|
 Índexs
de victimització
L’any 1999, el 13, 69% dels catalans de 16 anys i més
es van declarar víctimes d’un delicte (cal recordar que
la suma dels índexs de victimització dels diferents àmbits
no coincideix amb l’índex global a causa de la multivictimització,
el valor de la qual és de 1,74, és a dir, cada víctima
ha patit una mitjana d’1,74 delictes).
Més de la meitat de les experiències de victimització estan
relacionades amb els vehicles, el 7,35%.
Índexs
de victimització a les regions policials de Catalunya
Les àrees urbanes presenten uns índexs superiors a la
mitjana catalana. Així, a l’RP del Camp de Tarragona i
a l’RP Metropolitana el 17,34% i el 14,1% dels residents
de 16 anys i més, respectivament, han estat víctimes d’un
delicte.
Índexs
de victimització: comparació 1998-1999
S’ha detectat un lleuger augment de la victimització:
l’any 1998, l’índex va ser de 12,84, i l’any 1999, de 13,69.
Índexs
de risc
El risc de ser víctima d’un delicte és superior en els
propietaris de vehicles (11,57) i en els propietaris de
comerços o negocis (11,14).
Mitjana
del cost econòmic de la victimització
La mitjana del cost econòmic de la victimització és de
94.250 PTA. Els àmbits de la segona residència i de l’habitatge
principal donen xifres molt superiors: 390.149 PTA i 291.013
PTA, respectivament.
L'impacte
psicològic i les molèsties de la victimització
Les molèsties associades a la victimització (mitjana de
6,8) són superiors al cost psicològic que produeix (mitjana
de 5,5).
Perfil
de víctima més freqüent
El perfil de víctima més freqüent és el d’un home jove,
ocupat, amb estudis secundaris o universitaris i nivells
elevats de renda.
Índexs de victimització per grups d'edat
Índexs de victimització per gènere, ingressos, ocupació i
estudis
La
denúncia
Un 43,1% de les víctimes presenten la denúncia.
Els fets contra els comerços, l’habitatge principal, la
seguretat personal i la segona residència són els que més
es denuncien (65,9%, 53,7%, 50,3% i 49,8%, respectivament).
|
