|
És evident que, en el sector d’edat analitzat, la influència
de la llar és encara important, però cal tenir en
compte que sovint els infants passen moltes hores fora del nucli
familiar. D’altra banda, l’adopció del català
com a llengua vehicular de l’ensenyament en bona part de les
escoles ha d’haver influït d’alguna manera en les
pràctiques lingüístiques dels infants, però
no ha aconseguit modificar completament les seves pautes de comportament
lingüístic: el castellà té una presència
important als patis de les escoles i se segueix parcialment la norma
de convergència al castellà.
Pel que fa al tercer grup de variables, relacionades amb la competència
lingüística dels infants, les funcions que deriven de
les tècniques d’anàlisi multivariant només
han inclòs la competència en català. Això
indica que la competència en català és un factor
que configura els usos lingüístics: com més elevat
és el grau de comprensió en català, més
usos de català es registren. Aquesta associació permet
dues interpretacions: o bé l’ús habitual del
català afavoreix l’augment de la competència
lingüística en català, o bé només
els que tenen bons coneixements de català parlen habitualment
en aquesta llengua. En canvi, la competència en castellà
no permet explicar les pràctiques lingüístiques
dels infants: tots hi obtenen puntuacions mitjanes o elevades; per
tant, que usin català o castellà s’ha d’explicar
per altres factors.
4. Síntesi i conclusions
El model de conjunció en català preveia
que l’extensió del català com a llengua vehicular
de l’ensenyament incrementaria els coneixements i els usos
lingüístics en aquesta llengua entre els escolars catalans.
Avui dia, es pot afirmar sense gaire reserves que la població
de Catalunya que ha passat pel sistema educatiu en almenys els darrers
15 anys entén el català i pot parlar-lo, escriure’l
i llegir-lo.
El dubte apareix quan hom es planteja quins nivells de comprensió
i d’expressió en català assoleix l’alumnat
en finalitzar l’educació obligatòria. Segons
estudis recents, aquests nivells no són equitatius i poden
arribar a ser força baixos en alguns sectors d’escolars
nascuts a Catalunya o que ja fa temps que hi han arribat. En l’alumnat
de recent incorporació, el grau de competència en
català és clarament insuficient, sobretot si es compara
amb el que assoleixen els joves nouvinguts en altres llengües
i en altres parts del món.
L’altre interrogant que cal plantejar-se té a veure
amb les pràctiques lingüístiques: com es tradueix
en els usos interpersonals quotidians el fet que gairebé
tots els escolars entenguin i puguin parlar català? Tot sembla
indicar que, a final de la dècada dels 90, bona part de l’alumnat
no feia un ús actiu del català en les seves converses
informals a l’hora del pati: durant l’esbarjo, per cada
torn de parla que es produïa en català se n’emetien
dos en castellà. Les dades declarades obtingudes amb posterioritat
a aquests resultats no permeten suposar que hi hagi hagut una millora
substancial en la posició del català.
La superioritat quantitativa del castellà durant l’hora
del pati es veu reforçada per diversos factors, entre els
quals destaca el fet que l’alumnat castellanoparlant es manté
més en la seva llengua familiar que no pas els escolars catalanoparlants
en la seva. Dit curt, als castellanoparlants els costa més
canviar de codi que no pas als catalanoparlants. L’altre factor
rellevant té a veure amb els usos en una i altra llengua
i la presència d’ambdues en l’entorn: en condicions
d’igualtat per a català i castellà, sempre es
parla més en la segona llengua. Recordeu, per exemple, que
l’alumnat bilingüe familiar parla més en castellà,
o que en els centres amb un percentatge similar de catalanoparlants
i castellanoparlants s’usa molt més castellà.
Les pautes de comportament lingüístic a l’hora
del pati reprodueixen majoritàriament els usos lingüístics
de l’entorn no familiar i no educatiu formal de l’alumnat.
Així, les variables que s’han revelat com a més
rellevants en la configuració de les seves pràctiques
lingüístiques són la llengua de les xarxes socials,
el percentatge de catalanoparlants i de castellanoparlants que estudien
en el centre escolar, i el grau de coneixement de català
oral de la zona.
A continuació se situen, com a més significatives,
les variables llengua d’ús habitual a casa i llengua
principal d’ensenyament en el centre. Cal tenir en compte,
però, que el fet de rebre gairebé tot l’ensenyament
en català, o part en català i part en castellà,
no fa decantar gaire les pràctiques lingüístiques
ni cap a una banda ni cap a l’altra. Finalment, sembla que
un grau elevat de competència lingüística en
català està relacionat amb parlar català; no
se sap, però, si n’és una conseqüència
o una causa.
5. Bibliografia
ARNAU, JOAQUIM. «Sobre les competències en català
i castellà dels escolars de Catalunya: una resposta a la
polèmica sobre el decret d'hores de castellà. »
LSC - Llengua Societat i Comunicació 1:1-7 (2004). <http://www.ub.edu/cusc/LSC_set.htm>
CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ
DEL SISTEMA EDUCATIU. Síntesi de resultats. Competències
bàsiques, cb 10, curs 2006-2007. Àmbit lingüístic.
Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Educació,
2007a. <http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/cb%2010.2007.pdf>
CONSELL SUPERIOR D’AVALUACIÓ
DEL SISTEMA EDUCATIU. «Estudi PISA 2006: avançament
de resultats.» Quaderns d'Avaluació 9:3-84, 2007b.
<http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/quaderns9.pdf
>
FUNDACIÓ JAUME BOFILL. Equitat, excel•lència
i eficiència educativa a Catalunya. Una anàlisi comparada.
Una ullada a l’Informe PISA 2006. Barcelona: Fundació
Jaume Bofill, 2008.
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/Dossier_premsa_PISA2006.pdf
GOMÀRIZ I AURÓ, Eva. 2008. "Els
usos lingüístics interpersonals dins i fora de la llar
de l'alumnat autòcton i immigrant de sisè d'educació
primària de Vic." Treball de DEA, Departament de Filologia
Catalana, Universitat de Barcelona, Barcelona.
GOMÀRIZ I AURÓ, Eva. 2008. "Competència
i actituds lingüístiques de l'alumnat de sisè
d'educació primària de Vic." Treball per a l'obtenció
del DEA, Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona,
Barcelona.
GALINDO SOLÉ, M. Les llengües a l’hora
del pati. Usos linguistics en les converses dels infants de primària
a Catalunya. Universitat de Barcelona. Tesi doctoral, 2006.
http://www.tesisenxarxa.net/TDX-1220106-123928/index.html
GALINDO SOLÉ, M. Les llengües en joc,
el joc entre llengües. L’ús interpersonal del
català entre els infants i joves de Catalunya. Lleida, pagès
editors, 2008
GALINDO, M. I C. DE ROSSELLÓ. «Potser no anem tan
malament. Les dades d’ús lingüístic familiar
de l’enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona».
Revista de Llengua i Dret. [Barcelona] (2003), núm. 40, p.
267-288.
GALINDO, M. i F. X. VILA. “Usos lingüístics a
les hores del pati de les escoles catalanes”. A: GALINDO,
2008. p. 61-120.
TORRES, J. «L’ús oral familiar a Catalunya».
Treballs de Sociolingüística Catalana. (2003), núm.
17, p. 47-76
TORRES, Joaquim.. «4. Ús familiar i transmissió
lingüística». A Torres, J. (coord.), F. X. Vila
i Moreno, A. Fabà, i V. Bretxa i Riera Estadística
sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua
i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria
General de Política Lingüística, Generalitat
de Catalunya, 2005, pp. 81-108
VIAL, S. i I. CANALS. Llengua i
escola a l’ensenyament primari. SEDEC; document no publicat.
(2002).
VILA I MORENO, F. X. When classes are over. Language Choice and
Language Contact in Bilingual Education in Catalonia. Vrije Universiteit
Brussel. Tesi doctoral, 1996.
VILA I MORENO, F. X. «Les polítiques lingüístiques
als sistemes educatius dels territoris de llengua catalana».
Revista de Llengua i Dret. [Barcelona] (2000), núm. 34, p.
169-208.
VILA I MORENO, F. X. 2005. «2.
Els coneixements lingüístics.» A: J. Torres (coord.),
F. X. Vila i Moreno, A. Fabà, i V. Bretxa i Riera. Estadística
sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003. Llengua
i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI.. Barcelona:
Secretaria General de Política Lingüística, Generalitat
de Catalunya. Pp. 17-54 (2005)
VILA I MORENO, F. Xavier. 2006. "Una, dues... moltes? Llengües
inicials i transmissió lingüística a Catalunya."
Pp. 137-155 in Seminari: La multiculturalitat i les llengües,
Centre Ernest Lluch -CUIMP, 10 d'octubre 2006. Barcelona: Centre
Ernest Lluch - Universitat Internacional Menéndez y Pelayo.
|