Logotip de la revista Noves SL

Presentació

hemeroteca

bústia

Logo

Hivern 2009


El llenguatge juvenil a Barcelona i la seva representació als mitjans de comunicació, per Katharina Wieland

   

“[…], los mass-media antes referidos (prensa, cómics, radio), en su doble modo de comunicación, oral y escrita, tienen de común un lenguaje especial en el que predominan giros coloquiales y voces subestándar […]. El coloquio cotidiano de los jóvenes también se reviste de estas características. […] Para hablar de las características de sus lenguajes [de los jóvenes], hemos de reflexionar, pues, fundamentalmente sobre el consumo cultural de los jóvenes y sobre sus prácticas de ocio”. (Rodríguez González 2002b:23)


Els fenòmens culturals i, sobretot, la cultura dels mitjans de comunicació de masses, es reflecteixen en el comportament lingüístic. Això és vàlid especialment per al comportament lingüístic dels joves, ja que els mitjans de comunicació constitueixen el “multiplicador” per excelència de la difusió de les expressions pròpies del llenguatge juvenil. No obstant, no es pot afirmar que els mitjans de comunicació adopten per norma general expressions del llenguatge juvenil i que, d’aquesta manera, contribueixen essencialment a la seva difusió entre els joves i també a la seva adopció en la llengua estàndard. És interessant de veure en quins contextos les expressions del llenguatge juvenil apareixen en els mitjans de comunicació i si aquestes expressions es poden considerar realment com a pròpies del llenguatge juvenil. En aquests aspectes se centra l’estudi “Jugendsprache in Barcelona” (“El llenguatge juvenil a Barcelona”, Wieland 2008), que es presenta aquí de manera resumida en català. L’estudi examina la manera de parlar de diversos adolescents de Barcelona i la contrasta amb la llengua dels programes de la televisió catalana preferits pels joves i de textos periodístics que tenen com a destinatari un grup juvenil.

Versió per imprimir versió per imprimir en PDF. (115kb)

         
  in English    

 

Sumari

1. Introducció
2. L’ús que els adolescents fan de la llengua
3. Llenguatge juvenil – Cultura juvenil
4. Mitjans de comunicació i llenguatge juvenil
5. El corpus
6. Resum dels resultats
7. Bibliografia

1. Introducció

Gràcies a l’èxit de la normalització lingüística, gran part dels adolescents catalans disposen de competències en la llengua catalana que van des de bàsiques fins a molt bones. Això fa que com a mínim una part dels adolescents escullin també el català com a llengua de comunicació intragrupal i intergrupal.(1) Evidentment sovint es produeixen divergències i una composició una mica diferent del grup d’adolescents pot ser decisiva per a l’elecció de l’idioma. Així doncs, la qüestió que planteja l’estudi tampoc no és quan si els joves de Barcelona escullen el català com a llengua de la comunicació intragrupal i quan ho fan, sinó com són aquestes maneres de parlar dels joves, si és que es realitzen en català, i quina és la relació que tenen amb el llenguatge juvenil difós pels mitjans de comunicació.

Però en primer lloc cal fer unes quantes observacions sobre les competències lingüístiques dels adolescents analitzats i l’ús que fan de la llengua.

2. L’ús que els adolescents fan de la llengua

No hi ha dubte que allà on la política lingüística aplicada fins ara a Catalunya ha tingut més bons resultats és en el grup comprès entre la infància i l'adolescència, ja que aquesta població més jove té un contacte diari amb el català a l’escola i en els mitjans de comunicació i es mou amb més o menys destresa en l’ús de la llengua. L’anàlisi de les dades estadístiques corresponents als informadors d’aquest estudi també mostra una situació molt positiva de la llengua catalana, tot i que cal tenir en compte que s’han seleccionat precisament aquests joves pel seu elevat ús del català. El 58,3% d’un total de 144 adolescents enquestats d’entre 13 i 19 anys d’edat declaren que parlen català amb el pare i la mare i el 18,7% parlen català amb un dels pares i castellà amb l’altre o barregen totes dues llengües. Quant a la comunicació amb els germans, les dades obtingudes són semblants. Quan se’ls ha preguntat sobre l’ús que fan de la llengua quan parlen amb els amics, el 66,7% dels adolescents han declarat que prefereixen utilitzar o que utilitzen gairebé exclusivament el català. Pel què fa a la seguretat lingüística dels joves, el català, amb un 49,3%, surt molt més mal parat del que es podria esperar tenint en compte l’ús de la llengua en l'àmbit familiar i amb els amics. Tot i així, un 33,3% dels joves afirmen que es poden expressar igual de bé en totes dues llengües. Quant a l’elecció de la llengua i a l’ús d’ambdues llengües en la vida diària, els informadors adolescents del corpus han adoptat una actitud relativament pragmàtica i no dogmàtica. La majoria d’ells es consideren bilingües i se senten còmodes en totes dues llengües.

3. Llenguatge juvenil – Cultura juvenil

De manera general, la cultura juvenil i les “subcultures” juvenils que se l’hi associen són considerades les principals responsables del llenguatge juvenil:

“En un sentido amplio, las culturas juveniles se refieren a la manera en que las experiencias sociales de los jóvenes son expresadas colectivamente mediante la construcción de estilos de vida distintivos, localizados fundamentalmente en el tiempo libre, o en espacios intersticiales de la vida institucional. En un sentido más restringido, definen la aparición de microsociedades juveniles, con grados significativos de autonomía respecto de las instituciones adultas, que se dotan de espacios y tiempos específicos, y que se configuran históricamente en los países occidentales tras la segunda guerra mundial, coincidiendo con grandes procesos de cambio social en el terreno económico, educativo, laboral e ideológico.” (Feixa 1998:84)

El concepte de cultura juvenil pot semblar massa ampli per definir alguns aspectes de la manera de viure dels adolescents. En aquest sentit caldria parlar, doncs, d’estils de vida o de maneres de viure més o menys visibles dels adolescents. Ens referim, per exemple, a la preferència per determinats programes televisius, determinades modes en el vestir i determinades expressions lingüístiques, que poden ser característics d’un o de diversos grups juvenils, però que no necessàriament han d’equiparar-se amb una “subcultura”.

Per aquest motiu, abans de parlar amb els informadors d’aquest treball (144 adolescents) i d’enregistrar les converses, es va prendre nota dels seus estils de vida, especialment de la manera en què fan ús dels mitjans de comunicació audiovisuals i digitals (cf. Wieland 2006 a i b), mitjançant un qüestionari. A més a més de formular preguntes estadístiques referides a l’edat, el lloc de residència, la llengua materna i el bilingüisme, es va intentar sobretot determinar el comportament dels joves en el temps lliure. Els resultats van servir principalment per escollir els temes de les converses posteriors, però també per seleccionar els mitjans de comunicació electrònics i audiovisuals característics i preferits dels adolescents, especialment els programes televisius, i poder contrastar, d’aquesta manera, el “llenguatge juvenil” utilitzat en aquests programes amb el material autèntic procedent de les converses.

A partir dels resultats de l’enquesta es pot representar el comportament en el temps lliure dels adolescents enquestats per al corpus de la manera següent:

Gràfic 1: activitats de lleure dels adolescents (2003) els dies feiners
(segons dades pròpies)

 

 

   


  1 de 3