|
3.2.
La relació entre els usos i les competències lingüístiques
Les dades experimentals recollides en el projecte (grau de
comprensió en català i castellà de l’alumnat)
permeten comprovar fins a quin punt la competència lingüística
i l’ús d’una llengua són com la cara i
la creu d’una mateixa moneda. En l’estudi, l’augment
del coneixement oral en cadascuna de les llengües es correspon
amb un augment de les tries lingüístiques en aquesta
llengua (Gràfic 7 i 8; els resultats de la primera i de la
darrera columna s’han d’obviar, ja que inclouen un baix
nombre de torns de parla).
Ara bé, quan aquestes dades es relacionen amb les altres variables
tingudes en compte (vegeu els encreuaments a Galindo i Vila 2008),
s’observa com n’arriba a ser d’important l’entorn
demolingüístic: que l’ús del català
superi el del castellà no depèn de la competència
lingüística en català, sinó de la presència
i del coneixement d’aquesta llengua en l’entorn escolar
i social.
GRÀFIC 7. Llengua
dels torns de parla segons el grau de comprensió oral en
català (de menys a més comprensió).
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
GRÀFIC 8. Llengua dels torns
de parla segons el grau de comprensió oral en castellà
(de menys a més comprensió).
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
3.3. Condicions
lingüístiques ambientals, del centre i de la docència
L’anàlisi de les dades d’acord
amb les tres variables tingudes en compte en la selecció
de les 52 escoles posa de manifest que els infants usen força
català en àrees on el coneixement declarat d’aquesta
llengua és elevat, més que no pas en centres situats
en zones on es diu saber poc català (gràfic 9; vegeu
la taula per saber a què corresponen els codis).
Gràfic 9. Llengua dels torns de parla i condició
lingüística ambiental
Font: corpus Vila, Vial i Galindo
|