| Article 2. Tipologia | |||
| Article 3. Xarxa d'abastament | |||
| Article 4. Accessibilitat i senyalització | |||
| Casos particulars d'activitats que afronten amb la forest | |||
| Article 5. Edificacions que afronten amb àrees forestals | |||
| Accessos | |||
| Article 6. Via pública | |||
| Article 7. Via pública apta per a auto-escales de bombers | |||
| Article 8. Espai exterior segur | |||
| Accessibilitat de les façanes | |||
| Article 9. Façana accessible | |||
| Article 10. Obertures d'accés | |||
| Article 11. Nombre de façanes d'accés | |||
| Article 12. Cas particular de nuclis històrics | |||
| Seguretat dels veïns | |||
| Article 13. Situació relativa. Necessitat de compartimentació | |||
| Article 14. Activitats en edificis amb altres usos | |||
| Article 15. Activitats adjacents | |||
| Apèndix. Classificació de les instal·lacions industrials i d'emmagatzematge en funció del seu nivell de risc intrínsec | |||
Index
Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC 1954 de 30.9.1994, correcció d'errades DOGC 2005, de 30.1.1995)
NOTA. En aquest text s'han introduït les correccions d'errada publicades en el DOGC.
L'Estatut d'autonomia, al seu article 9.9, estableix la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria d'urbanisme i habitatge.
Amb la finalitat de garantir a tot el territori de Catalunya el dret constitucional a l'habitatge, es va aprovar la Llei 24/1991, de 29 de novembre, de l'habitatge, la qual regula i fomenta les condicions de dignitat, habitabilitat i adequació que han de qualificar els habitatges, les mesures de protecció per a llurs adquirents o usuaris, les mesures de foment i el règim disciplinari.
D'altra banda, mitjançant el Reial decret 2059/1981, de 10 d'abril, que va aprovar la Norma bàsica de l'edificació NBE-CPI/81, Condicions de protecció contra incendis en els edificis, i el Reial decret 1587/1982, de 25 de juny, que la va modificar, es van establir uns condicionants de caire urbanístic (capítol 5) i unes limitacions a la compatibilitat d'usos diferents en un mateix edifici (article 6.3.1) que han estat uns instruments eficaços per facilitar la intervenció dels bombers i altres serveis de socors en cas de sinistre, així com per limitar la intensitat i l'extensió d'un incendi en edificis ocupats.
El Reial decret 279/1991, d'1 de març, pel que s'aprova una nova versió de Norma bàsica de l'edificació NBE-CPI/91, Condicions de protecció contra incendis en els edificis, ha eliminat algun dels aspectes anteriorment esmentats, produint un buit legal en un tema que incideix sobre la protecció i la seguretat de les persones.
Atès que la major part d'aquests condicionants no està recollida en cap altra disposició, i que en el cas dels hidrants llur exigència està recollida en el Reglament de planejament per al desplegament de la Llei sobre règim del sòl i ordenació urbana (Reial decret 2159/1978, de 23 de juny), però hi ha una falta de concreció, és aconsellable regular aquests aspectes, recuperant alguns dels condicionants que imposava l'antiga NBE-CPI i concretant, en el cas dels hidrants, el nombre, la tipologia i els condicionants d'implantació i de funcionament.
Atès tot el que s'ha exposat, d'acord amb l'informe favorable de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, i el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora, a proposta dels consellers de Governació i de Política Territorial i Obres Públiques i d'acord amb el Govern,
Decreto:
Article únic
-1 L'ordenació i urbanització de terrenys mitjançant figures de planejament hauran d'incloure la instal·lació d'hidrants d'incendi en llurs xarxes d'abastament d'aigua en les condicions que fixa l'annex d'aquest Decret.
-2 La situació relativa d'edificacions i instal·lacions fixes o temporals respecte de la forest o les àrees amb risc d'incendi de vegetació ha de complir les condicions de seguretat per garantir la protecció dels seus ocupants indicades en l'annex del present Decret.
-3 Els edificis de nova construcció han de disposar de les condicions d'entorn i accessos indicades en l'annex del present Decret, per facilitar la intervenció dels bombers i altres serveis de socors en cas de sinistre.
-4 Les activitats industrials o d'emmagatzematge adjacents i les situades en edificis d'habitatge o en edificis que reben públic han de complir les condicions de protecció
protecció establertes a l'annex del present Decret, amb la finalitat d'evitar la generalització d'un incendi i el perjudici a tercers.
Index
Disposicions addicionals
- 1 Els departaments de la Generalitat han de vetllar pel compliment d'aquest Decret en els edificis que promoguin o supervisin. A aquest efecte, es poden fer les inspeccions que calgui de projectes, d'obres i d'edificis.
- 2 En aquelles situacions en què el projectista justifiqui la necessitat d'adoptar solucions diferents a les previstes a l'annex d'aquest Decret es podrà utilitzar una via equivalent a la que ofereix l'article 3.3 de la NBE-CPI/91.
Index
Disposició transitòria
Les determinacions d'aquest Decret s'han de fer constar:
a) En els plans d'ordenació i en els projectes d'urbanització que s'aprovin inicialment després de l'entrada en vigor del present Decret.
b) En els projectes de nous edificis que es presentin a visar amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret.
c) En els projectes de reformes i canvis d'ús d'edificis, en la mesura en què impliquin una major adequació a les condicions de seguretat que s'hi estableixen i que, com a mínim, han de comportar el compliment dels punts 2 i 4 de l'article anterior, que es presentin a visar amb posterioritat a l'entrada en vigor d'aquest Decret.
Index
Disposicions finals
- 1 No seran d'aplicació dins l'àmbit territorial de Catalunya les disposicions que s'oposin al que estableix aquest Decret.
- 2 Es faculta els consellers de Governació i de Política Territorial i Obres Públiques per dictar les disposicions necessàries per al desplegament del que determina aquest Decret.
Barcelona, 26 de juliol de 1994
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
M. Eugènia Cuenca i Valero
Consellera de Governació
Josep M. Cullell i Nadal
Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
Index
Annex
Index
Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis als edificis
Index
Hidrants per a incendi
Article 1
Hidrant
1.1 Un hidrant és un aparell hidràulic, connectat a una xarxa d'abastament, destinat a subministrar aigua en cas d'incendi en totes les seves fases.
1.2 Aquests hidrants han d'estar emplaçats en la via pública o espais d'accessibilitat equivalent per a vehicles de bombers i a una distància tal que qualsevol punt d'una façana a nivell de rasant estigui a menys de 100 m d'un hidrant.
1.3 Els hidrants han d'ajustar-se a les prescripcions tècniques indicades al Reial decret 1942/1993, de 5 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'instal·lacions de protecció contra incendis.
Article 2
Tipologia
2.1 El tipus a instal·lar com a regla general serà de 100 mm de diàmetre, si bé en zones o carrers de nuclis històrics o antics podran instal·lar-se'n de 80 mm de diàmetre. En aquest darrer cas, així com en altres on hi hagi dubte sobre la seva ubicació idònia, serà convenient l'assessorament de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya del Departament de Governació.
2.2 Els hidrants que formin part d'una xarxa pròpia d'un edifici o establiment industrial compliran igualment les mateixes condicions mínimes que els anteriors.
Article 3
Xarxa d'abastament
3.1 El disseny i l'alimentació de la xarxa que suporti els hidrants ha de considerar la hipòtesi del consum més desfavorable amb l'ús simultani de dos hidrants immediats durant dues hores, essent el cabal a cadascun d'ells de 1.000 l/min. En els casos excepcionals de tipus 80 mm inclosos al punt anterior, aquest cabal serà de 500 l/min.
La pressió de sortida per cada boca d'hidrant ha de ser superior a 10 (al quadrat) kPa.
3.2 Els hidrants de columnes humides només poden emprar-se a localitzacions de la franja costanera on no són previsibles condicions climàtiques severes. Aquests hauran d'estar convenientment protegits per evitar-ne el trancament a causa de possibles impactes.
Article 4
Accessibilitat i senyalització
Els hidrants instal·lats seran de fàcil accessibilitat per als vehicles d'extinció d'incendis (autobombes) i la seva localització serà senyalitzada d'acord amb el que estableix l'annex a la Norma UNE 23-033. En el cas d'hidrants enterrats, la seva tapa serà de color vermellós per la cara vista.
Index
Casos particulars d'activitats que afronten amb la forest
Article 5
Edificacions que afronten amb àrees forestals
Les urbanitzacions, les eidificacions d'ús residencial, les activitats que comportin risc d'incendi manifest o explosió i les edificacions permanents o temporals d'ús públic amb un aforament superior a 100 persones, emplaçades en àrees forestals o amb vegetació abundant, siguin urbanitzacions, zones rurals, àrees lliures permanents o similars, han de complir les següents condicions mínimes de situació relativa:
a) El manteniment d'una franja perimetral de 25 m d'amplada permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades.
b) La disponibilitat de dues vies públiques distintes, d'accés i sortida, amb comunicació amb la trama urbana del municipi o carretera asfaltada. Aquestes vies públiques han de tenir l'amplada útil definida a l'article 6.
Si per les característiques de l'emplaçament de l'activitat no és possible el compliment de la condició anterior i només hi pot haver una única via d'accés, aquesta haurà de tenir una amplada mínima de 5 m, més els vorals.
Index
Condicions d'entorn i d'accessibilitat per a la intervenció dels bombers i l'evacuació de les persones
Index
Accessos
Article 6
Via pública
Es defineix com a carrer d'intervenció qualsevol espai públic d'amplada superior a 8 m, amb un vial de circulació, que puguin utilitzar els vehicles de socors i que respongui a les següents especificacions mínimes, independentment del sentit de circulació:
a) Amplada útil, descomptada la voravia i els laterals d'estacionament:
3 m per als carrers als quals l'article 11 imposa una amplada compresa entre 8 i 12 m.
6 m pels carrers als que l'amplada exigida a l'article 11 és superior a 12 m.
En una longitud inferior a 20 m, l'amplada del carrer pot reduir-se a 3 m d'amplada útil i no tenir voravia, llevat que s'hi hagi de preveure l'ús d'auto-escales de bombers, cas en què s'ajustarà a les prescripcions de l'article 7.
b) Capacitat portant calculada per suportar cadascuna de les següents hipòtesis:
Un vehicle de 15.000 kg amb eixos separats 4,5 m i actuant 5.000 kg sobre l'eix davanter i 10.000 kg sobre l'eix posterior.
Una sobrecàrrega d'ús de 2.000 kg/m2.
c) En els trams corbats el carril de rodament ha de quedar delimitat pel traçat d'una corona circular, els radis de la qual seran de 5,30 m i 12,50 m, amb una amplada lliure per a la circulació de 7,20 m.
d) Alçada lliure que permeti el pas d'un vehicle de 3,50 m d'alçada, amb un marge de seguretat de 0,20 m
e) Pendent inferior al 15%.
Article 7
Via pública apta per a auto-escales de bombers
Per a la ubicació d'una auto-escala, les zones d'emplaçament tindran una longitud mínima de 10 m i una amplada lliure mínima de 4 m, i han de satisfer les condicions definides a l'article 6, considerades i modificades tal com segueix:
a) El pendent màxim ha de ser inferior al 10% i ha de tenir una resistència al punxonament que suporti 10 tones en una superfície circular de 0,20 m de diàmetre.
b) La zona d'emplaçament en relació amb la façana accessible ha de permetre a les auto-escales arribar fins als diferents punts d'accés (balcons, galeries, etc.) a través dels quals els bombers han de poder accedir a l'interior de l'edifici, sense recórrer distàncies superiors a 20 m.
Si aquesta zona d'emplaçament no és via pública, haurà d'estar enllaçada amb la via pública més propera per un carrer d'intervenció, tal com defineix l'article anterior.
Quan aquesta zona d'emplaçament sigui un cul-de-sac, l'amplada mínima serà de 10 m, amb una amplada útil lliure d'aforament d'almenys 7 m.
Article 8
Espai exterior segur
Ampliant el que disposa el punt 6.C de l'article 7.1 de la NBE-CPI/91 per a les sortides d'edifici, es complementen les característiques mínimes de l'espai exterior segur amb els següents punts:
a) La dimensió més petita d'aquest espai exterior segur serà almenys igual a la suma de l'amplada de les sortides de l'establiment en aquest espai, sense ser inferior a 8 m.
b) No ha de tenir obstacles que puguin oposar-s'hi.
c) Ha de permetre l'accés i fàcil ubicació del material de socors necessari per fer el salvament i actuar contra el foc.
d) Les sortides de l'establiment en aquest espai han d'estar a menys de 60 m d'un carrer d'intervenció, d'acord amb l'article 6.
e) L'amplada mínima de pas a partir del carrer d'intervenció ha de ser:
1,80 m, si l'últim sostre accessible no és a més de 8 m sobre el terra.
3,00 m, si l'últim sostre accessible és a més de 8 m sobre el terra.
Index
Accessibilitat de les façanes
Article 9
Façana accessible
Es defineix com a façana accessible aquella que pot ser usada pels serveis de socors en la seva intervenció.
Aquesta intervenció de salvament ha de ser factible a tots els nivells de l'edifici, ja siguin ocupats temporalment o bé permanentment. Almenys ha de tenir una sortida d'edifici a la planta d'accés i unes obertures d'accés a cadascun dels nivells o forjats.
Article 10
Obertures d'accés
10.1 Són obertures d'accés aquells forats o elements en façana que permeten accedir als bombers a un nivell ocupat, segons l'article anterior, i operar sense risc en tasques de salvament.
10.2 Les façanes cegues o amb finestres que calgui computar en el nombre de façanes exigibles s'han de proveir d'obertures d'accés amb les següents característiques:
a) 1,2 m d'alçada com a mínim.
b) 0,80 m d'amplada com a mínim.
c) 1,2 m d'alçada màxima d'ampit.
d) La separació entre dues obertures del mateix nivell o planta ha d'estar a menys de 25 m.
e) La situació d'aquestes obertures l'ha de localitzar fàcilment els bombers.
Article 11
Nombre de façanes d'accés
El nombre mínim de façanes accessibles, en correspondència amb els carrers o espais lliures, es fixa en funció del nombre de persones que ocupen l'edifici o establiment, que dóna lloc a una classificació per categories amb els condicionants següents:
1. Estadis i pavellons esportius amb capacitat superior a 10.000 persones en ambients coberts i 25.000 persones a l'aire lliure, que tindran totes les façanes accessibles des de carrers d'almenys 12,50 m d'amplada.
2. Edificis o establiments de cabuda superior a 3.500 persones i no compresos a l'apartat anterior:
Dues façanes oposades que donin a dos carrers d'intervenció de més de 12,50 m d'amplada.
O bé, tres façanes que donin a tres carrers d'intervenció, dos de 12,50 m d'amplada i un de 8 m.
A més:
a) L'amplada d'aquestes façanes accessibles ha de superar la meitat del perímetre de l'edifici.
b) Tots els locals en pisos han d'estar situats en les façanes accessibles, o bé el local només pot estar separat de la façana per l'amplada de les zones de circulació de sortida.
c) Si la condició b) no pot ser respectada, l'establiment ha de tenir quatre façanes accessibles a dos carrers de 12,50 m d'amplada i altres dos de 8 m com a mínim.
3. Edificis o establiments de cabuda compresa entre 2.501 a 3.500 persones:
Dues façanes accessibles que donin a un carrer d'intervenció de 12,50 m d'ample i un de 8 m, sempre que es respecti la condició que els locals ubicats en pisos han d'estar situats en façanes accessibles o bé que el local només estigui separat de la façana per l'amplada de les zones de circulació de sortida.
Quan aquesta condició no es pugui respectar, l'edifici o establiment ha de tenir una tercera façana accessible a un carrer d'almenys 8 m d'amplada.
4. Edificis o establiments de cabuda compresa entre 1.501 a 2.500 persones:
Dues façanes accessibles que donin front cadascuna a un carrer d'intervenció de 8 m d'ample.
5. Edificis o establiments de cabuda compresa entre 301 i 1.500 persones:
Una façana accessible a un carrer d'intervenció de 8 m d'ample.
6. Edificis o establiments de cabuda fins a 300 persones:
En substitució de les disposicions dels articles 6 i 7, caldrà que tinguin una façana accessible a:
Un carrer de 6 m d'amplada que tingui una via lliure d'aparcaments d'almenys 4 m.
O bé un carrer sense sortida de 8 m d'amplada amb una via lliure d'aparcaments d'almenys 7 m d'amplada.
Quan l'establiment sigui en planta baixa, totes les sortides poden donar a un passadís d'1,80 m d'amplada que comuniqui per ambdós extrems amb carrers d'intervenció. Si aquest passadís és cobert i no disposa de mecanismes de desenfumatge (natural o forçat), es consideraran sortides d'edificis els extrems d'aquest passadís.
Si el passadís és a l'aire lliure o disposa de mecanismes de desenfumatge, es consideraran sortides d'edifici les que donin a aquest passadís, sempre que el seu recorregut màxim pel passadís sigui inferior a 50 m.
Article 12
Cas particular de nuclis històrics
12.1 Les activitats que vulguin instal·lar-se en nuclis urbans consolidats a les quals no sigui possible complir alguna de les prescripcions dels articles precedents precisaran, a més de les autoritzacions que s'escaiguin, d'una tramitació prèvia de conformitat municipal, que contindrà una memòria justificativa que les condicions addicionals de seguretat aportades pel titular de l'activitat garanteixen unes condicions de seguretat equivalents a les reglamentades.
Aquesta tramitació prèvia de conformitat necessita l'informe favorable dels serveis tècnics municipals, tant d'arquitectura com d'enginyeria, els quals podran sol·licitar l'assessorament al Servei de Prevenció d'Incendis de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya del Departament de Governació.
12.2 Els municipis que tinguin aprovada una ordenança específica que reguli les condicions de seguretat exigibles als edificis o establiments instal·lats dins els seus nuclis històrics podran obviar la tramitació prèvia de conformitat assenyalada al punt 1 anterior, sempre que el projecte presentat justifiqui suficientment el seu compliment.
12.3 La tramitació de l'Ordenança específica de seguretat en nuclis històrics assenyalada al punt 2 anterior necessitarà, a més del que disposa la reglamentació vigent, l'informe favorable del Servei de Prevenció d'Incendis de la Direcció General de Prevenció i Extinció d'Incendis i de Salvaments de Catalunya del Departament de Governació.
Index
Seguretat dels veïns
Article 13
Situació relativa. Necessitat de compartimentació
Ampliant el que disposen els articles 4.3, 14, 15 i 19 de la NBE-CPI/91, els establiments o locals dedicats a activitats artesanals, industrials o d'emmagatzematge situats en edificis amb altres usos o adjacents han de tenir qualitats de resistència al foc per mantenir la seva estabilitat en cas d'incendi, oposar-se a la propagació del foc als locals veïns i facilitar la intervenció dels bombers.
Article 14
Activitats en edificis amb altres usos
14.1 Les activitats tindran limitada la seva càrrega de foc ponderada fins a 200 Mcal/m2.
14.2 El grau EF de l'estructura i RF del conjunt dels establiments o locals ubicats en edificis amb altres usos seguiran els criteris de la taula següent:
Taula 1
Qp=càrrega de foc ponderada, d'acord amb l'apèndix.
Qp soterranis 100 Mcal/m2.
Sector d'incendi 300 m2.
Grau RF del local: 120.
Qp soterranis entre 100 i 200 Mcal/m2.
Sector d'incendi 300 m2.
Grau RF del local: 180.
Qp plantes 200 Mcal/m2.
Sector d'incendi 1.000 m2.
Grau RF del local: 120.
La superfície màxima del sector d'incendi o les càrregues de foc indicades a la taula 1 poden ser doblades protegint el local amb la instal·lació d'extinció automàtica per ruixadors d'aigua.
Les activitats que impliquin perill d'explosió o en què es facin servir matèries explosives no poden ser instal·lades en edificis amb altres usos.
14.3 Els establiments o locals ubicats en edificis d'altres usos disposaran de les següents instal·lacions de protecció:
a) S'hi instal·laran extintors d'eficàcia 13A-89B, de manera que el recorregut des de qualsevol punt a un extintor sigui menor de 15 m.
b) Per a valors de Qp>100 Mcal/m2 es protegirà el local amb una instal·lació de boques d'incendi equipades, sempre que la superfície sigui superior a 150 m2, en el cas de soterranis; o 300 m2, en el cas de planta baixa o pis.
c) S'hi instal·larà llum d'emergència.
d) En els casos en què estigui justificat, ja sigui pel tipus d'activitat ja pels materials emprats, s'hi instal·larà detecció automàtica d'incendis.
14.4 Les vies d'evacuació dels establiments o locals ubicats en edificis d'altres usos han de ser independents dels de la resta de l'edifici, llevat dels situats en planta pis que tinguin una Qp100 Mcal/m2 i disposin d'un vestíbul previ de comunicació amb les vies d'evacuació de l'edifici, segons l'article 10.3 de la NBE-CPI/91.
Article 15
Activitats adjacents
La paret mitgera o de separació entre activitats adjacents de diferent titular haurà de ser mur tallafocs de resistència al foc indicada a la taula 2:
Taula 2
Qp 200 Mcal/m2.
Grau RF: 120.
Qp entre 200 i 800 Mcal/m2.
Grau RF: 180.
800 Mcal/m2 Qp.
Grau RF: 240
Per mur tallafocs s'entén una paret que sobrepassa la coberta comuna en 1 m. Si hi manca, es poden admetre com a equivalents tramades longitudinals de coberta a ambdues bandes de la paret que tinguin una resistència al foc de la meitat de la de la paret.
Si es comparteix un pati amb façanes afrontades que tinguin obertures tant per part del veí com de l'activitat, la separació mínima serà la que s'indica a la taula 3:
Taula 3
Qp 200 Mcal/m2.
Separació mínima: 2,5 m.
Qp entre 200 i 800 Mcal/m2.
Separació mínima: 5 m.
800 Mcal/m2 Qp.
Separació mínima: 10 m.
Pel que fa als forats en façana de dos locals contigus que estiguin en un mateix pla o formant un angle qualsevol, caldrà complir el que indica la NBE-CPI/91 a l'article 15.2.
Index
Apèndix
Classificació de les instal·lacions industrials i d'emmagatzematge en funció del seu nivell de risc intrínsec.
Les indústries i emmagatzematges es classificaran conforme al nivell de risc intrínsec d'aquestes instal·lacions i aquests nivells s'establiran de la forma següent (*), en funció de la càrrega de foc ponderada del local:
Qp: càrrega de foc ponderada del local en Mcal/m2.
Nivells de risc intrínsec
Nivells baixos.
Nivell 1: Qp 100.
Nivell 2: 100 Qp 200.
Nivells mitjans.
Nivell 3: 200 Qp 300.
Nivell 4: 300 Qp 400.
Nivell 5: 400 Qp 800.
Nivells alts.
Nivell 6: 800 Qp 1.600.
Nivell 7: 1.600 Qp 3.200.
Nivell 8: Qp > 3.200.
(*) Poden utilitzar-se altres sistemes de càlcul per determinar la càrrega de foc (ponderada) extrets de mètodes d'avaluació de risc que siguin suficientment contrastats per la pràctica i l'experiència, com per exemple el mètode Gretener.
La càrrega de foc ponderada Qp d'una indústria o emmagatzematge es calcularà considerant tots els materials combustibles que formin part de la construcció, així com aquells que es prevegin com a utilitzables normalment en els processos de fabricació i totes les matèries combustibles que puguin ser emmagatzemades. El càlcul de la càrrega de foc ponderada Qp s'establirà mitjançant l'expressió:
(símbol de suma) Pi x Hi x Ci
Qp= --------------------------------- x Ra (Mcal/m2)
A
Essent:
Pi: pes en kg de cada una de les diferents matèries combustibles.
Hi: poder calorífic de cada una de les diferents matèries en Mcal/kg.
Ci: coeficient adimensional que reflecteix la perillositat dels productes, d'acord amb els valors següents:
| Grau de perillositat alt | ||
| Descripció dels productes | ||
| Qualsevol líquid o gas liquat a pressió de vapor d'1
kg/cm2 i 23ºC.
Materials criogènics. Materials que poden formar mescles explosives amb l'aire. Líquids amb el punt d'inflamació inferior a 23ºC. Matèries de combustió espontània en exposició a l'aire. Tots els sòlids capaços d'inflamar-se per sota els 100ºC. |
||
| Valor de Ci: 1,6. | ||
| Grau de perillositat mitjà | ||
| Descripció dels productes | ||
| Els líquids amb el punt d'inflamació comprès entre els 23
i els 61ºC.
Els sòlids que comencen la seva ignició entre els 100 i els 200ºC. Els sòlids i semisòlids que emeten gasos inflamables. |
||
| Valor de Ci: 1,2. | ||
| Grau de perillositat baix | ||
| Descripció dels productes | ||
|
Els productes sòlids que per començar la seva ignició
requereixen estar sotmesos a una temperatura superior a
200ºC.
Líquids amb punt d'inflamació superior als 61ºC. |
||
| Valor de Ci: 1. | ||
A: superfície construïda del local, considerada en m2.
Ra: coeficient adimensional que pondera el risc d'activació inherent a l'activitat industrial, de la forma següent:
Risc d'activació alt.
Coeficient Ra: 3.
Risc d'activació mitjà.
Coeficient Ra: 1,5.
Risc d'activació baix.
Coeficient Ra: 1.
A fi d'establir l'avaluació del risc d'activació de cada procés conforme als nivells alt (A), mitjà (M) o baix (B), es facilita la llista d'activitats següent:
N=nivell del risc d'activació.
| Activitat | N | -------------------------------------------------- |
| Begudes-sense alcohol | B |
| Begudes alcohòliques-preparació | M |
| Begudes carbòniques-fabricació | B |
| Betum-preparació | B |
| Cafè-torrefacte | M |
| Cartró-fabricació de caixes-elements | M |
| Cautxú-fabricació d'objectes | M |
| Cel·luloide-fabricació | M |
| Cera-fabricació d'articles | B |
| Ceràmica-taller | B |
| Cervesa-fabricació | B |
| Coles-fabricació | M |
| Confecció-tallers | B |
| Conserves-fabricació | B |
| Cordes-fabricació | M |
| Cosmètics | M |
| Cuir-tractament i objectes | B |
| Destil·leries-materials inflamables | M |
| Dissolvents-destil·lació | M |
| Ebenisteria (sense magatzem de fusta) | M |
| Electricista-taller | B |
| Electricitat-fabricació d'aparells | M |
| Electricitat-reparació d'aparells | B |
| Electrònica-fabricació d'aparells | M |
| Electrònica-reparació d'aparells | B |
| Embarcacions-fabricació | M |
| Envernissats-taller | M |
| Escombres-fabricació | B |
| Estores-fabricació | B |
| Fertilitzants químics-fabricació | M |
| Fibres artificials-producció i manipulació | M |
| Foneria de metalls | B |
| Forges i ferreries | B |
| Frigorífics-cambres | B |
| Fusta-fabricació contraplacats | M |
| Fusteria | M |
| Galvanoplàstia | B |
| Gèneres de punt-fabricació | B |
| Greixos comestibles-fabricació | M |
| Impremta | M |
| Indústries químiques | M/A |
| Joguines-fabricació | M |
| Laboratoris elèctrics | B |
| Laboratoris físics i metal·lúrgics | B |
| Laboratoris fotogràfics | B |
| Laboratoris químics | M |
| Licors-fabricació | M |
| Maçoneria-fabricació | B |
| Magatzems en general | B |
| Mantega-fabricació | B |
| Màquines-fabricació | M |
| Marcs-fabricació | M |
| Materials usats-tractament | M |
| Mecanització de metalls | B |
| Medicaments-laboratoris | M |
| Metalls-fabricació d'articles | B |
| Mitges-fabricació | B |
| Mobles-fabricació (fusta) | M |
| Mobles-fabricació (metall) | B |
| Molins fariners | M |
| Motors elèctrics-fabricació | M |
| Olis comestibles-fabricació | M |
| Orfebreria-fabricació | B |
| Panificació-elaboració i forns de pa | B |
| Paper-fabricació | B |
| Passamaneria-taller | B |
| Pastes alimentàries-fabricació | M |
| Pintures-tallers | A |
| Pintures i vernissos-fabricació | A |
| Pinzells i raspalls-fabricació | M |
| Pirotècnia-fabricació | A |
| Planxa-taller | B |
| Plaques de resina sintètica-fabricació | M |
| Productes alimentaris-fabricació | B |
| Reparacions-taller | B |
| Resines sintètiques-fabricació | M |
| Sabates-fabricació | M |
| Sacs-fabricació | B |
| Seda artificial-fabricació | M |
| Suro-tractament | B |
| Taller mecànic | B |
| Tapisseria | M |
| Teixits-fàbriques | B |
| Telefònica central | B |
| Tintes d'impremta-fabricació | M |
| Tintoreries | B |
| Transformadors-construcció | B |
| Vernissos-fabricació | M |
| Vidre-fabricació d'articles | B |
| Vulcanització | M |
| Xocolata-fabricació | M |
http://www.gencat.net/interior/leg/1994d241.htm
 |
 |