Aspecte
Comunitats herbàcies o, més rarament, llenyoses, típicament de màxim estival, dominades per herbes perennes o biennals (rarament anuals), d’indrets de muntanya freqüentats per l’home o pel bestiar. Segons la intensitat i la periodicitat de pertorbació, a més del grau d’humitat del terra, hom distingeix nombroses comunitats d’estructura molt diversa: herbassars tendres d’indrets humits, gespes baixes de llocs calcigats (camins, carrers), cardassars de més de dos metres d’alçada...

Ecologia
Característiques ecològiques – Muntanya mitjana (i estatge subalpí).
Ambients que ocupa – Vores de camins i de cledes, voltants de cases i corrals, etc.
Clima – Medioeuropeu o mediterrani muntanyenc (o subalpí).
Substrat i sòl – Sovint sòls calcigats o periòdicament pertorbats, de vegades humits.

Flora principal
Arctium minus (repalassa) abundant, significatiu
Sambucus ebulus (évol) abundant, significatiu
Conium maculatum (cicuta) abundant, significatiu
Melilotus alba (almegó blanc) abundant, significatiu
Picris hieracioides (parraques) abundant, significatiu
Tanacetum vulgare (tanarida) abundant, significatiu
Achillea millefolium (milfulles) abundant, significatiu
Onopordum acanthium (cardassa) abundant, significatiu
Chaerophyllum aureum (cominassa) abundant, significatiu
Urtica dioica (ortiga gran) abundant, significatiu
Lolium perenne (margall) abundant, significatiu
Trifolium repens (trèvol blanc) abundant, significatiu
Taraxacum officinale (bufallums) abundant, significatiu
Daucus carota (pastanaga borda) abundant, significatiu
Sisymbrium officinale abundant, significatiu
Hordeum murinum (margall bord) abundant, significatiu
Bromus sterilis (margall llarg) abundant, significatiu
Plantago spp. (plantatges) abundant
Poa spp. abundant

Sintàxons o altres unitats tipològiques que hi corresponen
Atriplicetum patulo-hastatae O. Bolòs et Masalles 1983
Chenopodio albi-Conyzetum canadensis Carretero J.L. 1994
Eragrostio-Polygonetum avicularis Oberd. 1952
Coronopodo-Sclerochloetum durae Br.-Bl. (1931) 1936
Lolio-Plantaginetum majoris (Linkola) Beger 1930
Rumici-Spergularietum rubrae Hülb. 1973
Juncetum tenuis (Diem. et al. 1940) Schwich 1944
Bromo-Hordeetum murini (Allorge) Löhm. 1950
Anthrisco-Geranietum lucidi (Br.-Bl. et O. Bolòs) O. Bolòs et Vigo 1967
Sisymbrio-Asperuginetum Rebholz 1931
Conyzo-Lactucetum serriolae Lohm. 1957
Bromo-Sisymbrietum macrolomae Ninot, Soriano et Vigo 1996
Arctio-Artemisietum vulgaris Oberd. ex Seybold et Müller 1972
Arctio-Urticetum dioicae O. Bolòs et Masalles 1983
Carduo nutantis-Cirsietum richterani Loidi 1983
Nepetetum latifoliae Vigo 1975
Onopordetum acanthii Br.-Bl. 1923
Parietario-Chelidonietum majoris O. Bolòs et Masalles 1983
Resedo-Carduetum nutantis Siss. 1950
Salvio-Marrubietum supini O. Bolòs 1956
Tanaceto-Artemisietum (Br.-Bl.) R. Tx. 1942
Urtico dioicae-Sambucetum ebuli Br.-Bl. (1936) 1952
Dauco-Picridetum hieracioidis Görs 1966
Lamio-Conietum maculati Oberd. 1957
Brachypodio-Melilotetum albae O. Bolòs et Vigo in Vigo 1979
Echinopo sphaerocephali-Artemisietum absinthii Vigo et Carreras 1997
Onopordetum acauli (Br.-Bl. 1948) Vigo et Carreras 1997
Sclerochloo-Polygonetum arenastri Sóo ex Korneck 1969 corr. Mucina 1993
Veronico serpyllifoliae-Spergularietum rubrae Pass. ex Mucina 1993

Distribució dins el territori català
Sobretot Pirineus i territoris ruscínic, olositànic i catalanídic septentrional.

Gestió, usos i problemes de conservació
L’hàbitat es manté gràcies a la freqüentació i, de vegades, a una certa humitat, com també a un cert enriquiment del sòl en matèria orgànica (defecacions del bestiar, etc.).

Indicadors d’interès de conservació
Distribució general dins Europa 2 – àrea europea extensa (Europa central, muntanyes alpines)
Freqüència dins el territori català 3 – bastant comú
Forma d’implantació territorial 3 – superfícies petites
Diversitat florística 2 – mitjana (o alta)
Grau de maduresa 1 – essencialment inestable
Amenaça 1 – no amenaçat

Tipus d’hàbitats d’interès comunitari (annex I de la Directiva 97/62/UE) corresponents
Cap.

Unitats de la llegenda de la Cartografia dels hàbitats a Catalunya (1:50.000) que el representen
86a Àrees urbanes i industrials, inclosa la vegetació ruderal associada (parc.)
87b Vegetació ruderal no associada a àrees urbanes o industrials (parc.)

Autor d’aquesta fitxa: Ramon M. Masalles